L’Informe per a la Llei electoral de Catalunya de 2007, elaborada per una comissió d’experts per acord del Govern, incorporava la proposta d’introduir el vot per internet, com a forma de vot anticipat. Les potencialitats d’internet com a eina d’acció política just ara comencen a ser explorades, i el recorregut sembla infinit. Internet, eina desjerarquitzadora i horitzontal, permet trencar l’espai entre representant i representat. Al mateix temps, l’e-democràcia planteja problemes i molts riscos; però, avui, no tindria sentit projectar una Llei electoral sense abraçar alguna de les potencialitats que ja ofereix l’ús d’internet en el procés polític.

La irrupció d’internet ha modificat profundament la política, que ja no pot ser practicada com fins ara. La manera com emetem els nostres vots, com els comptem i com escollim  amb ells qui liderarà els propers anys està cada cop més controlada per software especialitzat. Molts estats dels EUA han adoptat el vot electrònic, i països d’arreu estan començant a votar d’aquest mode. Malgrat tot, el vot electrònic té molts riscos, sobretot en termes de seguretat: identitat real del votant, atacs cibernètics a les webs públiques, eventuals avaries …

Exemples com els d’Islàndia potser són anecdòtics i plantejen problemes d’aplicabilitat en altes contextos, però el recorregut sembla anar en aquesta direcció: emprar internet per acostar el ciutadà a la presa de decisions. Iniciatives com Democracia 4.0 no són aïllades, i cada cop creix més el convenciment de que gràcies a les potencialitats de la xarxa, la veu ciutadana obrirà nous canals per a ser escoltada.

Pierre Rosenvallon, del Collège de France, adverteix que l’apel·lació als ciutadans, pròpia de la democràcia directa, condueix a la tentació populista. I potser, al marge dels riscos tècnics, aquest és el risc més gran que pot tenir l’obertura del procés de decisió a la ciutadania via internet: l’aparició de moviments antidemocràtics. Però aquest risc (en principi, més controlat en una democràcia liberal tot i que els recents resultats a Grècia i a la primera volta de les presidencials franceses ho posin en dubte) no pot ser utilitzat com a excusa pels partits per a enrocar-se i evitar que internet pugui ser emprat com a eina; eina que com a tal necessitarà saber utilitzar-se.

A l’hora d’abordar la creació d’una Llei electoral per a Catalunya (ja!) cal partir d’uns principis entre els quals el de garantir el màxim de representativitat possible i el d’apropar elector i electe semblen avui ineludibles. Aquestes demandes de visibilitat, de presa en consideració de la societat civil i dels ciutadans particulars en l’esfera pública, tenen en l’aplicabilitat d’internet la seva solució o la seva via per a ser solucionades.

«Potser la democràcia digital no és millor democràcia, però ens pot fer millors demòcrates» diu Gutiérrez-Rubí.