Després de les eleccions estatals, que ens han deixat a tots amb el hype molt amunt pel que han acabat essent els resultats, tota l’atenció s’ha anat concentrant en els comicis municipals. Surten de sota les pedres articles molt elaborats sobre la importància d’aquestes eleccions, sobre el municipalisme.
La importància de l’Administració local és cabdal, ja que, no obstant estar infrafinançada a nivells insultants, encara que la Llei Montoro asfixiï alguns pressupostos i tot i l’article 135 que lliga molts ajuntaments de mans i peus, és, al cap i a la fi, la parcel·la de poder més propera a la ciutadania. És el més similar al omnia sunt communia en la nostra democràcia. El primer contacte. La primera atenció a les necessitats vitals, laborals, socials o econòmiques dels nostres veïns i veïnes.
No obstant, enmig d’aquesta allau de glorificacions al món local, xoquem amb la realitat: Barcelona. Tots els mitjans de comunicació, tots els debats a les xarxes, totes les anàlisis i articles d’opinió, absolutament tot, gira al voltant de Barcelona. Era això al que ens referíem quan parlàvem de la rellevància de les eleccions municipals? Parlar només d’una capital en la qual la majoria de forces polítiques s’hi presenten com una peça més en un taulell polític nacional o estatal?
Les eleccions municipals s’escapen de les quatre parets de Plaça Sant Jaume. La importància de les eleccions municipals és que a una ciutat com Figueres, en què la participació electoral mitjana al mal anomenat barri dels gitanos no supera el 35%, s’hi presenti com alcaldable un gitano. La importància de les eleccions municipals és aconseguir revertir que el barri de Sant Roc de Badalona sigui el sisè amb menys participació de tot l’Estat, amb un 25% de mitjana. La importància de les eleccions municipals està en la participació juvenil, les propostes per als joves de la ciutat o la via d’entrada de molt jovent a la vida política.
A Catalunya tenim més d’un 30% d’atur juvenil i la taxa d’emancipació dels joves d’entre 16 i 29 anys es tan sols d’un 24,5%. Són dades alarmants que van acompanyades d’un discurs constant: els joves no hi participen. Però la realitat és que, al 2015, la participació electoral en termes generals va créixer només un punt percentual mentre que la juvenil va créixer fins a 8 punts. No era casual, hi ha projectes nous, diferents, que s’identifiquen més amb la nostra generació i que estimulen la participació juvenil. Així està passant arreu. I quan el jovent es mobilitza, el taulell polític canvia.
En aquest aspecte, doncs, les eleccions municipals són cabdals. Cabdals perquè representen la parcel·la de poder més propera als veïns i veïnes però, sobretot, perquè són l’oportunitat per revertir practiques electorals enquistades que no integren molts col·lectius, com les dones, com les persones migrades, com el poble rom, com el jovent.
Així que, aquest 26M, hi ha vida més enllà de Barcelona. Hi ha una vida que ens permet analitzar quins són els projectes que no només volen gestionar la seva administració local, sinó que amb la seva campanya, propostes i accions, milloren una mica el nostre sistema democràtic, per fer-lo al servei de la majoria i no dels interessos de partit.
Laia Mauri i Baraza, graduada en Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra i estudiant del màster en Comunicació Política i Institucional. Col·laboradora a Contras-t.