Per a cap ciutadà europeu és tasca difícil, en cas que tingui un compte en una xarxa social com Twitter, trobar opinions que puguin identificar-se amb la falta de respecte, la incitació a la vulneració de drets fonamentals o l’expressió no reflexionada, a cor calent. En molts casos, a més, aquestes opinions apareixen com a reacció a notícies o afirmacions radicalment falses.

En el context actual, en què els moviments populistes -especialment d’extrema dreta- es troben en auge a la majoria d’estats occidentals, són freqüents les comparacions entre la societat del període d’entreguerres i els temps que vivim. Si bé en quasi bé un segle la nostra societat ha evolucionat en molts sentits i no és just ni acurat equiparar aquests dos moments històrics, alertar de les potencials similituds entre les dues èpoques no és cap bajanada, sinó més bé una mostra de capacitat d’abstracció que no sempre és fàcil tenir a l’hora d’analitzar el present.

Molta més capacitat d’abstracció va demostrar durant la dècada dels 30 del segle passat el filòsof espanyol José Ortega y Gasset, qui va identificar en la seva societat coetània l’home-massa, el ciutadà comú que en un context com el de la primera meitat del segle XX s’integraria en els moviments de masses que, com dissortadament sabem, provocarien tan nefastes conseqüències a la humanitat.

El perfil d’home-massa que dibuixà Ortega y Gasset era el propi d’un individu que, sentint-se part de la societat més desenvolupada de la història, canalitzava la seva frustració per la incapacitat col·lectiva de seguir progressant per mitjà de les següents actituds: la voluntat de substitució del status quo, la protecció d’allò propi i la identificació d’individus o grups sencers com a “enemics”.

Amb aquestes breus -i insuficients- pinzellades a mode de resum de La rebelión de las masas, imagino que s’haurà facilitat en gran mesura la comparació entre èpoques passades i l’actual. Això no obstant, fent un anàlisi més profund del món en el qual vivim, i retornant a les expressions no reflexionades pròpies de xarxes socials com Twitter, és fàcil adonar-se que si bé encara mantenim, malauradament, una tendència a comportar-nos com l’home-massa que descrivia Ortega, el problema es veu agreujat pel nou paradigma en la comunicació, especialment política, que han esdevingut les xarxes socials.

Aquestes s’han convertit en altaveu i plataforma d’impuls per a molts moviments populistes, superant amb escreix el paper que en el seu moment va desenvolupar la premsa escrita. Dins l’univers de Twitter, per exemple, hom pot crear-se una realitat en què només s’hi puguin llegir opinions que s’adiguin amb la pròpia, reduïnt a la mínima expressió la visió crítica de la realitat i fomentant la persecució de la dissidència, amb total llibertat per escarnir i vexar aquells que s’oposen a les seves idees. Així doncs, en l’actualitat podem parlar més aviat de La rebel·lió de les xarxes que de La rebel·lió de les masses.

Per sort, però, no tots els espais polítics han patit els efectes de l’ús indiscriminat i sense reflexió de les xarxes socials. Davant l’ús pervers de les xarxes socials que els populismes duen a terme, hi ha també persones -que Ortega no hauria catalogat com a homes-massa-, agrupacions, partits i mitjans de comunicació que han emprat les xarxes de forma responsable, respectuosa i amb objectius menys qüestionables. De cara a les properes eleccions, especialment les europees del 26 de maig, s’ha de convertir en condició sine qua non per a qualsevol ciutadà responsable, mantenir una actitud prudent amb els inputs rebuts per mitjà de les xarxes socials. Per a evitar o revertir els efectes de la Rebel·lió de les xarxes, serà fonamental promoure la presència en institucions democràtiques de grups que respectin la diversitat i no caiguin en radicalismes, i vedar-les d’aquells grups que tan hàbils són en l’exaltació dels propis a les xarxes, però constitueixen un perill per al pluralisme i la bona qualitat democràtica de la nostra societat.

Bernat Lleixà Bergel, estudiant de Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des del febrer de 2019.