Guillem Espaulella Pérez
Pocs passos per la política han estat tan controvertits com el mandat del president Donald J. Trump. Sense entrar en consideracions polítiques o preferències ideològiques, la figura del quaranta-cinquè “líder del món lliure” s’ha caracteritzat per la seva actitud trencadora i desafiant amb l’establishment, amb debilitat per la incorrecció política i amb zero problemes a l’hora d’expressar qualsevol opinió, respecte a qualsevol tema i emprant qualsevol registre.
No és d’estranyar doncs que, al llarg de la campanya electoral, el defensor del títol fes gala d’aquesta retòrica despreocupada, simple i descarada -però alhora eficaç- que li va valdre arribar a la Casa Blanca el 2016. Els mesos i setmanes prèvies a la contesa electoral van veure’s saturats per una allau d’eines discursives, eslògans i desqualificacions que, en la línia de la fal·làcia trumpista habitual, inundaven xarxes, premsa i debats. Tot valia. Tot era veritat i fals a l’hora. Tot era meravellós i dantesc; natural i artificial. Escàs va ser el contingut real de la campanya, i no és que els republicans anessin curts de munició.
Tot valia. Tot era veritat i fals a l’hora. Tot era meravellós i dantesc; natural i artificial. Escàs va ser el contingut real de la campanya, i no és que els republicans anessin curts de munició.
Sobra dir que això no va ser cap sorpresa. I tot i que em declaro detractor d’aquest tipus de pràctiques, a parer meu deshonestes i immorals, el cert és que, per al moment, m’hi he acabat resignant (que no acostumant ni molt menys normalitzant). Es lo que hay.
Amb tot, però, i aquesta és la part important, existeixen valors que, amb independència a l’adscripció o sensibilitat ideològica de cadascú, són universalment respectats i reivindicats pel conjunt del poble americà. O com a mínim això volia pensar. Parlo de l’institucionalisme, el representativisme i la democràcia liberal a l’estil estatunidenc. D’aquest orgull per la liberty americana sobre la qual s’articula el patriotisme del 4 de juliol i el compromís col·lectiu ciutadà de salvaguardar-la fins a les últimes conseqüències: (…) one Nation under God, indivisible, with liberty and justice for all. Això està avui en risc.
Trump sortia a parlar el passat dimecres després dels primers escrutinis electorals, i davant la mirada atònita -inclús incrèdula- de demòcrates i republicans per igual, espetegava, impàvid, que la nació vivia un frau electoral. Un robatori de les eleccions per part dels liberals. Les evidències? Cap. Les motivacions? Perverses. Les conseqüències? Desastroses. Ni veritats a mitges ni postveritat: mentides flagrants. Manipulacions insolents i desvergonyides, assumides pels acòlits de Trump com a veritats impostergables que legitimen la revolta, l’insult i la violència, que converteixen en democràtic el que és antidemocràtic i en antidemocràtic el que, de rebut, és democràtic.
Mr. Trump, vostè se’n va i tant se li’n fot muntar un sidral. Bé, de fet li donen la puntada de peu. Però la Casa Blanca es queda. El Partit Republicà es queda. El Congrés es queda. El Senat es queda. La democràcia es queda.
Una República en hores baixes, amb grupuscles nodrits de fake news posant en qüestió els fonaments de la mateixa nació. Aquest serà el llegat del president i les infames declaracions que va fer seves a la jornada electoral. Per pal·liar-ne les conseqüències només ens queda confiar en els autèntics republicans. Els conservadors de debò, conseqüents, responsables i compromesos amb el seu país, que desperten del malson Trump disposats a fer política i defensar els seus valors des de l’honestedat i el respecte. Per sort encara en queden. Alguns, de fet, ja han condemnat l’engany del dèspota enderrocat.
També serà tasca seva refer el Grand Old Party. Es deslliuraran de l’ombra de l’Alternative Right? Recuperaran els valors de concòrdia, moderació i respecte dins l’esperit del conservadorisme americà? Es llençaran a la captura del centre? Està per veure.
Mr. Trump, vostè se’n va i tant se li’n fot muntar un sidral. Bé, de fet li donen la puntada de peu. Però la Casa Blanca es queda. El Partit Republicà es queda. El Congrés es queda. El Senat es queda. La democràcia es queda. I avui, per culpa seva, pateix. Damnificada i desvirtuada. Descarnada per la seva irresponsabilitat manifesta i amb una crisi de legitimitat que quedarà encastada en les ments d’aquells conciutadans a qui va jurar servir. Pocs passos per la política han estat tan controvertits com el del president Donald J. Trump, però cap sortida ha sigut tan indigne i lamentable.
Guillem Espaulella Pérez, estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des del maig de 2020.
