Cèlia Roig, Laura Casserres, Olympia Arango i Serena Iordache
La paritat en els òrgans de govern i el lideratge femení són temes que recurrentment apareixen en els informes d’igualtat de qualsevol organisme internacional. Des de fa uns anys, resulta estrany veure una taula de diàleg o un debat sense presència femenina. Aquesta incorporació de la dona, si està ben desenvolupada, no ha de ser el resultat de la tokenització, és a dir, de l’acte de no considerar com a interlocutora vàlida a l’altra persona i incorporar-la simplement com una figura que compleix una quota de diversitat. Ha de ser una incorporació conscient, resultat d’haver fet l’esforç de comptar amb una representació real de la diversitat existent a la societat.
Aplicar una anàlisi de gènere a una organització no només consisteix a revisar el percentatge de paritat anual sinó en entendre de manera exhaustiva què ens porta a caure en dinàmiques replicades pel patriarcat i intentar revertir-les
Aplicar una anàlisi de gènere a una organització no només consisteix a revisar el percentatge de paritat anual sinó en entendre de manera exhaustiva què ens porta a caure en dinàmiques replicades pel patriarcat i intentar revertir-les. En aquest article analitzem les diferents accepcions de poder i com es materialitzen aquestes concepcions teòriques en l’àmbit associatiu.
La primera definició que trobem al diccionari de poder ens el defineix com l’“autoritat per manar, dominar o influir sobre els altres”. Utilitzant-la, entenem que el poder pot ser exercit de diferents maneres, que no té per què ser inherentment dolent o implicar una injustícia o discriminació. Considerem que l’important és entendre d’on ve aquest poder i com s’articula per tal de fer una anàlisi digna de les dinàmiques existents en el seu exercici i traslladar-la a l’associacionisme.
En primer lloc, cal especificar què significa per nosaltres estar en una posició de poder i a què l’associem, ja que a partir d’aquí es poden desprendre diferents discursos. Considerem que les dones estan en posicions de poder quan tenen una capacitat d’incidència real, és a dir, quan poden prendre decisions i fer-les efectives. Per això últim, també és important que tinguin accés als recursos necessaris per poder portar a terme allò que s’han proposat. Aquesta és una qüestió que sovint les quotes no arreglen, ja que, tot i haver-hi dones en espais de decisió, si aquestes no tenen accés als recursos, amb molta dificultat les idees podran convertir-se en realitats.
Considerem que les dones estan en posicions de poder quan tenen una capacitat d’incidència real, és a dir, quan poden prendre decisions i fer-les efectives
Aquesta és una concepció molt àmplia del poder, però que considerem que va a l’arrel de la qüestió i, a la vegada, ens ajuda a posar sota un mateix paraigües situacions en què el poder es presenta de diferents formes. En aquest sentit, també cal tenir present que parlar de poder de decisió implica parlar d’una gradació per veure la influència real sobre els altres que té aquella posició en concret; és a dir, no és tan senzill com donar un càrrec a algú, sinó que també és important tenir en compte qui està per damunt i per sota d’aquest càrrec en qüestió i quines dinàmiques de poder s’estableixen entre aquests.
Un altre factor que potser no s’hauria ni de puntualitzar, però que no està de més recordar, és que el poder és un mitjà per aconseguir quelcom i no una fi. L’objectiu no és simplement ser present en els espais on es prenen decisions, sinó ser-hi per canviar dinàmiques, per canviar l’agenda i per canviar l’enfocament. No volem entrar-hi si no és per tenir el poder de canviar les coses. Però entrar-hi tampoc és sempre sinònim de poder dur a terme tots aquests canvis. Sovint els murs amb què ens trobem en les esferes de poder són elevats i per superar-los adoptem rols més masculinitzats, amb la idea que així, la nostra veu se sentirà més. Per tant, canviant la forma en la qual haguéssim exercit el poder, acabem diluint aquesta capacitat de canviar les coses, que comença per canviar les dinàmiques relacionals del mateix poder.
L’objectiu no és simplement ser present en els espais on es prenen decisions, sinó ser-hi per canviar dinàmiques, per canviar l’agenda i per canviar l’enfocament
És per aquesta masculinització dels rols de poder que creiem important parlar de la possibilitat d’un canvi des del lideratge femení, entès com la plasmació al poder del conjunt de característiques tradicionalment associades a aquest gènere. Per això, no ens referim a un lideratge fet per dones, en el qual simplement pel fet de ser-ho, elles ocupen aquest espai de poder, però o bé només ho fan com a token (com hem mencionat abans), o bé perpetuen les dinàmiques patriarcals hegemòniques de comportament en el poder, i en molts casos, és per aquesta raó que són acceptades. Si bé la simple presència de dones al poder pot ajudar a crear un marc mental a la societat on aquestes són aptes per exercir-lo, contràriament al que s’havia cregut fins aleshores, i això obre les portes a una major presència de dones al poder, perquè aquesta presència de dones sigui transformadora ha d’incorporar els valors del feminisme i propugnar un canvi de dinàmiques en aquell espai de poder. Aquest lideratge -o ocupació de l’espai de poder- femení també pot ser exercit per homes, però a grans trets, són les dones les que desenvoluparan aquest canvi, per això és important que siguin al poder i el canviïn.
Per tal de poder saltar els murs dels quals parlàvem abans i poder transformar la forma d’exercir el poder des del feminisme, partint de la premissa que seran les dones majoritàriament les que aportaran dinàmiques feministes al poder, les dones hem d’entrar en els espais de decisió amb força, ser moltes, tant en les posicions de poder com donant suport a les decisions preses des del feminisme. Això últim no deixa de ser rellevant, perquè canviar les dinàmiques que s’han creat històricament i sistemàticament al voltant del poder implica trobar-nos amb una crítica constant i una oposició frontal i contundent per part d’aquells que se senten més còmodes en el marc vigent i veuen amenaçada la seva posició. Com diu la teòrica Mary Beard, en l’era digital les dones no tenim l’oportunitat d’equivocar-nos, perquè si ens equivoquem som molt més castigades que els homes. Aquest doble estàndard es pot extrapolar a molts altres àmbits i fa que, fins i tot quan hem superat els obstacles per poder arribar als llocs de presa de decisions, siguem més qüestionades i ens hàgim de justificar significativament més.
D’aquí també la importància de recolzar-nos entre nosaltres, de sentir que no estem soles, perquè d’una banda o d’una altra sempre es posarà en dubte el nostre coneixement o les nostres decisions quan tenim capacitat real per canviar certes coses.
Aquest qüestionament constant troba el marc perfecte en el fet que el poder i la manera d’exercir-lo estan pensats per i per a homes
Aquest qüestionament constant troba el marc perfecte en el fet que el poder i la manera d’exercir-lo estan pensats per i per a homes. Així, tal com Butler apuntava el 1990 a Gènere en disputa, en un sistema on el rol social de cadascú està determinat per l’estructura de poder que defineix el gènere, la categoria “dona” està produïda i restringida per les mateixes estructures de poder a través de les quals es busca emancipació. Per això cal introduir-nos en aquestes estructures, canviar les restriccions imposades i, fins i tot, canviar el mateix marc.
Un dels àmbits on és possible i important fer-ho és l’associacionisme. Les associacions són estructures de diversa índole i tenen un àmbit d’influència més reduït que aquell en el qual pensem quan pensem en ocupar espais de “poder”. Tot i això, cada associació té un fort impacte en el seu àmbit d’influència, en ser més propera a les persones que la integren. La suma de petits canvis en la forma d’exercir el poder en aquestes associacions (tant si són assembleàries com si presenten una estructura més marcada, ja que, al cap i a la fi, presenten totes rols de poder per molt que no estiguin formalitzats) pot portar a un canvi en la macroestructura.
L’associacionisme defineix la nostra societat, la determina i configura tot entrant en una relació de reciprocitat que marca el present i posa les bases per a un futur comú. Aquests dies els grans actors polítics, socials i mediàtics del país situen la figura de la dona al centre tot subratllant el seu indispensable paper i posant així de manifest com n’és, de necessària, la jornada del 8 de març si aquest tipus de reivindicacions encara tenen cabuda només quan sembla que toca. El moviment associatiu és un teixit ampli, proper, variat i transversal que precisament per la seva estesa presència no pot quedar al marge de la lluita per la inclusió de les dones i, sobretot, per aconseguir crear espais còmodes que no només siguin amb elles, sinó que també siguin d’elles. Diverses i complexes hem de ser presents a les esferes de decisió, tot vetllant per la pluralitat del col·lectiu i la individualitat de cadascuna.
No tindria sentit intentar replicar els comportaments més prototípics de la masculinitat pel simple fet d’arribar al poder
Per tal que aquests espais també siguin d’elles, s’han de minimitzar els abusos de poder, fins i tot els que són més difícils de detectar. Fer un abús de poder és utilitzar la teva posició de poder superior en detriment de l’altre, i això, per exemple, suposa que en una intervenció d’una companya, un home s’atribueixi la idea com a pròpia, repetint-la a continuació sabent que probablement el rèdit serà seu. L’exercici de l’abús de poder no es dona de manera individual, la responsabilitat no és única i exclusiva de qui en treu profit personal, sinó que també està estretament lligada a l’entorn que el permet. Les dinàmiques d’abús de poder són camuflades allà on es repliquen habitualment, on no es qüestiona d’on provenen les actituds i posicions de cadascú i el perquè d’aquestes. Som conscients que els rols de gènere perfilen la nostra actitud vers el poder i la manera que tenim d’exercir-lo. La inèrcia pròpia d’un món canviant i competitiu exigeix que els lideratges també ho siguin, però no és aquesta la via que nosaltres volem desenvolupar. No tindria sentit intentar replicar els comportaments més prototípics de la masculinitat pel simple fet d’arribar al poder, ni tindria tampoc sentit pensar que la condició identitària determina la teva ideologia i, conseqüentment, la teva manera d’exercir el poder. El que sí que té sentit és entendre quins lideratges existeixen, quins valors es volen desenvolupar i per a què.
Cèlia Roig Salvat, estudiant de Dret i International Business Economics a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des de abril del 2018.
Laura Casserres Capdevila, estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des de març del 2020.
Olympia Arango Castro, estudiant d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des de juliol del 2018.
Serena Gabriela Iordache, estudiant de Periodisme i Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des de octubre del 2019.
Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.
