Daniela Torres López

La por és una de les emocions més intenses que experimentem els humans. Vinculada a un instint de supervivència, aquesta emoció ha estat històricament emprada com una eina de control social massiu. En les últimes dècades, l’anomenada cultura de la por ha impactat profundament en la manera com percebem la realitat. Mitjans de comunicació, xarxes socials i discursos polítics, a través de titulars fatalistes, i declaracions esbiaixades, han contribuït a la construcció d’un relat en què el perill sembla omnipresent.

En un món globalitzat, on els canvis es produeixen a gran velocitat i estem constantment exposats a un flux incessant d’informació, distingir entre la veritat i la falsedat esdevé una tasca cada cop més difícil. Aquest context ha afavorit un escenari on la manipulació s’ha tornat fàcil. Mitjançant narratives sensacionalistes i la constant exposició de situacions de perill, els diferents actors cultiven el pànic presentant una realitat d’una aparença més perillosa del que realment és, provocant al públic un sentiment de vulnerabilitat i inseguretat constant. Aquesta por acaba irrompent en la consciència col·lectiva, condicionant la manera com percebem el món. Un exemple clar és el fenomen de l’ocupació: mentre que molts espanyols creuen que afecta el 51,3% dels habitatges, les dades indiquen que només impacta en el 0,057%. Això significa que la percepció del problema és 893 vegades més gran que la seva incidència real, fet que prova l’efectivitat de la propaganda en la construcció de pors infundades (Cadena Ser),


En un món globalitzat […] distingir entre la veritat i la falsedat esdevé una tasca cada cop més difícil.

Aquests mecanismes són utilitzats intencionadament per alterar la percepció pública: els temes es tornen recurrents en el debat públic i en conseqüència, en el polític. El discurs de la por modifica l’agenda política, pressionant els agents polítics a adoptar de manera immediata mesures que sovint no responen a l’arrel del “conflicte”, sinó que estan orientades a alleujar l’angoixa social. Així, la por es converteix en un instrument amb finalitats concretes: legitimar o deslegitimar governs i justificar l’aplicació de polítiques autoritàries, que, en altres circumstàncies, serien inacceptables.

La manera en què es relaten els fets, amb un ús molt calculat del llenguatge, distorsiona l’avaluació que fem sobre els perills, provocant, en moltes ocasions, una preocupació desproporcionada respecte al risc que realment suposa. Una bona exemplificació la fa John Mueller al seu llibre Overblown, on assenyala que “des de 2011, als Estats Units han mort menys persones a causa del terrorisme internacional que les que s’han ofegat a la seva banyera o les que han mort per picades d’abelles”. Així i tot, la Casa Blanca ha dedicat molts més esforços i recursos a la lluita contra el terrorisme que a la prevenció del suïcidi, demostrant com la por pot determinar les prioritats polítiques. És cert que s’ha de tenir en consideració la influència que han exercit els interessos de la indústria armamentística nord-americana, la principal exportadora del món. Aquesta ha aprofitat el terror per obtenir rèdit econòmic, justificant polítiques de seguretat excessives així com despeses militars desproporcionades, en lloc de prioritzar estratègies realment útils.

La Casa Blanca ha dedicat molts més esforços i recursos a la lluita contra el terrorisme que a la prevenció del suïcidi, demostrant com la por pot determinar les prioritats polítiques.

La instrumentalització de la por permet manipular opinions i reforçar el control de la societat. Aquesta tècnica és especialment efectiva en moments d’inestabilitat econòmica i social, on la incertesa genera un terreny fèrtil per a la polarització i la radicalització, deixant via lliure a una societat amb tendències cada cop més autoritàries i un clima de desconfiança creixent envers les institucions polítiques. En moments de cansament polític, aquells qui posseeixen més poder tenen la capacitat de modelar l’opinió popular al seu gust.

El paper de les xarxes socials en aquest procés és crucial. Elon Musk ha convertit X en una autèntica cambra d’eco on l’odi i la desinformació circulen amb total impunitat, sota la bandera de la “llibertat d’expressió absoluta”. Però el que realment fa és escampar l’odi i la desconfiança per mobilitzar audiències i mantenir-se en una posició de poder avantatjosa. És conscient que el caos i la polarització li donen influència, i per això permet que la plataforma es converteixi en un espai on es normalitzen els discursos extremistes. Al cap i a la fi, no es tracta de llibertat, sinó de control: controlar la informació, controlar l’opinió pública i sobretot, mantenir la influència.

Al cap i a la fi, no es tracta de llibertat, sinó de control: controlar la informació, controlar l’opinió pública i sobretot, mantenir la influència.

Vivim en una època dominada pel pensament simplista, on la informació es redueix a la mida d’un tuit i la realitat es deforma fins a construir un titular viral. Es creu que tot té una resposta fàcil, una solució instantània, quan en realitat el món és infinitament més complex. Davant d’aquesta banalització del debat, ho tinc clar: a problemes complexos, solucions complexes.

Hem d’evitar que la por s’estableixi com l’eix articulador del debat polític, i l’única manera d’aconseguir-ho són les dades. Cal defensar una societat més informada, on regni el pensament crític, això implica garantir un accés rigorós i transparent a la informació. Una població amb la capacitat de distingir entre els perills reals i els fabricats, que exigeixi als governs que actuïn amb responsabilitat i prenguin decisions basades en l’evidència i no en discursos oportunistes. És primordial fomentar una educació que potenciï l’anàlisi de les fonts, avaluar la seva veracitat, així com identificar els interessos que s’amaguen darrere les notícies, amb l’objectiu de proporcionar les eines necessàries per comprendre el món i promoure una participació activa en la societat. Només l’educació, el coneixement i la implicació ciutadana poden garantir una democràcia resistent a la manipulació.

La Daniela Torres López és estudiant del grau de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. És sòcia des de l’octubre de 2024.

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.