Maria García Valenzuela.

El Consell de Ministres del passat 20 de desembre va aprovar la compra d’un 10% de les accions de l’empresa Telefónica. Però a què es deu aquesta decisió, que es produeix 25 anys després de la seva privatització? T’explico tot el que has de saber per entendre el retorn del control estatal a una de les empreses més importants d’Espanya.

És ben conegut que Telefónica no sempre ha estat una empresa privada, però sí que va néixer com a tal. La Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE) es funda l’any 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, per l’americana International Telephone & Telegraph (ITT Corporation) i passa a ostentar el monopoli del mercat del telèfon a Espanya, que es trobava en una situació d’estancament i fragmentat en múltiples empreses locals. Ben entrada la dictadura, Francisco Franco la nacionalitza l’any 1945, amb la compra del 79,6% de les accions i l’expulsió forçosa del capital americà, i l’any 1967 la participació estatal es redueix amb un repartiment d’accions entre els grans bancs espanyols de l’època.

Espanya entra a la Comunitat Econòmica Europea l’any 1986, i per impuls europeu i dels governs de corrent neoliberal dels anys 90 que legislen en recerca de la plena llibertat econòmica i d’empresa es liberalitzen els mercats tradicionalment controlats pels Estats mitjançant empreses públiques, cosa que permet l’entrada de nous operadors, i les empreses estatals que ostentaven els monopolis passen a mans privades. Així passa també a Espanya amb el mercat de les comunicacions i amb Telefónica, que es privatitza mitjançant dues ofertes públiques d’adquisició d’accions, una l’any 95 pel govern de Felipe González i la definitiva a l’any 99 pel govern de José María Aznar. El desmantellament del monopoli i la liberalització en el mercat de les comunicacions ja havien començat l’any 1996.

Des dels anys 90 Telefónica s’ha dedicat a l’expansió internacional fins a consolidar-se com a multinacional, i a introduir-se en el mercat de la telefonia mòbil i d’Internet, aleshores en desenvolupament. En l’actualitat, Telefónica és present a més de 20 països i centra la seva activitat a Iberoamèrica, Espanya i Europa sota les marques O2, Vivo i Movistar, i és una de les primeres empreses a nivell europeu i mundial en el sector de les telecomunicacions, amb 343 milions d’usuaris. A Espanya, Movistar és el principal operador del país, i recull uns beneficis propers als 15.000 milions d’euros. És rellevant insistir en aquest punt: és la primera i principal empresa que proporciona els serveis i el suport tecnològic de telecomunicacions i Internet a la ciutadania, al teixit empresarial i a l’Administració pública tant civil com militar a Espanya, amb la responsabilitat, transcendència i també dependència que això suposa en l’era digital del segle XXI.

En els últims anys però, Telefónica i les empreses del sector de comunicacions europeu travessen moments de dificultat. Tot i que les accions de Telefónica cotitzen en positiu respecte fa un any, han perdut rendibilitat en l’última dècada, a conseqüència de la competència amb les empreses low cost que han entrat al mercat, i en el cas de Telefónica s’ha agreujat pel gran deute que acumulava. En conseqüència, el mercat es troba en un moment de grans canvis, ja que Zegona ha comprat Vodafone España i en els mesos pròxims veurem la fusió d’Orange amb MásMóvil. I aquesta mateixa setmana els sindicats i Telefónica han tancat un acord per fer un ERO per 3.421 treballadors, en la línia d’austeritat i de reducció de costos de l’empresa arrel de la situació econòmica desfavorable.

En el marc d’aquesta situació de relativa feblesa del mercat i de l’empresa, el setembre de 2023 l’empresa de telecomunicacions Saudi Telecom, que pertany majoritàriament al fons d’inversió que presideix el príncep hereu de l’Aràbia Saudita Mohammed Bin Salmar, va anunciar l’adquisició del 9,9% de Telefónica, el que converteix al fons àrab en el principal accionista. En altres paraules: l’Aràbia Saudita es troba en control de l’empresa que proporciona la tecnologia amb què funciona l’Estat espanyol a nivell de defensa i administració ciutadana, i de la qual en depenen també les empreses i els ciutadans espanyols. El 9,9% és el màxim que un inversor estranger pot adquirir sense autorització governamental d’una empresa cotitzada espanyola, i quan es tracta d’empreses que proporcionen infraestructures crítiques com les comunicacions es requereix d’autorització prèvia del Ministeri de Defensa, per motius de seguretat nacional. Per aquests dos requisits legals l’operació àrab s’ha dividit en dos, en primer lloc, la compra ja efectuada d’un 4,9% i, en segon lloc, l’adquisició del 5% restant amb diversos instruments financers, que l’Estat encara ha d’aprovar. Tot i això, només amb la primera compra els àrabs ja en són els principals accionistes.

Les reaccions del govern espanyol no es van fer esperar. L’executiu de Pedro Sánchez, aleshores en funcions, va expressar la seva incomoditat davant l’operació. La ministra portaveu en funcions Isabel Rodríguez va anunciar sobre la qüestió que el govern tenia la voluntat de «salvaguardar l’autonomia estratègica d’Espanya», i va qualificar Telefónica com «empresa emblemàtica» i «companyia estratègica». La ministra d’economia Nadia Calviño va valorar Telefónica com «l’empresa més estratègica d’Espanya, no només a l’àmbit de les telecomunicacions, sinó també al de defensa».

La resposta del govern a la compra dels saudites s’ha anunciat a finals de desembre, i consisteix en la compra del 10% de les accions de Telefónica per part de l’Estat, mitjançant la Societat Estatal de Participacions Industrials, la SEPI. El cost serà, aproximadament, de 2.000 milions d’euros. A causa dels fons limitats de la SEPI, que depenen dels pressupostos generals de l’Estat, i per tal de no disparar el preu de les accions, la compra es produirà de forma progressiva.

L’oposició al govern s’ha pronunciat en els següents termes: Juan Bravo, coordinador d’economia del Partit Popular, ha condemnat la compra i la descriu com injustificada i un acte de populisme que pot provocar una «ruptura del mercat», i un primer pas cap a «la intervenció, l’ocupació i la col·locació dins l’àmbit del sector privat». És innegable el caràcter simbòlic de la compra i represa del control públic accionarial d’una de les empreses més reconeixibles d’Espanya, especialment quan, després de 30 anys de l’inici del procés de liberalització i privatització de les empreses estatals que proporcionaven els principals serveis públics, ha quedat constatat que el mercat no ha esdevingut més eficient ni els preus s’han abaratit, raonaments que als 90 justificaven el desmantellament de l’Estat interventor.

Aquesta compra, però, no persegueix una intenció de reintroducció de l’Estat en el mercat, cosa que pot despertar l’alegria d’uns i el terror d’altres: es tracta d’una operació per defensar els interessos de l’Estat davant d’unes circumstàncies comprometedores per la seguretat nacional, que a més, és habitual a la resta de països de la Unió Europea, com França i Alemanya, que mai van deixar de tenir participacions en les seves principals operadores. A Espanya, l’Estat va sortir completament de Telefónica per decisió del govern d’Aznar. El retorn de Telefónica a control públic és la conseqüència de la protecció de la sobirania tecnològica espanyola, concepte destinat a prendre protagonisme en el futur i sense la qual ni Espanya ni Europa poden aspirar a un paper econòmic, polític i social rellevant en l’era d’Internet.

La Maria García és estudiant de Dret a la Universitat Pompeu Fabra, amb especialització en Dret Públic. Forma part de deba-t.org des d’abril de 2023.


Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.