Hugo Jal Hernández.

És evident que hi ha certs aspectes de les nostres vides que donem per suposat: el cafè de cada matí, fer la compra quan convé i, no rebre una factura de milers d’euros després d’estar hospitalitzat?

Malgrat que tots som conscients de la protecció que ens confereix el sistema públic de salut, molts, tot i estimar-se’l, continuen exclamant que la despesa pública és descomunal. En efecte, aquests darrers anys els costos relacionats amb la salut han batut rècords any rere any, i és més que evident que les nacions occidentals es troben també en una cruïlla pel que fa a la seva població envellida (PPPs in healthcare: Models, lessons and trends for the future 2017).

Però sovint oblidem que la despesa pública en salut no és només una inversió directa en el benestar dels ciutadans, sinó també en la sostenibilitat econòmica de les llars. Quan els individus no han de preocupar-se per costos sanitaris desorbitats, poden dirigir els seus recursos cap a altres necessitats essencials o, fins i tot, cap a activitats que fomenten el creixement econòmic (Gunja, Munira Z. et al., 2023). Com és d’esperar, els imprevistos mèdics afecten el consum domèstic de famílies de baixos recursos més significativament, ja que es veuen obligats a modificar els seus hàbits per pal·liar els costos mèdics (Qiu i Zhang, 2024). En països amb sistemes de salut públics robusts, com Espanya, aquesta estabilitat es tradueix en una força laboral més productiva i en més llibertat per les famílies.

[Comparant països desenvolupats,] els països amb sistemes de salut pública tendeixen a tenir costos sanitaris generals més baixos per càpita (Katharina Buchholz, 2023).

Però, això és tot? Què passa amb la infraestructura, la logística i les implicacions més àmplies d’aquest sistema? La veritat és que l’impacte del Sistema Nacional de Salut (SNS) va molt més enllà de les qüestions estrictament sanitàries. Gràcies a la seva xarxa hospitalària extensa i integrada, el SNS no només ofereix cobertura universal, sinó que també actua com a motor d’innovació i recerca. Això ha posicionat el país com un hub d’innovació, atraient talent internacional i inversions estrangeres, fet que alhora impulsa l’economia nacional.


En l’àmbit dels assaigs clínics, Espanya ocupa el 1r lloc a Europa, amb el 88,5% d’aquests estudis realitzats a Catalunya (FarmaIndustria 2024; Catalonia Trade & Investment, 2024).

Però no ens equivoquem, aquesta realitat no és fruit de l’atzar. Des de la instauració del Sistema Nacional de Salut el 1986, el país ha desenvolupat polítiques que combinen equitat amb eficàcia. Crec important emfatitzar com la descentralització de les competències sanitàries a les comunitats autònomes ha permès adaptar la gestió a les necessitats particulars de cada territori. Per exemple, el govern català va posar en marxa el pla PERIS 2022-2027, amb un pressupost inicial de 52,5 milions d’euros (Pla estratègic de recerca i innovació en salut: formulació estratègica 2022-2027, 2022). Aquestes inversions estan contribuint a consolidar l’excel·lència internacional del sistema de salut català, impulsar la recerca clínica, facilitar la innovació tecnològica i atraure i fidelitzar talent, millorant així la qualitat i l’eficiència del sistema sanitari català.

Tanmateix, no podem obviar els reptes que el SNS ha d’afrontar. Primerament, s’hauria de fer un esforç per reduir la generació d’expectatives entre la població i els professionals que després no es puguin complir. El discurs polític és veritablement poderós, però, pel que fa a la sanitat, s’ha de ser pragmàtic per tal de fer una gestió efectiva. Paral·lelament, davant de l’increment en els costos a nivell global, s’ha de continuar reclamant més finançament per a un sistema històricament infrafinançat; un finançament que ens permeti seguir sent líders en trasplantaments, integrar les noves tecnologies a la clínica i fer arribar els serveis sanitaris a àrees despoblades.

Sense aquesta peça fonamental, cadascun dels engranatges que donen lloc als beneficis esmentats anteriorment es rovellen: la confiança.

Arribats a aquest punt, crec imperatiu mencionar un dels temes que em preocupa més, un dels grans punts febles de qualsevol sistema sanitari. Sense aquesta peça fonamental, cadascun dels engranatges que donen lloc als beneficis esmentats anteriorment es rovellen: la confiança. Durant la pandèmia de la COVID-19, tots vàrem ser testimonis d’una onada reaccionària de desinformació cap a les polítiques de vacunació i prevenció. Aquests missatges —que la majoria vam desestimar— portaven a alguns a dubtar i negar l’evidència científica.

Això prega la pregunta: d’on sorgeixen aquests missatges? O, per què calen en alguns individus? Malgrat que darrere de la primera qüestió hi ha agents amb voluntat de desestabilitzar l’opinió pública, la segona pregunta es pot respondre amb les paraules: por i desconeixement. La veritat és que per a la majoria de la població, entendre com funciona una vacuna no forma part del currículum bàsic dels seus estudis; per tant, com podria reaccionar la gent quan se l’insta a injectar-se una substància que desconeix, protegida per patents i darrere la qual hi ha un imperi farmacèutic? Aquestes últimes qüestions ens deixen un deure a la comunitat científica: educar, educar i educar. Mai es pot culpar la gent per voler tenir agència sobre els seus cossos, aquí és on entra la divulgació científica per combatre la desinformació i empoderar la gent per prendre decisions informades.

En conclusió, el sistema de salut públic espanyol no és només un pilar fonamental del benestar social, sinó també un motor econòmic i un element clau per afrontar els reptes del futur. Des de l’estalvi familiar fins a la recerca mèdica i la cohesió social, els beneficis d’aquest model s’estenen molt més enllà de l’àmbit sanitari. Com a societat, hauríem de reconèixer i protegir aquest actiu tan valuós, assegurant que les futures generacions també en puguin gaudir. Fomentar la confiança en el sistema és, per tant, essencial.

L’Hugo Jal Hernández és estudiant del grau d’Enginyeria Biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra. És soci des de l’octubre de 2024.

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.