Les eleccions generals ja han passat. Unes eleccions presentades a banda i banda de l’espectre ideològic com transcendentals i que han activat una participació històrica tant a Catalunya com a la resta d’Espanya. La mateixa ciutadania tenia clara la importància d’aquests comicis. No obstant, aquests comicis no es troben aïllats en el temps, sinó que enceten un nou cicle electoral que possibilita una nova transformació del nostre panorama polític. És aquesta possibilitat la que fa que alguns actors polítics, tant a Catalunya com a l’Estat, plantegin les municipals del proper mes de maig (les quals coincideixen, a més, en molts indrets de l’Estat amb eleccions autonòmiques) com una mena de segona volta de les generals. Aquests diferents partits polítics volen referendar a les urnes els interrogants que aquestes generals han deixat oberts. La disputa pel control de la dreta espanyola entre Ciutadans i el PP, el manteniment per part d’ERC de la recentment guanyada hegemonia dins de l’independentisme o el paper que tindrà VOX ara que la seva entrada al Congrés ha estat menor del que s’esperava són alguns dels interrogants que comentem.

Tanmateix, entendre aquests comicis municipals com una mena de revàlida de les angoixes i els anhels propis de cada formació i de determinats lideratges és un greu error que menysté una de les grans victòries democràtiques que la ciutadania ha assolit al llarg de la història: la democràcia local. Des d’un punt de vista teòric o filosòfic, la distribució del poder en diferents nivells de govern és un dels mecanismes que tenim com a ciutadans per prevenir comportaments autoritaris o tirànics. Els pensadors federalistes tenien clar que el poder polític havia d’estar el més a prop possible del ciutadà perquè la vinculació entre les demandes socials i els representants polítics fos el més directe possible. La proximitat millorava el control, la recepció de demandes i la representació dels ciutadans i ciutadanes.

Però no només des del punt de vista filosòfic es valida la democràcia municipal. Els ajuntaments són la primera institució que s’encarrega de les necessitats dels veïns i veïnes de la ciutat. La primera atenció a les necessitats socials, econòmiques, laborals, culturals o de salut les proveeixen els nostres ajuntaments. I ho fan en un context de fort deteriorament d’allò que és públic, de manca d’ingressos fiscals, de falta de competències i on les transformacions econòmiques i socials s’estan accelerant i alteren les estructures socials que semblaven solides fins fa ben poc. Sense unes institucions locals fortes, flexibles, adaptades i capacitades pel nou món, la cohesió social patiria.

És per aquest motiu que els partits i l’electorat farien bé en prendre’s les eleccions municipals com una fita important en el calendari electoral: tenim l’oportunitat d’escollir entre aquelles opcions que defensen la importància del món local i que entenen els ajuntaments com el primer dels àmbits democràtics que calen defensar contra tot allò que ens afecta. Unes opcions que saben que una major proximitat al ciutadà sempre és garantia de satisfer millor les seves necessitats.

El 26 de maig tenim l’oportunitat de votar per escollir si volem que els nostres municipis serveixin els interessos de la majoria i gestionin allò que ens afecta de manera més directa o, si pel contrari, són una peça més en un taulell polític d’abast nacional o estatal que els buida de tot el seu contingut social, econòmic, laboral i cultural.

Mario Rios Fernández, politòleg i analista polític. És membre del Consell Rector del CEO i col·labora habitualment a Agenda Pública.