deba-t.org

Jana Madern Busquets La guerra, la injustícia i el malestar han estat presents des de l’inici de la història de la humanitat. Durant molts segles, però, gran part d’aquest patiment es tolerava com una realitat inevitable. Al llarg del segle XX, les mobilitzacions internacionals van anar guanyant força, i cada vegada més, persones d’arreu del món sortien al carrer per denunciar injustícies que tenien lloc a milers de quilòmetres de distància, encara que no els afectessin directament o el seu país hi estigués implicat. Les protestes contra la guerra del Vietnam, contra l’apartheid a Sud-àfrica o les primeres onades del [...]

Bernat Escanelles Dalmases Si poséssim un micròfon a davant de qualsevol català, independentment del gènere, edat, classe social o origen i li donéssim un minut per enumerar totes aquelles coses que no rutllen en aquest país, o que simplement no li agraden, i si tot seguit li donéssim un altre minut per fer la llista del que sí que funciona, d’allò que fa valguem la pena com a societat i com a projecte col·lectiu, no cal ser cap cínic per pensar que el primer exercici seria molt més senzill i fecund que el segon. Si a més a més, demanéssim [...]

Joel Hernandez Machin i Jana Madern Busquets* El terme “crisi dels refugiats” va complir deu anys el passat 2025. Així és com des de mitjans de la passada dècada s’ha conegut un dels fenòmens migratoris de més dimensions al continent Europeu des de finals de la Segona Guerra Mundial. Amb l’esclat de les tensions a l’Orient Mitjà i a zones del continent africà, l’any 2010 començà un episodi de desplaçament massiu de víctimes de la guerra, de la fam, o de la inestabilitat, que es dirigiren majoritàriament cap a la veïna Europa. Com a mostra d’aquesta dinàmica, l’any 2015 gairebé un [...]

Hugo Jal Hernández* A mesura que es comprèn la gravetat de la crisi climàtica, sorgeix la necessitat de treballar de forma diferent en els nostres esforços. Tradicionalment, la diplomàcia sanitària ha estat separada de la diplomàcia climàtica; però en essència, la primera és una extensió de la segona. L'amenaça climàtica és transversal i multifacètica, per la qual cosa és imprescindible desenvolupar les eines adequades per a mitigar les crisis sanitàries generades per fenòmens extrems del clima. L'impacte advers de les noves tendències climàtiques sobre el benestar humà és cada vegada més palès. L'augment de la freqüència i intensitat de les [...]

Clàudia Castel Gallart i Àgueda Menéndez Morro* El canvi climàtic és un fenomen que afecta -i afectarà- a la mobilitat humana. En l’actualitat, es pot observar com s’ha convertit en un factor determinant més de les dinàmiques migratòries, incidint i accelerant directa o indirectament sobre les causes tradicionals dels fluxos migratoris, com són leseconòmiques, socials, polítiques, demogràfiques i ambientals. L’abast i la complexitat de les interaccions entre els factors climàtics i els altres determinants dificulta la categorització d’aquelles persones per les quals el canvi climàtic ha estat l’únic impulsor del seu projecte migratori i suposa la impossibilitat metodològica de crear [...]

Astrid Martínez Miralles. El proper dia que t’aixequis i et triïs la roba pel dia, pregunta’t, per què vesteixes com vesteixes? La resistència i la reivindicació no s’han fet només amb crits i pancartes, també amb la moda. La roba no és innocent, és una arquitectura social i política, que no deixa de ser una altra forma d’autoexpressió que, sovint, deixem de banda perquè creiem que actualment només té un valor superficial i estètic. Moltes de les tendències que veiem per Instagram o en revistes tenen i han tingut un paper important en les identitats sociopolítiques de diversos grups al [...]

Joel Hernandez Machin. En les últimes setmanes, el president dels Estats Units, Donald Trump, s’ha reunit amb el president sirià Ahmed Al-Sharaa —anteriorment conegut com Al-Julani— per parlar sobre la reconstrucció de Síria. La trobada ha tingut lloc a l’Aràbia Saudita, aliat històric de Washington des de l’era de Bush pare i, ara, també gran soci de Trump. Les conclusions d’aquest intercanvi han estat poc clares i informals. Al pur estil Trump, del més destacable ha estat que Al-Sharaa és, segons ell, “un home amb un passat poderós” —només cal esperar que no ho digués en referència al seu historial [...]

Marina Valencia Martínez. A l’hinduisme, la mort els allibera i en el catolicisme és el que ens mata. No només ens mata el cos, sinó que ens mata en vida. La por mata, la negació obsessiva ens mata, l’angoixa ens mata. I, així, va passant la vida, morts per dins i esperant a que la mort se’ns emporti. Aquest és el gran error d’Occident: si tenim tanta por a morir, com esperem saber viure? L’enterrament no només és un ritual per als morts, és un mirall per als vius. Vestimentes negres, oracions i pregàries, però el que ressona és silenci [...]

Pau Bello Pérez. Hem sabut recentment que el Ministeri de Joventut i Infància treballa en un esborrany per baixar l’edat mínima per votar als 16 anys, una mesura històricament reclamada. Aquesta proposta ha generat un debat intens a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, sovint amb manca de rigorositat. Abans de continuar amb les dissertacions, cal emmarcar la discussió dins de les dues principals aproximacions normatives de la participació: la teoria participativa i la teoria elitista. Segons la teoria participativa, un sistema veritablement democràtic ha d’afavorir la màxima implicació directa dels ciutadans en la definició de les polítiques [...]

Lara Michelli Álvarez. Parlar avui dia del dret internacional com a mecanisme capaç d'imposar límits al poder és una il·lusió molt convenient. Allò que en el seu moment es va concebre com a mitjà per preservar la pau i la justícia, ha acabat convertint-se progressivament en una eina més al servei de la lògica del poder polític. Més que regular les relacions entre Estats i garantir drets, el dret internacional s’empra per justificar decisions ja preses, sancionar enemics estratègics o per donar cobertura legal a intervencions encobertes sota un pretext moral. Les institucions encarregades de garantir l’ordre global són ara [...]