Olympia Arango i Enric Vila
En el moment d’escriure aquestes línies s’està acabant la primera setmana de 2021, i deu n’hi do quina setmana! En l’interval d’aquests set dies hem vist tres mostres de la convulsa etapa que encarem com a societat durant els pròxims anys: l’ascens de l’extrema dreta, tant en entorns físics com en entorns digitals; les palpables conseqüències, en forma d’abundants nevades en regions espanyoles on és poc habitual que hi nevi, d’un canvi climàtic cada cop més present i la constatació que els Estats, principalment europeus, han anat perdent capacitat d’acció i de reacció davant de situacions d’emergència a gran escala com en aquesta pandèmia que estem vivint. La confluència en el temps d’aquests tres fenòmens dibuixa un escenari pessimista que volem explorar una mica en les properes línies.
Aquest ascens de l’extrema dreta als països occidentals es feia més palpable el passat 6 de gener quan una nombrosa multitud de seguidors de Donald Trump es reunien a Washington DC per protestar pel que, segons ells, eren unes eleccions que havien estat fraudulentes i de les quals no n’acceptaven els resultats. L’element preocupant d’aquesta marxa és que va acabar amb l’assalt per part de la multitud al Capitoli nord-americà, a l’interior del qual es van viure escenes de tensió i que va obligar a desallotjar els congressistes i senadors nord-americans cap a un lloc segur.
Més enllà de com és de condemnable l’assalt per la força de la seu parlamentària de qualsevol país, també genera força preocupació el nombrós nombre de banderes i parafernàlia filo-feixista (o directament neo-nazi) que portaven els manifestants, demostrant l’important múscul polític que arriben a tenir aquestes forces. Ara bé, tal com ressalta Cas Mudde en un recent article a The Guardian, aquesta no és l’última mostra d’una extrema dreta cada cop més radicalitzada i més present en el panorama polític; l’any passat, una manifestació d’antivacunes d’extrema dreta també va intentar assaltar el Reichstag alemany i a Holanda fa uns quants mesos que la Farmers Defence Force, de tarannà ultrà-dretà, dirigeix protestes d’agricultors que impliquen la destrucció d’oficines governamentals. Es tracta d’un fet com a mínim preocupant que aquests grups polítics s’estiguin organitzant des de fa ja un temps i estiguin materialitzant les seves demandes mitjançant el desenvolupament d’actes violents contra institucions públiques.
Més enllà de com és de condemnable l’assalt per la força de la seu parlamentària de qualsevol país, també genera força preocupació el nombrós nombre de banderes i parafernàlia filo-feixista (o directament neo-nazi) que portaven els manifestants
Segons el politòleg neerlandès, tots aquests esdeveniments poden passar gràcies a una classe política i uns mitjans de comunicació que o bé han ignorat, o directament han blanquejat, a totes aquestes forces i moviments polítics. Tot i que Mudde no parla del cas espanyol, el que explica ressona de manera vehement a casa nostra, on partits polítics amb representació parlamentària fa temps que clamen sobre la “il·legitimitat” de l’actual govern de coalició o on trobem programes de televisió que porten a divertir-se en horaris de màxima audiència a representants polítics de partits d’extrema dreta que defensen nombrosos postulats xenòfobs, racistes i masclistes.
Un altre element destacable a la manifestació de Washington era que es podien observar diversos elements – banderes i d’altres – que representaven postulats polítics de tall ultra. Aquests tenien el seu camp de conreu a Internet i ara comencen a aparèixer de manera pronunciada a l’ull públic. Això és així perquè la presència i amplificació a Internet és molt major per a l’ultradreta que per a altres opcions de tall més progressista o transformador. L’esquerra progressista està perdent de manera bastant important la batalla digital contra l’extrema dreta – us deixo a sota un vídeo que explora més en detall aquestes circumstàncies.
L’arribada a la península Ibèrica de la tempesta Filomena és un dels altres fets a ressaltar d’aquesta setmana, es tracta d’una tempesta que ha deixat temperatures molt baixes i nevades abundants, històriques, en diversos llocs de la geografia espanyola. Que nevi a l’hivern no hauria de ser notícia, però sí que ho és que ho faci amb la intensitat amb què ho ha fet en llocs on habitualment aquests fenòmens meteorològics no són freqüents.
Que nevi a l’hivern no hauria de ser notícia, però sí que ho és que ho faci amb la intensitat amb què ho ha fet en llocs on habitualment aquests fenòmens meteorològics no són freqüents
De fet, aquesta tempesta es pot entendre com un recordatori que el canvi climàtic és una realitat cada cop més present i inevitable, on una de les conseqüències és la presència cada cop més freqüent de fenòmens meteorològics extrems com les nevades que s’han donat lloc durant aquesta setmana. Les imatges de jocs i guerres de boles de neu són ben boniques i joioses de veure, especialment després d’uns mesos tan intensos com els que hem viscut a causa de la pandèmia, però no hem d’oblidar l’enorme nombre de dificultats i complicacions que ha generat arreu del país i com ens podria arribar a afectar si això es convertís en una realitat molt més quotidiana per a tots nosaltres.
Finalment, l’últim episodi que ha sobresortit durant aquesta setmana té relació amb la pandèmia de la COVID-19 que portem vivint des del passat mes de març; aquesta vegada relacionat amb la velocitat de vacunació que hem tingut a Catalunya i Espanya durant els últims dies, una velocitat molt menor de la desitjada si volem aconseguir una vacunació d’un percentatge suficient de la població en un termini no molt extens.
Tot i entendre que la velocitat de creuer en operacions logístiques tan complicades com són les campanyes de vacunació massives costa d’arribar-hi i que encara comptem amb un nombre reduït de vacunes aprovades, aquesta setmana de vacunació ha demostrat, una vegada més durant aquesta pandèmia com ja va passar amb la gestió dels expedients de regulació d’ocupació o l’obtenció de material sanitari durant les setmanes de març o abril, que a l’Estat li falten eines, recursos i capacitats per a fer el seu paper de garantir l’existència i els drets bàsics a la seva ciutadania.
Aquesta setmana de vacunació ha demostrat, una vegada més durant aquesta pandèmia, que a l’Estat li falten eines, recursos i capacitats per a fer el seu paper de garantir l’existència i els drets bàsics a la seva ciutadania
Així doncs, ens hem de preguntar per què l’Estat no disposa d’aquests recursos? És potser perquè se l’ha anat deslegitimant des de fa temps com un actor que no podia competir amb els eficients procediments del (lliure) mercat i ha estat buidat de contingut i eines per successius governs durant les últimes dècades? Davant d’aquesta situació que vivim, ha estat aquest un procés que ha generat beneficis a llarg termini? Quan van mal dades, qui ha hagut d’aparèixer a correcuita?
Com a conclusió, i seguint el títol i el contingut de l’article, podríem fer referència a la famosa frase que Gramsci escriu en una de les seves cartes a presó on indica que ell és un pessimista a causa de la seva intel·ligència, però un optimista gràcies a la seva voluntat, donant entendre que tot i que l’anàlisi i la reflexió presentin un paisatge desencoratjant, la força i l’optimisme que dóna la voluntat de voler un món millor són suficients per emprendre el camí, però preferim concloure per una altra banda i actualitzar una mica les referències.
Alexandria Ocasio-Cortez diu en un dels seus últims anuncis del mes d’octubre: “Let this moment radicalize you” i creiem que és una frase molt encertada si entenem aquesta radicalització no com un moviment cap a l’extrem sinó com un moviment cap a l’arrel, a entendre l’origen i les causes fonamentals de les coses. Aquest moment històric que vivim, de qui en presentem quatre pinzellades a l’article, és un moment que demana una lectura profunda de les coses i dels fets. Fem-ho. Deixem que el moment ens radicalitzi, però que no ens venci el pessimisme.
Per a llegir més:
What happened in Washington DC is happening around the world | Cas Mudde
Neonazis i conspiracionistes, colze a colze en l’assalt al Capitoli
DE FOROCOCHES AL RUBIUS: venir a por mí, el meme racista
Filomena es cambio climático – Climática
Olympia Arango Castro, estudiant d’Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des del juliol de 2018.
Enric Vila i de Villasante, investigador predoctoral a la Universitat d’Utrecht. Membre de deba-t.org des del juny de 2016.
