Tarek Saliba Rodríguez
L’important increment d’arribades de persones refugiades a la Unió Europea durant el 2015 i el 2016, anys en què es va registrar la xifra més alta (uns dos milions) des de l’existència de la Unió, va motivar que es comencés a contemplar de forma seriosa la necessitat de crear una normativa comuna i sòlida en matèria migratòria i d’asil. En aquest sentit, ara farà aproximadament un any que la Comissió Europea va presentar la proposta per a un nou Pacte Europeu de Migració i Asil, un programa a través del qual es pretén harmonitzar la legislació comunitària en la matèria en qüestió. Tal com proposava el mateix document, la finalitat era “crear un nou full de ruta, construint confiança a través de procediments més efectius i establint un nou balanç entre la responsabilitat i la solidaritat”. En el seu moment el pacte va generar forces expectatives, especialment entre els principals països comunitaris receptors de persones migrants – Espanya, Itàlia i Grècia -, que portaven anys reivindicant mesures per a repartir de forma més equitativa les arribades.
La proposta obre la porta que els estats col·laborin de forma voluntària en cas de produir-se les mal anomenades “crisis migratòries”
Encara avui, el primer país comunitari d’arribada és el responsable de gestionar una petició d’asil. Aquest fet provoca que moltes persones que vulguin sol·licitar-lo prefereixin traslladar-se als estats membres que ofereixen un tracte més beneficiós; en la pràctica, però, suposa una major càrrega pels països comunitaris del Mediterrani. Per fer front a aquesta situació, la proposta obre la porta que els estats col·laborin de forma voluntària en cas de produir-se les mal anomenades “crisis migratòries”, suprimint el sistema de quotes obligatòries de repartiment i permetent negar-se a rebre persones refugiades sense produir-se una vulneració de les lleis comunitàries. Tot i això, els països europeus del Mediterrani – Med7 – demanaven en una conferència a Atenes el passat mes juny que, amb el nou pacte, es mantingués un equilibri entre la responsabilitat i la solidaritat.
D’altra banda, es previndria la posada en marxa de procediments més eficients i ràpids per a determinar les identitats personals. En aquest punt, té molta importància la proposta de reforma de l’Agència de Dactiloscòpia Europea (Eurodac), un organisme operatiu des del 2003 que, no només continuaria recollint les empremtes de les persones migrants a la seva arribada, sinó que augmentaria les seves competències perquè es pogués determinar amb rapidesa si es tracta de migrants sol·licitants d’asil o econòmics. També, s’establirien les bases per a la creació d’una autèntica agència d’asil de la Unió Europea, que substituiria l’actual Oficina Europea de Suport a l’Asil; durant el passat mes de juny, la Presidència del Consell de la Unió Europea i el Parlament Europeu van arribar a un acord provisional per a la seva definitiva creació.
Es requereix la unanimitat dels 27 Estats membres perquè el pla tiri endavant i, fins que no es faci, se seguirà aplicant el Reglament de Dublín III i el sistema de quotes obligatòries de reubicació
El Pacte també cercaria reforçar el paper de Frontex, principalment reformant el seu marc legal i pressupostari (ja en l’any 2020 el pressupost d’aquesta agència va augmentar un 34%). Així mateix, s’estima que aquest organisme, que ja disposa d’un total de 1.000 efectius, arribaria a tenir uns 10.000 l’any 2027. Es mobilitzarien, també, un total de 70.000 milions d’euros destinats a la cooperació amb països en vies de desenvolupament, especialment amb aquells dels quals procedeixin més persones migrants, i estaria prevista la firma d’acords bilaterals ad hoc amb tercers estats, amb l’objectiu d’establir nous canals legals d’arribada i posar en marxa processos d’identificació qualificatius de les persones migrants.
Les previsions més optimistes apuntaven que el pla seria finalment aprovat a finals del darrer any 2020. No obstant això, les postures entre les diferents parts implicades segueixen avui dia molt allunyades, sobretot pel que fa a la recepció i atenció. És important recordar que es requereix la unanimitat dels 27 Estats membres perquè el pla tiri endavant i, fins que no es faci, se seguirà aplicant el Reglament de Dublín III (el primer país d’arribada és el responsable de la gestió de la petició d’asil) i el sistema de quotes obligatòries de reubicació, esmentat anteriorment.
Amb les dades a la mà, Eurostat ens indica que l’any 2019 les persones refugiades suposaven tan sols un 0,6% del total d’habitants de la Unió Europea. A principis del 2020, el nombre de persones residint sense la nacionalitat d’algun estat membre era de 23 milions, és a dir, tan sols un 5% del total de la població.
Pactar amb tercers estats per a contenir les arribades pot veure’s traduït en l’aparició de crisis humanitàries a través de les quals es pugui fer xantatge en l’àmbit diplomàtic
L’enfortiment dels controls fronterers i els acords amb tercers països d’origen i de trànsit (principalment del Magreb i la costa occidental africana, així com Turquia) han contribuït a frenar les arribades. Tot i això, el succeït a Canàries i a Ceuta fa uns mesos ens demostra que moltes persones migrants buscaran sempre vies no segures per a accedir a la Unió Europea, i per això, pactar amb tercers estats per a contenir les arribades pot veure’s traduït en l’aparició de crisis humanitàries a través de les quals es pugui fer xantatge en l’àmbit diplomàtic.
A més, durant el darrer any el nombre de sol·licituds d’asil en la Unió Europea s’ha vist negativament afectat per la pandèmia. Segons CEAR, durant el 2020 un total de 471.270 persones van sol·licitar protecció internacional, enfront les 698.760 que ho van fer l’any 2019, produint-se una reducció del 32,5%. La Secretaria General de l’ONU ha alertat que la COVID-19 ha suposat una triple crisi per a les persones migrants: sanitària (major exposició al virus), socioeconòmica (per la manca d’accés a mesures de protecció social) i de protecció (davant el tancament de les fronteres).
Aprovar-lo tal com es va presentar, seria un error més de la Unió a l’hora d’encarar les migracions, i especialment, el dret d’asil
Encara que la proposta sigui relativament positiva com a punt d’entrada, i posi certa èmfasi en la vulnerabilitat de les persones migrants (siguin o no refugiades), fomenta un cop més la “securització” i l’externalització de les polítiques migratòries. Per tant, aprovar-lo tal com es va presentar, seria un error més de la Unió a l’hora d’encarar les migracions, i especialment, el dret d’asil. Per exemple, es menciona l’establiment de noves possibilitats d’entrada legal, però no s’especifica quines. Així mateix, es diu que es tancaran les vies migratòries més perilloses, però no s’especifica quan ni com.
La manca d’un pacte que es basi en els criteris de solidaritat i responsabilitat obligatòria compartida, així com en l’acollida i l’ajuda humanitària, pot esdevenir una altra oportunitat perduda per a la Unió Europea. La nova política migratòria i d’asil no pot decantar la balança a favor dels països governats per forces tant conservadores com d’ultradreta – Hongria, Polònia, República Txeca i Eslovàquia – que constitueixen el conegut com a Grup de Visegrád, i que són els mateixos que s’han oposat al sistema de quotes establert des de l’any 2015. És per això, que continuar enfortint agències com Frontex per tal de “securitzar” fronteres, així com implementar polítiques d’externalització de controls fronterers cap a països que no respecten el dret a sol·licitar asil (com Turquia, que tan sols aplica la Convenció de Ginebra a les persones procedents d’Europa), no hauria de ser la manera adequada d’enarborar la bandera del federalisme, el progressisme i el cosmopolitisme. S’estarien convertint, una vegada més, els eslògans i les paraules buides sobre els drets humans en polítiques que afavoreixen la seva sistemàtica violació.
Tarek Saliba Rodríguez, politòleg per la UB amb màster en Estudis Migratoris per la UPF. Actualment estudiant a la Universitat de Leiden. Membre de deba-t.org des de febrer del 2019
Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.
