Adrián Soler Royes

Des que la policia va entrar al bar Stonewall Inn aquella nit del 28 de juny de 1969, ja res va tornar a ser igual. Quan hi ha alguna cosa que desestabilitza mínimament el fi equilibri de l’opressió, i els col·lectius trepitjats ja no tenen cap al·licient per quedar-se a casa, llavors comença la revolució.

Sembla que al llarg de les últimes quatre dècades a Espanya –de la Transició fins a ençà–, amb conquestes molt rellevants, entre les quals el matrimoni igualitari, han fet que la gran majoria del col·lectiu romangui en una quietud exasperant. Sembla, de fet, que ja no hi hagi res més per a aconseguir, quan en realitat es continua exercint violència institucional, social, econòmica i física envers les persones del col·lectiu.

Sembla que ja no hi hagi res més per a aconseguir, quan en realitat es continua exercint violència institucional, social, econòmica i física envers les persones del col·lectiu.

Afortunadament, fa poc que s’ha conegut que finalment s’aprovarà la Llei Trans, que suposarà un salt endavant en els drets del col·lectiu i un pas més per acabar amb la violència institucional que pateixen. Però no s’ha d’acabar allà la lluita, ja que les empreses continuen discriminant a les persones del col·lectiu trans, que a més fins ara havien d’aguantar la violència institucional (que molts cops representa entrar en tràmits burocràtics eterns sense saber si podran algun dia acabar de fer el trànsit, o que l’Estat utilitzi un nom amb què no s’identifiquen). Per no parlar de la violència social en forma d’agressions físiques i verbals, aquesta basada en la ignorància i una mancança d’educació en la diversitat.

En data de 27 de juny, hi ha hagut 92 atacs LGTBI-fòbics a Catalunya; només en mig any, segons l’Observatori contra l’Homofòbia. Tot tenint en compte que la majoria d’agressions no s’acaben denunciant ni transcendeixen. És a dir, aquesta és la xifra de les que es veuen; les que no arriben a comptabilitzar-se comprenen un ventall que va des de l’insult que et criden pel carrer per ser del col·lectiu fins a l’agressió psicològica a la feina, a l’escola o en qualsevol situació quotidiana. Al darrere dels centenars de persones que cada any pateixen un atac, hi ha persones que simplement estan sent menyspreades i agredides per ser elles mateixes, expressar-se com volen i no amagar-se.

Les persones que pateixen una agressió moltes vegades no s’atreveixen a denunciar, moltes vegades per por. Hi ha una mancança de seguretat jurídica i hi hauria d’haver una protecció integral de les persones que denuncien aquest tipus d’agressions.

Hi ha partits polítics amb representació parlamentària que ja estan promovent una sèrie de polítiques educatives que impliquen una regressió en les llibertats.

D’altra banda, en l’àmbit institucional, hi ha partits polítics amb representació parlamentària que ja estan promovent una sèrie de polítiques educatives que impliquen una regressió en les llibertats. Un dels clars exemples és el vet parental, una mesura que pretén censurar els continguts que es basen en el feminisme o parlen sobre diversitat sexual i de gènere a classe. Això és una clara regressió pel que fa als drets que crèiem acceptats socialment que ens retorna a un altre segle.

És a dir, el vet parental és munició per fabricar més ignorància i, per tant, més persones intolerants que discriminen tot allò que no coneixen. Només hi ha una cosa bona en aquesta iniciativa, i és l’alerta que ens envia, com a col·lectiu, de què no podem donar per fet els drets: els hem de lluitar.

Hi ha moltes persones que, a més, pateixen la violència LGBTI-fòbica a dintre de casa quan ho expliquen a la família. Aquestes són víctimes de doble violència: a dins de casa i a fora. No tenen un espai segur on sentir-se i expressar-se com volen, i això és molt greu que continuï passant. Parlant amb l’associació Ahora Dónde, que ajuda a aquestes persones i intenta intercedir amb les famílies que no entenen la diversitat, te n’adones que queda molt per fer. Si realment aquestes nenes i nens tinguessin l’oportunitat de rebre educació inclusiva i en la diversitat, i les famílies d’entendre per què les persones poden tenir diferents orientacions i identitats, el món aniria millor. Però no, millor donem eines a les famílies per perpetuar les seves tradicions, intolerància i ignorància, com amb el vet parental.

Hi ha moltes persones que, a més, pateixen la violència LGBTI-fòbica a dintre de casa quan ho expliquen a la família. Aquestes són víctimes de doble violència: a dins de casa i a fora.

Tornant a l’inici, és cert que hem conquerit moltes llibertats i drets, però si ens aturem a reflexionar, ens adonarem que continua existint discriminació evident, sobretot quan anem allunyant-nos de l’esquema de l’home, blanc i amb aspecte masculí. És a dir, quan més ens allunyem de l’esquema patriarcal i de la cisheteronormativitat, l’estigma, la discriminació i la violència s’accentuen. De fet, el col·lectiu LGBTI+ és molt divers, però també hi ha violència a dintre. L’anomenada plumofòbia és a l’ordre del dia entre altres discriminacions, com la serofòbia.

La sensació de vegades és que s’ha anat perdent aquesta pertinença a una comunitat política organitzada que lluita pels drets de tot el col·lectiu. Caldria potser tornar a connectar amb aquesta idea de front comú que cerca la igualtat real, protecció jurídica i no discriminació de ningú.

Però de moment, les desigualtats continuen existint a dins i fora del col·lectiu, i cada cop que no les denunciem, els del vet parental avancen amb el seu objectiu basat en la intolerància i la seva idea de societat retrògrada. Nosaltres no ens aturarem fins que s’acabi la LGBTI-fòbia. Com va dir el polític i activista LGBTI Pedro Zerolo, al seu model de societat no hi cabem nosaltres; al nostre, hi cap tothom.

Adrián Soler Royes, membre de deba-t.org des del maig del 2019. Periodista.

 

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.