Dones i startups

Una startup es defineix com una organització humana que té una forta relació amb el món de les tecnologies (TIC) i que per tant, ens ofereix una gran capacitat de canvi i d’innovació. És, precisament, en aquest darrer punt on ens hem d’aturar: canvi per a qui? Les dades ens revelen com aquesta nova pràctica empresarial respon, altre cop, a pràctiques emmarcades en rols de gènere i en la dominació masculina. I, si se’ns permet: la de l’home blanc que gaudeix d’unes condicions materials que li permeten emprendre aquests riscos i en contrapartida operar amb costos mínims.

Arran de la definició d’startup ja trobem la primera trava d’accés per a les dones: el món de les tecnologies. La següent afirmació no sorprendrà a ningú, és un assumpte que està a l’ordre del dia i en l’agenda mediàtica però és ben sonat que en el nou món digital, les dones només assolirem la igualtat material -més enllà de la suposada, ja reconeguda, igualtat formal- si conquerim els treballs tècnics, si ens apoderem dels mitjans i de les eines que ens ofereixen les TIC (1). En un reconegut estudi (2) es materialitza com en la interrelació dones-tecnologia se segueixen reproduint els estereotips de gènere. A tall d’exemple, es va preguntar als enquestats (homes i dones) què entenien per “dones digitals”: mentre el 40% va respondre que “eren aquelles dones que usaven xarxes socials (Facebook, Instagram,…); només el 6% va emmarcar el concepte en dones que treballen a una empresa tecnològica; i sols el 3% va assenyalar que el concepte feia referència a una dona fundadora o treballadora d’una startup. Repetim, només el 3%.

Si creiem que un cop una dona decideix crear una startup ja ha superat el sostre de vidre i, per tant, estem a prop de deixar de caure en paranys estereotipats com els de l’exemple anterior, hem de tornar a atendre a dades constatem com el 63% de les dones que s’inicien en una startup ho fan en el sector del comerç electrònic mentre només el 16% restant es dedica a la programació informàtica (3). Partint d’aquestes dades, podem fer una lectura en clau de reproducció de rols. Aquesta divisió rau des de les primeres aproximacions als agents socialitzadors: només caldria donar un cop d’ull al nombre de dones graduades en enginyeria i més concretament, en enginyeria informàtica a les facultats de Barcelona. Doncs el que dèiem: l’exemple perfecte de la segregació vertical.

La recepta per a emprendre

Recapitulem: quins són els ingredients (o l’ingredient, en singular) necessaris per a emprendre? En primer lloc, el capital inicial. En segon lloc, la idea de negoci. I finalment i essencial, l’autoconfiança en un mateix. Cap d’aquests tres ingredients ens porten a creure que el 14% de dones que creen startups tingui una tendència en augment. El perquè segueix una lògica ben simple:

Ingredient 1. Les dones disposem de menys recursos econòmics perquè som les que, històricament, ens han deixat atrapades en la lògica del male breadwinner i que un cop hem ocupat l’espai públic ens hem seguit encarregant de totes les tasques de l’espai privat, per tant, assumint dobles jornades que, per a compatibilitzar-les, hem acceptat jornades partides (amb la corresponent disminució de salari). Ergo, l’accés al treball assalariat, com ha demostrat una i cent vegades Sílvia Federici, no ha suposat un alliberament de la dona, ja que nosaltres som les qui ens continuem encarregant de les tasques reproductives i de cures*.

*Recordatori!: no remunerades perquè no es contemplen com “treball”.

Ingredient 2. És conegut que per tenir una bona idea de negoci cal haver tingut prèviament una certa experiència empresarial, una bona bossa de networking, i en definitiva, el temps material per a elaborar el pla. Temps que sovint, lligat amb l’Ingredient 1, no disposem.

Ingredient 3. L’autoconfiança. Hem quedat atrapades en el “patró de reconeixement”, és a dir, com que ens han mancat referents femenins ni nosaltres mateixes ni les empreses de capital de risc o inversors privats-financers, han apostat per projectes d’emprenedoria femenina. Tot i ser així, és paradoxal que quan les dones fem un pas endavant i ens atrevim a emprendre, ens trobem que els nostres projectes sobreviuen un 20% més que les empreses emergents dirigides per homes.

Sovint s’ha afirmat que aquesta recepta de tres ingredients a la qual hem anomenat startup ens apareix, altra vegada, una discriminació (o una perpetuació de les diferents formes de discriminació que ja existien al mercat laboral convencional): l’emprenedoria segueix discriminant-nos, augmenta les desigualtats, reprodueix rols de gènere i perpetua la bretxa salarial.

És a dir, som el 52% de la població, però en l’ecosistema de les startups a l’àmbit europeu només representem el 30%. Alguna cosa falla. Les startups suposen un canvi? Sí. Aquest canvi beneficia a homes i dones per igual? La resposta és que, de moment, no.

Convé tenir sempre present que la discriminació i la desigualtat social que patim les dones té indestriablement una de les seves arrels en l’economia de mercat, la indestriabilitat entre el capitalisme i el patriarcat. En paraules de Silvia Federici a Revolución en punto cero, “el capital ha obtenido una cantidad increíble de trabajo casi gratuito, y se ha asegurado de que las mujeres, lejos de rebelarse contra ello, busquen obtener ese trabajo como si fuese lo mejor de su vida”. I ara sí, en propositiu, l’alternativa passa com sempre en qualsevol fenomen socioeconòmic per incloure la perspectiva feminista. En altres termes, per analitzar el fenomen de les startups amb les “ulleres liles” sempre posades.

Lluny d’una voluntat destructiva, com ja hem comentat, les dones emprenedores estan lluitant per tenir la visibilitat i el reconeixement que es mereixen. Alhora, s’han creat iniciatives des de dones i per a dones, com són l’antiga Escola de Dones emprenedores (ara anomenada Lidera, Barcelona Activa) i programes d’assessorament, acompanyament i mentoria (de i) per a dones. Alguns exemples d’aquests a la nostra ciutat són a la Cambra de Barcelona i l’ODEE; a l’àrea d’Emprenedoria a Barcelona Activa; o els programes de BASA partint de la iniciativa americana de The Women’s Foundation.

Han estat i són molts els esforços per a crear espais des d’on apoderar-nos i sentir-nos capaces d’endinsar-nos en l’espai de creació d’un negoci. Però lluny d’aquesta “autoajuda”, l’escenari d’aquest model de negoci a la ciutat de Barcelona té un gran repte al davant: assolir la igualtat.