Pol Vilà Piñol

La recent ruptura entre el Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen, la Lliga de Matteo Salvini i Alternativa per Alemanya (AfD) ha suposat un terratrèmol a la política europea a les portes de l’inici de la campanya electoral del 9J. A l’ull de l’huracà hi ha les polèmiques declaracions de Maximilian Krah, cap de llista de l’AfD: “No diria mai que tothom qui portava un uniforme de les SS era automàticament un criminal. Cal avaluar la culpabilitat cas per cas“.

L’ESCÀNDOL DE LES SS: LA GOTA QUE VA FER VESSAR EL VAS

No és el primer cop que el polític ultradretà es troba en el punt de mira. Més enllà de les seves declaracions sobre el nazisme, s’ha vist involucrat en investigacions relacionades amb suposats pagaments rebuts dels serveis secrets xinesos i per col·laborar amb mitjans propagandístics prorussos com Voice of Europe.

Ja fa temps que les tensions dins del grup augmentaven progressivament a causa de les postures massa radicals d’AfD, fins i tot pels estàndards de l’extrema dreta francesa i italiana. Això, juntament amb les reiterades polèmiques i la seva afinitat amb Putin, feien que fos un soci incòmode per tots dos partits, que busquen mantenir una línia més moderada amb capacitat de ser una alternativa de govern funcional.

Les declaracions, però, han estat el detonant que ha provocat la condemna contundent i immediata dels que fins fa poc dies eren els seus aliats: Marine Le Pen i Matteo Salvini. Aquesta reacció s’ha acabat materialitzant en l’expulsió del partit alemany de la coalició Identitat i Democràcia (ID), que integraven juntament amb RN, la Lliga, Interès Flamenc i altres partits euroescèptics i nacionalistes.

La ruptura, doncs, no és només un rebuig a les declaracions de Krah, sinó un moviment estratègic per buscar una reestructuració de forces al Parlament Europeu. A tocar de les eleccions europees, Le Pen i Salvini es mouen propers al grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), al qual pertany, per cert, Vox. Aquesta jugada podria derivar en la consolidació d’una facció moderada dins de l’extrema dreta europea.

Aquesta jugada podria derivar en la consolidació d’una facció moderada dins de l’extrema dreta europea.

De fet, Giorgia Meloni, la primera ministra italiana, és qui ha pres el paper protagonista dins d’ECR per intentar seduir el RN i fer que s’uneixi al seu grup europarlamentari. Ella ha buscat decididament posicionar-se com una líder moderada i pragmàtica dins de l’espectre de l’extrema dreta, distanciant-se d’elements més radicals com l’AfD. Ho veuen com un pas necessari per guanyar legitimitat i facilitar possibles aliances amb partits de dreta moderada al Parlament Europeu.

La ruptura entre RN, la Lliga i l’AfD podria ser un pas significatiu cap a la consolidació d’un bloc d’extrema dreta més cohesionat i presentable als ulls de Brusseŀles. Vox, per la seva banda, ha jugat un paper actiu en aquesta estratègia, organitzant trobades internacionals en què (tot i les profundes contradiccions ideològiques) han participat els principals referents polítics ultradretans europeus, entre ells, Le Pen.

UN NOU MAPA POLÍTIC A EUROPA?

La divisió de l’extrema dreta europea té implicacions profundes per al futur polític del continent. Si RN i la Lliga aconsegueixen formar una coalició sòlida amb ECR, podríem veure un bloc ultradretà més influent que mai. A la forta crescuda que preveuen les enquestes s’hi sumaria el factor de complicitat en les negociacions, que els permetria exercir un poder més intens sobre la política europea. En les qüestions compartides per tots els seus membres, tot i ser un grup ideològicament heterogeni, podrien actuar de manera coordinada, suposant un major repte per a la resta dels partits en la defensa dels valors democràtics de la Unió.

La divisió de l’extrema dreta europea té implicacions profundes per al futur polític del continent.

D’altra banda, Ursula von der Leyen, actual presidenta de la Comissió Europea, ja ha indicat una possible obertura a pactar amb partits d’extrema dreta que siguin pro-OTAN i oposats a Vladímir Putin. Aquesta postura podria facilitar pactes entre el Partit Popular Europeu (EPP) i faccions més moderades de l’extrema dreta. Així doncs, deixant partits com l’AfD fora del joc polític principal, s’aplanaria el camí de les forces de la dreta europea a l’hora de prendre decisions, sense el topall del cordó sanitari contra el partit alemany.

LA SINCERITAT DELS MOVIMENTS

Des d’una perspectiva crítica, la ruptura de Le Pen i Meloni amb l’AfD ha de ser vista com un moviment purament estratègic. L’extrema dreta europea ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i reestructuració per mantenir-se rellevant en un panorama polític cada cop més fragmentat. Tanmateix, aquesta adaptació també planteja preguntes sobre la sinceritat de la seva moderació i les seves veritables intencions.

La decisió de tallar llaços amb l’AfD és un intent de netejar-se la imatge d’extremisme i antisemitisme que continua perseguint molts d’aquests partits. És una jugada per guanyar respectabilitat i accés al poder, però no hem d’oblidar les seves arrels i les polítiques que han defensat històricament. L’estratègia de Le Pen i Meloni pot ser vista com un pragmatisme polític, però també com una tàctica per emmascarar agendes que continuen sent profundament problemàtiques per als valors democràtics i de drets humans que Europa ha de defensar.

És una jugada per guanyar respectabilitat i accés al poder, però no hem d’oblidar les seves arrels i les polítiques que han defensat històricament.

D’altra banda, RN és un partit que des de la seva fundació ha estat estretament lligat al feixisme i l’antisemitisme. Jean-Marie Le Pen, fundador del partit i pare de Marine Le Pen, ha estat condemnat en multitud d’ocasions (1969, 1986, 1991, 1993, 1999, 2012) per declaracions negacionistes de l’Holocaust, arribant a afirmar que les càmeres de gas eren “una anècdota de la Segona Guerra Mundial”.

No seria el primer cop que Le Pen és acusada d’aprofitar espais per blanquejar l’herència del partit. Fa poc més de 6 mesos, l’opinió pública francesa va criticar durament la participació de RN en manifestacions contra el creixement dels atacs a la comunitat jueva, argumentant que instrumentalitzaven les protestes amb un clar objectiu polític: “RN no té cabuda en aquesta manifestació”, va afirmar Olivier Véran, portaveu del Govern francès en aquell moment.

A més, no és improbable que estiguem només davant d’una maniobra únicament electoralista: un intent de netejar la imatge dels partits i d’aparèixer als titulars en defensa dels valors de la democràcia. Sinó que, un cop passades les eleccions tots els actors podrien recuperar les seves posicions inicials i el tauler europeu tornaria a la situació de l’anterior legislatura.

En última instància, l’evolució de l’extrema dreta a Europa serà una història de vigilància constant i anàlisi crítica. La ruptura amb l’AfD pot ser vista com un pas positiu cap a la moderació, però també com una advertència que aquestes forces estan disposades a canviar de pell per assolir el poder. La veritable prova serà veure com es comporten un cop el tinguin.

El Pol Vilà és estudiant de Dret i Economia a la Universitat Pompeu Fabra. És soci des del març de 2024.

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.