Unió Europea

La Unió Europea i la solidaritat compartida: un deure per a respectar els drets humans

2021-10-16T11:53:21+01:00

Tarek Saliba Rodríguez L’important increment d’arribades de persones refugiades a la Unió Europea durant el 2015 i el 2016, anys en què es va registrar la xifra més alta (uns dos milions) des de l’existència de la Unió, va motivar que es comencés a contemplar de forma seriosa la necessitat de crear una normativa comuna i sòlida en matèria migratòria i d’asil. En aquest sentit, ara farà aproximadament un any que la Comissió Europea va presentar la proposta per a un nou Pacte Europeu de Migració i Asil, un programa a través del qual es pretén harmonitzar la legislació comunitària en [...]

La Unió Europea i la solidaritat compartida: un deure per a respectar els drets humans2021-10-16T11:53:21+01:00

Un nou 9 de maig

2021-05-08T17:32:12+01:00

Bernat Lleixà i Bergel El 9 de maig de 1950 (és a dir, fa 71 anys) el ministre d’assumptes exteriors de la IV República Francesa, Robert Schuman, va pronunciar un discurs que s’ha acabat coneixent com la Declaració Schuman. L’acompanyava Jean Monnet, i tant Konrad Adenauer (aleshores canceller de la República Federal d’Alemanya) com la resta de líders del món occidental, coneixien la transcendència de la declaració i hi havien donat la seva conformitat. Es tractava de la presentació pública d’un pla per administrar conjuntament l’acer i el carbó produïts per Alemanya i França, i sumar a aquesta administració comuna altres [...]

Un nou 9 de maig2021-05-08T17:32:12+01:00

Bòsnia i Hercegovina: Mobilitzacions contra la paràlisi

2019-01-25T17:41:43+01:00

Bòsnia i Hercegovina (BiH) va estar present als mitjans de comunicació, de manera diària, a l’inici de la dècada de 1990, a causa de la llarga i violenta guerra entre 1992 i 1995. Gairebé vint anys més tard, Bòsnia torna a aparèixer amb imatges de forts enfrontaments entre manifestants i policia. El pati del darrere d’Europa torna a reclamar la nostra atenció. El dimecres 5 de febrer, una protesta contra la privatització (en condicions de corrupció) i posterior tancament de quatre empreses a Tuzla es va estendre a dotze altres ciutats, inclosa la capital, Sarajevo, convertint-se en protesta per motius polítics [...]

Bòsnia i Hercegovina: Mobilitzacions contra la paràlisi2019-01-25T17:41:43+01:00

Els europeus també necessiten emigrar

2019-01-25T17:42:03+01:00

El naufragi d’un vaixell a l’illa de Lampedusa a Sicília, a inicis del mes d’octubre de l'any passat, que duia uns 500 emigrants clandestins a bord, ens ha fet recordar que la immigració i el (difícil) procés migratori pot passar ràpidament del somni al drama. La idea de la “migració” està associada a l’esperança d’una millora de la situació actual gràcies a un desplaçament físic. Als països del Sud, la “migració” s’explica moltes vegades per les dures condicions que han d’afrontar els emigrants en els seus països d’origen: règims no democràtics, conflictes bèl·lics, persecucions, fam, problemes ambientals… Però aquestes no són [...]

Els europeus també necessiten emigrar2019-01-25T17:42:03+01:00

[Vídeo] Cristina Gallach a deba-t.org

2019-01-25T17:42:05+01:00

El darrer divendres, Cristina Gallach va visitar deba-t.org en un dels nostres col·loquis habituals amb un grup de socis. Cristina Gallach és periodista i exportaveu de Javier Solana a l'OTAN i a la Unió Europea. Actualment, després d'una llarga trajectòria a Brussel·les, és portaveu del Consell de la Unió Europea. Llicenciada en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Relacions Internacionals per la prestigiosa Universitat de Columbia, amb especialització en Diplomàcia, Seguretat i Defensa, ha estat reconeguda pel Financial Times com una de les 30 persones més influents a Brussel·les i ja durant els anys 80 va ser premiada amb les tan sol·licitades beques Fullbright per [...]

[Vídeo] Cristina Gallach a deba-t.org2019-01-25T17:42:05+01:00

Dones, esclaus i estrangers

2019-01-26T23:25:27+01:00

Aquestes eren les persones excloses de la participació política a la Grècia clàssica i ho han continuat estant fins fa ben poc. El primer grup, el de les dones, no va tenir dret a vot fins ben entrat el segle XX, i això, només a les democràcies occidentals. El segon grup, el dels esclaus, va començar a eliminar-se a principis del segle XIX però no va ser fins a finals de segle que es va consolidar, l'abolició. Així doncs, el tercer grup, el dels estrangers, és l'unic que encara resta aliè a la democràcia i crec que és un fet que [...]

Dones, esclaus i estrangers2019-01-26T23:25:27+01:00
Go to Top