Xavier Llop Guiteras

Sovint pensem que la història del món, o bé, la nostra pròpia història a nivell individual, transcorre de manera lineal i que ens trobem destinats a assolir algun objectiu en concret. Aquesta concepció, molt vinculada en orígens al pensament cristià, es troba molt estesa en diverses ideologies i filosofies, sovint de caràcter idealista. Malgrat que disposar d’uns ideals pot resultar certament útil per la millora de les condicions amb les quals se’ns permeti acostar-nos a l’objectiu proposat, hem de tenir present que sovint ens trobem davant de metes irrealitzables.

Una concepció fenomenològica alternativa és la que contempla la realitat a través d’un esquema cíclic, el qual representa el transcurs del temps com a una successió de fets, a vegades antagònics, que transformen la realitat de manera contínua i no necessàriament a millor. Aquesta concepció ens fa tenir més present que res dura per sempre. La vida humana, els càrrecs, una relació de parella o d’amistat; totes es troben encadenades al transcurs del temps i tenen la potencialitat de degenerar-se. Tot el que comença té un final o, com a mínim, patirà transformacions alguna vegada.

Tot el que comença té un final o, com a mínim, patirà transformacions alguna vegada

Aplicant això en un camp menys abstracte, com el de la política, ja en l’ideari clàssic, el filòsof i historiador Polibi de Megalòpolis va parlar sobre l’anaciclosi com el procés inacabable de canvi o degradació dels règims polítics a causa de les diverses dinàmiques que es produeixen dins de qualsevol societat políticament organitzada. Per tal de retardar aquesta cadena d’esdeveniments, es pensava en un disseny institucional basat en una “constitució mixta”; entesa com un règim polític particular que combina elements dels diversos règims considerats com a bons -antigament la monarquia, l’aristocràcia i la democràcia- per a garantir un equilibri de poders i un manteniment estable de l’ordre polític i social.

Aquest esquema ha estat seguit per a un gran nombre de diferents pensadors, incorporant-hi certs matisos, des de l’antiga Roma, passant pels postulats de Maquiavel, fins a arribar a formar part de les idees base del disseny institucional dels Estats Units d’Amèrica. El gran recorregut d’aquestes idees pot indicar un bon grau d’utilitat.

En primer lloc, un esquema cíclic d’aquest tipus ens indica que la història es pot repetir. Això no significa que els fets que van produir la caiguda de la República Romana, per posar un exemple, es tornin a donar al peu de la lletra en l’actualitat, però sí que certes dinàmiques –com un gran malestar social o la concentració de poder en poques mans- són causes recurrents de canvis institucionals i socials profunds. En segon terme, l’esquema considera, tal com indicava el filòsof i jurista romà Ciceró, que qualsevol règim polític és imperfecte i, per tant, mutable.

Qualsevol règim polític és imperfecte i, per tant, mutable

Tenint en compte les dues anteriors consideracions, l’esquema anacíclic permet pensar en un disseny institucional complex (la constitució mixta) amb controls entre les diverses instàncies de poder: en altres temps entre diverses classes socials representades per les institucions de diferents règims, o en una versió moderna; entre poders executiu, legislatiu i judicial, on també podríem afegir instàncies territorials en el cas d’estats federals. D’altra banda, s’ha de tenir en compte que cal una renovació de la configuració institucional i legal a mesura que es produeixen canvis significatius en el context, en la tecnologia i en la societat. Aplicant aquests principis, potser no s’evitarà del tot l’anaciclosi, però sí es retardarà la degradació i la caiguda del sistema en la més absoluta mediocritat.

L’actualitat no es troba lliure de l’aplicació d’aquesta concepció. L’esclat de la pandèmia ha posat sobre la taula debats de naturalesa política. Les restriccions imposades per les diverses autoritats sobre drets fonamentals derivades de les mesures sanitàries, les restriccions dels negocis, l’incipient increment de les desigualtats, la demanda d’un “govern d’experts” entre altres, són elements que poden posar en dubte la legitimitat i la qualitat de les democràcies liberals en les quals vivim, les quals són basades en sistemes similars a una “constitució mixta”. Tanmateix, l’augment dels populismes i extremismes comporta un repte important al qual les instàncies governamentals i institucionals han d’enfrontar-se. Fins i tot en països que compten amb un marc institucional dissenyat a partir d’una separació de poders clara i de sistemes de control interinstitucional com els Estats Units, han patit moments de crisis, tal i com es va poder veure clarament l’any anterior.

Aplicant aquests principis, potser no s’evitarà del tot l’anaciclosi, però si es retardarà la degradació i la caiguda del sistema en la més absoluta mediocritat

Responent a la pregunta plantejada al títol; la democràcia liberal dubtosament es troba en una situació de perill imminent degut al consens sobre la viabilitat i legitimitat del sistema en l’opinió pública, malgrat que s’hagi donat una certa baixada de la confiança en els governs i en la democràcia com a sistema. En el pitjor dels casos, l’arribada al poder de governs despòtics podria dur a una deterioració institucional important, però fins i tot una reforma mal planificada o mal executada, sigui per les raons que siguin, pot produir un resultat desfavorable per la supervivència del sistema actual.

En definitiva, una democràcia és un règim fràgil davant l’inexorable pas del temps i sensible a les diverses transformacions socials, contextuals i polítiques, sobretot si els seus elements interns, juntament amb les lleis i normes- les regles del joc- no s’adapten al context i no es troben prou legitimades. Així mateix, les creences de que “tot està ja fet” i que vivim en un règim democràtic perfecte i immutable són també perilloses en aquest sentit.


Xavier Llop Guiteras és estudiant de Ciències Polítiques i Dret a la UPF. Membre de deba-t.org des del setembre de 2021.

 

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.