Eloi Redón i Carles Paré

Eurovegas, BCN World i, ara, Hard Rock. Deu anys han passat des de l’anunci del megaprojecte que s’ha d’ubicar entre Vila-seca i Salou que havia de salvar el Camp de Tarragona i assegurar un futur, segons deien, seria pròsper i enriquidor. Pluja de milions, milers de llocs de feina, estabilitat laboral, i mil promeses més que intenten emmascarar un model econòmic depredador dels dos principals recursos que l’alimenten la natura i les treballadores. Enmig d’aquest rebombori, tenim l’oportunitat i la necessitat de plantejar el debat sobre quin país i quin territori volem.

Era l’any 2012 quan, en plena crisi econòmica, el gran magnat i propietari de desenes d’establiments hotelers i casinos arreu del món el senyor Adelson, arriba a l’Estat Espanyol al pur estil “Bienvenido Mister Marshall” amb la gran idea de construir un complex gegantí destinat a l’oci, el turisme i, sobretot, el joc. I així va ser quan, després que el famós Eurovegas decidís que Madrid seria la seva seu, que el govern d’Artur Mas es disposa a recórrer el món per trobar inversors que volguessin imitar un projecte semblant, així va sorgir BCN World amb uns inversors al darrere que es va limitar a impulsar els canvis legislatius per afavorir la seva operació i, molts d’ells els van aconseguir: la rebaixa dels impostos als casinos, que veuran reduïda la seva tributació d’un 55 a un 10% en el moment que el casino de Vila-seca i Salou entri en funcionament; la modificació de la Llei del Joc per tal d’ampliar les llicències de casino que es poden atorgar a Catalunya; i un Pla Urbanística a mida, que compleixi totes les exigències del promotor privat. Finalment al 2017, i després de diversos canvis d’inversors arriba Hard Rock amb, casualment, un projecte idèntic al proposat anys enrere: hotels de 90 metres d’alçada, ara, però, en forma de guitarra elèctrica amb més de 600 habitacions; 75 botigues de luxe; una piscina de 6.000m2; un escenari per 15.000 persones; i el casino més gran d’Europa, amb 1.200 màquines i 100 taules de joc.

En tot aquest procés, l’escull més important en aquesta operació d’anades i vingudes, ha estat el Pla Director Urbanístic (PDU), la norma bàsica que determina els usos del terreny i les característiques principals del projecte i que va ser anul·lat al 2020 arrel d’una sentència del TSJC degut a un recurs presentat des de la Plataforma Aturem BCN World. En la negociació dels pressupostos de la Generalitat de 2023 el PSC i ERC acorden aprovar aquest Pla Urbanístic durant el primer semestre de l’any.

És curiós que les administracions s’uneixin als ODS  i omplin discursos de paraules com transició verda o canvi climàtic, però, estiguin apostant per la construcció d’Hotels de 90 metres d’alçada en forma de guitarra just a la vora d’espais naturals protegits.

Un dels nostres arguments d’oposició és evitar que La Caixa, es pugui embutxacar 120M€ públics en una operació, si més no, opaca. Els terrenys on s’ha d’ubicar el complex, van ser expropiats a 800 pagesos l’any 89 per 3€ el metre quadrat, segons els mateixos afectats, i ara, la Generalitat va realitzar un Acord de Govern pel qual es pagarà 161€/m2 a La Caixa després que s’aprovi el PDU l’empresa americana pagar a còmodes terminis i donant l’opció de retirar-se de l’operació en una llarga llista de circumstàncies deixant els terrenys a càrrec de l’INCASÒL. Recordem el Castor?

És ben curiós, que, quan totes les administracions s’uneixen als Objectius de Desenvolupament Sostenible, s’encoratgin en emplenar els discurs de paraules sobre la transició verda i el canvi climàtic, però els mateixos estiguin apostant per la construcció d’Hotels de 90 metres d’alçada en forma de guitarra just a la vora d’espais naturals protegits de la Xarxa Natura 2000 i un Espai d’Interès Natural, el que els condemnaria a la desaparició, tal com han alertat associacions ambientals o el mateix Departament d’Acció Climàtica en un Informe que criticava durament el Pla Director Urbanístic proposat.

Una tercera qüestió sorgeix en tot aquest debat quan, en un moment en el qual es parla obertament dels greus problemes de salut mental i addiccions, quan les dades sobre prevalença del joc problemàtic arriben a més d’un 3% de la població catalana o quan els un 5% dels joves catalans tenen problemes amb el joc, el gran projecte estrella per una zona que no té cap unitat de tractament de la ludopatia és el casino més gran d’Europa i entre els 10 casinos més grans del món, tant a nivell de superfície que, segons el PDU, pot arribar als 30.000m2 (sis vegades la Sagrada Família) com a nivell de màquines escurabutxaques i taules de joc (sis vegades més que el Casino més gran de Catalunya a l’actualitat).

El principal problema és el model econòmic al Camp de Tarragona. Amb un augment d’un 100% la quantitat de turistes entre 2009 – 2019, el poder adquisitiu dels seus residents ha disminuït més d’un 2,5%.

Però si ens allunyem i mirem tota la panoràmica, el principal problema de tot plegat no és que es construeixi una guitarra elèctrica de 90 metres que supuri ludopatia, corrupteles i catàstrofe climàtica, sinó només n’és una conseqüència. El principal problema de tot plegat és tot el model econòmic desenvolupat al Camp de Tarragona. Del 2009 al 2019, la Costa Daurada ha augmentat en més d’un 100% la quantitat de turistes que rep, i ha passat de 2 milions a 5 milions anuals. Malgrat aquest increment, el poder adquisitiu dels seus residents ha disminuït més d’un 2,5% de mitjana en el mateix període. Al municipi més turistificat de la Costa Daurada, Salou, que va rebre uns 2 milions de turistes el 2019, la renda familiar per càpita és un 25% menor que la mitjana comarcal; és a dir, la més baixa de tota la zona. El sou anual mitjà del sector turístic (20.245 €) és 5.000 € inferior al sou mitjà anual de Catalunya (25.180 €). I, si això no fos prou, veiem com en aquest sector les dones cobren, de mitjana, un 25% menys que els homes.

Quan diem “Aturem Hard Rock” no estem reclamant només aturar aquest megaprojecte concret sinó que estem reclamant un canvi de rumb absolut de les polítiques que premien als que sempre han estat a l’elit i que segueixen explotant a les treballadores, estem reclamant l’aturada de l’extracció sense aturador de recursos de la indústria turística. En conseqüència, l’alternativa no és un projecte concret sinó que és un model radicalment diferent. La nostra alternativa passa per organitzar-nos als barris i ciutats, planificar l’economia encaminades a la transició ecosocial, passa per renaturalitzar els espais degradats per l’activitat humana. L’alternativa passa per ser sobirans alimentàriament i produir el que consumim, ser sobirans energèticament per no dependre d’aquelles que només volen fer diners amb necessitats bàsiques. L’alternativa passa per un model econòmic controlar per les treballadores i al servei de les veïnes i l’entorn natural.

Amb Aturem Hard Rock estem reclamant un canvi de rumb absolut de les polítiques que premien als que sempre han estat a l’elit i que encara exploten a les treballadores.

Quan des dels promotors i algunes administracions ens parlen de futur, volen que assumim com a positiu un futur gris, ple de ciment i contaminació, on el lucre sigui la norma màxima de la societat, on el país estigui dirigit per una minoria privilegiada front la majoria de treballadores, on qualsevol cosa sigui una mercaderia per molt que la necessitem per viure. En definitiva, ens plantegen un futur que tant de bo no arribi mai. La nostra oposició no neix d’una situació de privilegi, neix del coneixement absolut de les condicions laborals i econòmiques precàries que genera el model econòmic actual, neix de no voler que les nostres viles siguin simples decorats per a turistes mentre les veïnes viuen cada dia pitjor, neix de voler un món verd i ple de vida amb comunitats fortes i sobiranes. Com deia Durruti “Portem un nou món als nostres cors” i aquest és el futur que sí volem.

 

Eloi Redon és estudiant d’Economia i Dret de la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, és el portaveu de la plataforma Aturem Hard Rock. No forma part de deba-t.org.

Carles Paré és estudiant d’Economia i Dret per la Universitat Pompeu Fabra i estudiant de Filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment, és assistent de recerca en economia a la Universitat de Barcelona. Forma part de deba-t.org des de novembre del 2022.

 

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.