general

Pol Turu i Gràcia Tot sembla indicar que la viabilitat d’una XV legislatura espanyola que superi els tres mesos i escaig depèn d’una llei d’amnistia. Jo intueixo i avanço que, en cas d’aprovar-se, no rebrà aquest nom, però sigui com sigui l’amnistia està en el centre del debat públic i és bo discutir-ne, primer, l’encaix constitucional i, segon, la seva conveniència política. En aquest article m’ocuparé del primer afer. L’amnistia pot definir-se succintament com una mesura de gràcia que suposa l’oblit jurídic del delicte i l'extinció de la responsabilitat penal de manera completa (antecedents penals i tots els efectes del [...]

Pau OrtegaLa qüestió de la llengua a casa nostra fa temps que es troba al capdavant de l’agenda pública. Les darreres eleccions a l’Estat espanyol han tingut conseqüències en la de política lingüística, amb promeses de derogació d’institucions i reformes dels usos lingüístics al País Valencià i les Balears, per exemple. La llengua també ha estat objecte d’intervenció judicial: aquest mateix any, l’ús del català als plens municipals de la Catalunya Nord portava diferents batlles a la justícia francesa, i l’any passat la sentència del TSJC obligava que un 25% de les hores d’escolarització al Principat fossin en castellà.Són canvis que [...]

Iona Harkness L'aparició de la dona en el cinema i els museus ha de constituir un personatge capaç d'encaixar en un limitat nombre de rols creats per a justificar el món que es representa. La socialització de gènere ja ens categoritza i ordena en una societat estricta, de manera que encaixem en un rol i espai concret. A través de la dialèctica es personifiquen caràcters associats al gènere femení com a base d'unes estructures patriarcals. Les expectatives se sintetitzen en l'ideal de bellesa i submissió o les conseqüències desastroses que comporta desmarcar-se'n. Una dona enfadada expressa poder. Una dona callada conté [...]