Alba Llatjós Martín.

La primera volta de les eleccions argentines deixa un escenari de disputa entre Sergio Massa i Javier Milei.

El passat 22 d’octubre es va celebrar la primera volta de les eleccions presidencials a l’Argentina. Els ciutadans eren convocats a les urnes en un context complicat, caracteritzat per la pujada d’un 12,7% de la inflació durant el darrer mes de setembre. Un augment de preus que no es pot permetre un país en el qual, segons l’INDEC, el 29,6% de les llars viuen per sota el llindar de la pobresa, el qual suposa més del 40% de la població argentina.

Un panorama econòmic poc favorable.

Durant les darreres dècades s’han dut a terme tant polítiques proteccionistes com d’obertura als mercats internacionals. A falta d’una línia d’actuació estable per part de l’Estat, moltes empreses han retirat les seves inversions i s’ha produït el que es coneix com una fuga de capitals. També cal destacar que en els últims setze anys, el país ha generat un dèficit fiscal en tretze d’aquests. Per resoldre aquesta situació s’ha hagut de recórrer als préstecs internacionals, fet que ha suposat un deute públic molt elevat per l’Estat. Per exemple, l’Argentina deu 44.000 milions d’euros a l’FMI. Aquest fet ha provocat una falta de confiança per part de les entitats internacionals respecte del Govern argentí, per tant, algunes es neguen a oferir més ajudes o insisteixen en que s’apliquin mesures austeres per revertir la situació econòmica, fet que inevitablement va en detriment de la qualitat dels serveis públics.

Camí cap a una segona volta.

En un context econòmic poc favorable, els ciutadans de l’Argentina tornen a ser convocats a les urnes el pròxim 19 de novembre, ja que ni Sergio Massa ni Javier Milei, els dos candidats més votats el passat 22 d’octubre, va assolir el percentatge de vots necessari per ser proclamat guanyador a la primera volta. Hauria de donar-se com a mínim una d’aquestes dues condicions: la primera, obtenir el 40% dels vots i alhora, que hi hagi una diferència de 10 punts respecte del segon candidat; i la segona condició és obtenir un 45% del total dels vots emesos.

Tot i ser Massa el candidat més votat amb un 36,69% dels vots, hi ha més escepticisme entorn d’una possible victòria per part d’Unión por la Patria a causa del sobtat recolzament que ha ofert Patricia Bullrich (Juntos por el Cambio) a Milei. Un suport que no genera consens entre la resta dels membres del partit, els quals han pactat no posicionar-se a favor de cap candidat dels que es presenten a la segona volta.

Un resultat inesperat: Sergio Massa, poc castigat per la seva política econòmica.

Aquesta primera volta s’ha caracteritzat per la resistència del peronisme, vista amb incredulitat per part dels sectors més crítics amb la gestió de la crisi del partit de Massa. Cal recordar que la inflació interanual s’acosta al 140% i que el valor del pes ha caigut de manera precipitada, dos fets que no han impedit a Unión por la Patria ser la força més votada. A part de l’estratègia peronista, un altre factor que pot haver contribuït a la seva victòria és l’actitud del candidat Milei, caracteritzada per la seva dialèctica agressiva i provocadora, que utilitza per difondre un discurs ultraconservador per posicionar-se en contra de l’avortament i altres avenços aconseguits arreu del país.

Hem parlat de la gestió econòmica dels peronistes. Quina seria la política econòmica proposada pels seus opositors?

Milei advoca per una “dolarització” de l’economia, és a dir, eliminar el peso argentí com a principal mesura per controlar la inflació. No només del peso, també el Banc Central, que considera que és la institució que ha generat els problemes inflacionaris que pateix el país. Una altra de les seves “mesures estrella” és la regularització del trànsit d’òrgans, és a dir, legalitzar la compra i la venda d’aquests. Totes aquestes propostes atrauen un tipus concret de públic que aposta per un desenvolupament anarcocapitalista de l’economia com a eina per posar fi al domini de les institucions polítiques al qual se sent sotmès.

Considero que és notòria la tendència de la població argentina d’acostar-se a l’extrema dreta. Acostuma a passar en aquells països fa anys que arrosseguen una crisi econòmica i social que els polítics no són capaços de resoldre. Tot i això, i pot ser a causa de la inestabilitat del país, hi ha una bona part de la població que ha apostat per revalidar el govern dels peronistes.

Hi ha bona part de l’electorat que anhela un canvi en la línia política i econòmica que ha seguit el Govern argentí. El que molts temem, és que aquest canvi impliqui adoptar les dinàmiques que defensa Milei i altres líders ultraconservadors com Bolsonaro i Trump. Dinàmiques que consisteixen en potenciar el lliure mercat i la idea d’un Estat mínim. Aquesta visió anarcocapitalista de l’economia també s’aplica a aspectes més polítics. El mateix Javier Milei ha parlat recentment de la classe política argentina com a “casta” que, segons ell, enfonsa el país. Aquesta manera de cridar a la desafecció política ens resulta familiar si escoltem discursos d’altres membres d’extrema dreta. Per exemple, Santiago Abascal o Marine Le Pen també han utilitzat el terme “casta” a l’hora de parlar sobre els seus rivals polítics. En aquesta mateixa línia, Trump ha emprat el terme “establishment”.

En menys de dues setmanes els argentins i les argentines tornen a decidir el camí que ha de seguir l’Argentina en matèria social, econòmica, climàtica, política, entre altres aspectes que afecten el dia a dia a la població mundial, independentment d’on es resideixi. Esdevindrà l’Argentina un soci més d’individus com Jair Bolsonaro o Donald Trump, sumant-se així a l’onada ultraconservadora que s’està produint a escala global?

L’Alba Llatjós és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració. Forma part de deba-t.org des de l’octubre de 2023.

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.