Hi ha qui ha criticat la casserolada durant l’speech del rei Felip VI en motiu de la crisi del Coronavirus que estem vivint, enmig d’una gran polèmica –que ha quedat dissimulada pel propi context- sobre la possible malversació de milions d’euros del seu pare Joan Carles de Borbó. Les crítiques no s’han donat únicament per part d’aquells que sempre s’han posicionat al costat de la Monarquia, sinó que també s’han fet visibles des dels sectors més progressistes i republicans. Alguns creuen que ja tindrem temps de protestes, altres prefereixen focalitzar el protagonisme als aplaudiments de les vuit del vespre; i d’altres simplement es resignen a una Monarquia molt arrelada al sistema.

És evident que en un context com l’actual la maquinària de l’executiu ha de centrar-se en la lluita per combatre la pandèmia mundial que estem vivint. I de fet, tota la societat ha de prioritzar aquesta lluita. Però probablement els escenaris de més incertesa també són bons moments on hauríem d’aprofitar per articular estratègies per poder incidir en l’agenda política i mediàtica un cop passada la crisi sanitària.

La crisi econòmica que derivarà del conflicte és fàcil de preveure i també ho serà la necessitat de treure recursos per pal·liar els seus efectes més devastadors. Seria absurd tornar a parlar d’austeritat i retallades mentre es continuen nodrint de privilegis absurds a l’Església Catòlica. És aquí on els actors defensors del laïcisme han de desplegar les seves propostes. No únicament pel deure polític dels partits que governen de complir les seves promeses electorals: desenvolupar la denúncia del Concordat de l’any 1979 entre l’Estat espanyol i la Santa Seu, sinó per presentar a l’opinió pública la necessitat d’acabar amb els privilegis de l’Església Catòlica -derivats dels acords referents a l’àmbit econòmic, jurídic, educatiu i cultural- i el que suposaria pel conjunt del sistema la finalització d’aquests privilegis.

Privilegis derivats d’un Concordat aprovat només 4 dies després de l’entrada en vigor de la Constitució espanyola i que només va derogar parcialment el de l’any 1953 deixant intacta la seva base. En matèria econòmica, l’Església segueix gaudint d’exempcions fiscals a diferents nivells administratius i rep finançament de les declaracions de la renda. A més, també se li permet posar béns al seu nom mitjançant el mecanisme de les immatriculacions.

En l’acord relatiu a l’educació i a la cultura s’hi especifica l’obligatorietat de garantir l’educació religiosa en totes les etapes educatives, amb un contingut i docència decidits per l’Església. Aquest mateix acord garanteix també la presència de l’església catòlica en la universitat pública. Recollint dades de l’Informe Ferrer i Guàrdia de l’any 2018, hi ha 35.000 docents de religió que costen a l’Estat uns 500 milions d’euros l’any. En l’àmbit jurídic, l’Església pot exercir les seves funcions: de culte, de jurisdicció i de magisteri, així com el dret a l’assistència religiosa de clergues en presons i hospitals, amb sous finançats per fons públics.

Drets que entren en contradicció amb l’article 16 de la Constitució Espanyola, que afirma que cap religió tindrà caràcter estatal. I que no acompanyen a la realitat social del nostre país: cada vegada més secularitzada i amb menor nombre de creients practicants. L’any 2018, el 49% dels joves estaven adscrits a opcions de consciència no religiosa (Informe Ferrer i Guàrdia, 2018).

Aprofitem els privilegiats que podem parar per reflexionar totes aquelles coses que es donen per fetes; utilitzem la crisi per redefinir i repensar les qüestions de fons de la nostra manera de viure, de la nostra societat. Sortim a fer el nostre homenatge diari als qui estan posant tots els esforços per a que sortim d’aquesta situació però també engeguem el nostre pensament crític per posar en dubte qüestions preestablertes i sortir més crítics i reforçats del drama sanitari i econòmic per construir una societat més reforçada, justa i igualitària.

Mar Fernández Estela, graduada en Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra i estudiant de Màrqueting i Investigació de Mercats a la Universitat Oberta de Catalunya. Membre de deba-t.org des del febrer de 2019. Article publicat originalment al blog de la Fundació Ferrer i Guàrdia.