Hajar Al Hawari

«Com l’agulla d’una brúixola apunta sempre al nord, així el dit acusador d’un home troba sempre a una dona» – K. Hosseini

Creixent a Europa en el si d’una família provinent del Nord d’Àfrica un dels xocs culturals més grans sempre ha sigut la diferent concepció de la família, i concretament la diferència en la percepció de l’estatus familiar. Les normes socials que regeixen les relacions familiars, però també les relacions entre famílies, disten molt entre les dues cultures. Són dos models a part.

No va ser fins fa uns pocs anys que vaig descobrir el terme «cultura de l’honor». Aquest fa referència a aquelles societats en què l’honor és l’indicador bàsic de l’estatus social, i en tant, les famílies cerquen la seva preservació. El manteniment de l’honor és central, doncs «ningú vol casar les seves filles amb una família deshonrada». Però, què és realment l’honor?

El tan apreciat honor esdevé una arma de doble fil per la preservació d’uns rols socials misògins i hegemònics

Bé, honor és un terme molt ambigu, i per desgràcia, l’ambigüitat sol amagar alguna trampa. El concepte d’honor ve definit per aquells trets que es consideren valuosos en una persona dins d’una determinada societat. No és cap sorpresa doncs, que a les societats patriarcals els trets valuosos en les dones siguin aquells que les aparten de l’espai públic i que les fan pures: la virginitat, ser una bona mestressa a la llar, no fer soroll, no molestar. D’aquesta manera el tan apreciat honor esdevé una arma de doble fil per la preservació d’uns rols socials misògins i hegemònics.

L’entitat que adquireix la reputació de la dona per a la família és tal que qualsevol acte que pugui tacar-la esdevé una justificació més que suficient a l’exercici de la violència. Una violència que no és només física, sinó molt sovint psicològica i econòmica. És més, per evitar els perills que comporta que les dones siguin al carrer, socialment se’ls hi fa el seu lloc a casa, on ningú podrà malmetre el seu honor, on no podran fer res que les taqui a elles ni a la seva família.

L’honor acaba així constituint un mecanisme de control, que es conforma de tres elements essencials. En primer lloc, de la seva dimensió familiar. L’honor determina la virtut d’una persona, però també en extensió la de la seva família (i família extensa, res de nuclear). Aquesta dimensió familiar s’erigeix com una barrera sovint infranquejable per moltes dones, que sobre de cada un dels seus actes i de les seves decisions carreguen el pes de l’honor i l’estatus de les seves famílies. Dones que no poden trencar amb el seu rol social perquè els efectes de transigir no són individuals, són col·lectius, i afecten les persones que més estimen.

Dones que no poden trencar amb el seu rol social perquè els efectes de transigir no són individuals, són col·lectius, i afecten les persones que més estimen

En segon lloc, del rol garant dels homes, que són els encarregats de supervisar que es mantingui l’honor i també els encarregats d’actuar si aquest es veu vulnerat a les seves famílies. Un fenomen gens excepcional a les «cultures de l’honor» és el dels nens petits que vigilen a les seves germanes grans (adolescents i fins i tot joves adultes) per comprovar que no facin res inapropiat. És d’aquesta manera com els dits dels homes creixen aprenent a cercar dones a les qui acusar.

El tercer element d’aquests tipus de cultura és la indefensió que pateixen les dones a qui se’ls hi acusa d’haver-se deshonrat a si mateixes i a les seves famílies. Les acusacions majoritàriament provenen del cercle proper de la dona i és la seva família l’encarregada de resoldre-les. Davant d’això, l’única defensa que tenen les dones en aquests casos és la seva paraula. Paraula que compta amb la meitat del valor de les de l’home. Com se surt llavors d’un carrer sense sortida? Desgraciadament, no són pocs els cops en què no es pot sortir, i els crims d’honor són una realitat que persegueix a les dones inclús avui en dia.

Tots aquests elements es configuren a través d’un canal de preservació universal: l’educació. Però l’educació  en l’honor presenta la particularitat de que no es basa en l’honor, sinó que es basa en la vergonya, en fer sentir avergonyida a la persona que no actua conforme les regles de conducta li indiquen. No hi ha orgull ni satisfacció en la rebel·lia, sinó un sentiment de vergonya, d’insatisfacció amb un mateix.

Aquesta és la conseqüència més comuna de l’educació en l’honor: les persones no viuen com voldrien viure, sinó com la societat espera que visquin

Aquesta vergonya s’instal·la en la ment de les nenes a través de dues preguntes que constitueixen una fórmula infal·lible: «Què en pensarà la gent? Has vist com la filla de tal no fa aquestes coses?». En el cas del Marroc,  s’utilitza també l’expressió «filla de la casa» en contraposició a la «filla del mercat», que serveix per a caricaturitzar aquelles noies que han sigut criades a casa i mantenen el seu honor, separant-les d’aquelles del mercat, del carrer, que no tenen valor ni honor i que ningú admira. Això genera en les nenes una sensació d’escrutini constant, i les prepara per viure valorant les seves accions en funció d’allò que la societat en dirà i no d’allò que realment volen, per tal de mantenir-se sempre noies de casa.

I és que aquesta és la conseqüència més comuna de l’educació en l’honor: les persones no viuen com voldrien viure, sinó com la societat espera que visquin. Però l’acceptació social completa mai acaba per arribar i la pressió d’allò que la societat espera continua assetjant fins a l’últim respir de la vida. No hi ha tampoc una gratificació especial per haver mantingut l’honor, més enllà de mantenir-se al grup i gaudir de cert respecte. Però el respecte és fràgil i l’honor inflexible: qualsevol petit error és capaç d’acabar amb tot el prestigi i imatge guanyats en una vida de restriccions.

Hajar Al Hawari és vocal de continguts de deba-t.org. Graduada en Ciències Polítiques i estudiant de Dret a la Universitat Pompeu Fabra. Sòcia de deba-t.org des del març de 2020.

 

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.