Eduard Güell

Això ja s’acaba. Porto dos mesos aquí, m’emporto amistats i bons records, però sobretot experiències. Puc dir que m’he submergit en la ciutat i m’he adaptat al nou context, cosa que de ben segur m’ha canviat personalment. Després de descobrir la Londres de 'Biutiful', aquella invisible que de cop  irromp als diaris sacsejant botigues, i descobrir la Londres turística, aquella que forma cues a tots els museus (sí, al de Sherlock Holmes també), me’n vaig amb la sensació de què no he vist res. Amb la perspectiva que només dóna el temps, puc adonar-me d’allò que voldria importar per a casa [...]

Londres (i no només Londres) ha cremat. Durant dies la ciutat ha emmudit: botigues de roba, cafès i pubs tancats. Diuen que quan els pubs tanquen a Anglaterra, alguna cosa greu està succeint. “Això no és normal, no?” Li pregunto a la meva companya de pis després d’escoltar 5 sirenes seguides. L’ambient s’ha enrarit a Hackney (el "borough" on visc): torno a casa i l’estació de metro està tancada, els autobusos canvien el seu recorregut i veig gent corrent entrant als parcs públics. “These sort of people are low life”, em diu el meu cap, que es podria traduir per un: [...]

Dietari des de Londres. Eduard Güell. Dies moguts a la ciutat. El ritme és frenètic, tothom té pressa i el temps vola. He acabat cansat de sentir aquell parell d’estàtues que ja no poden parar de xerrar i mitigo l’avorriment de pub en pub. La polèmica de les escoltes telefòniques fa dies que nodreix les converses que pul·lulen pels pubs londinencs. Els diaris també en van plens, només cal donar un cop d’ull a les portades mentre fas la compra al Tesco (sí, aquí al super venen diaris, mitjons, medicines i també menjar). La notícia ha estat tot un escàndol, però el [...]