Blanca León Buyreu
“I knew one day I’d have to watch powerful men burn the world down – I just didn’t expect them to be such losers.” Aquesta cita de Rebecca Shaw a The Guardian captura la paradoxa que envolta els homes que controlen els imperis tecnològics del segle XXI, especialment Mark Zuckerberg, fundador de Meta.
És difícil de creure que una cadena d’or i un canvi d’estil puguin reflectir un canvi tan profund en l’ètica d’un home. Tot i que alguns rumors a les xarxes socials que afirmen que l’intent d’assassinat de Trump va impactar emocionalment Zuckerberg, això justifica oblidar el seu passat i les accions qüestionables marcades per un ús traïdor del poder, com la manipulació de les verificacions de contingut a Meta o la priorització d’algoritmes que afavoreixen la polarització política? És poc probable que Zuckerberg actués mogut per una reflexió emocional davant la mort; sembla més raonable pensar que, en el moment en què Trump es va aixecar després de la seva caiguda sagnant i va cridar a la lluita, Zuckerberg, com la resta d’EUA, va entendre que Trump 2024 era inevitable.
“Zuckerberg no només controla plataformes tecnològiques: està decidint qui té veu i qui no, configurant un futur en què l’opinió pública serà una eina de poder.”
L’última jugada de Mark Zuckerberg és, en aquest sentit, el canvi de política més significatiu en els últims mesos a Meta, amb un impacte profund en milions de vides. A través de Facebook, Instagram i WhatsApp, Zuckerberg tindrà el poder de decidir quines veus es poden escoltar i quines seran silenciades. I tot això en un moment en què el poder econòmic de les grans corporacions, com Meta, ha arribat a nivells impensables. Això no és només una qüestió de manipulació mediàtica, sinó també de control ideològic. En fer aquests canvis, Zuckerberg no només ampliarà la seva influència sobre l’opinió pública, sinó que també s’alinearà amb una nova forma de conservadorisme digital que afavorirà els més poderosos.
Després d’això, no podem evitar preguntar-nos: què està passant realment amb Zuckerberg? Per què sembla estar alineant-se més amb les forces de dreta, amb aquells que utilitzen la tecnologia per promoure l’odi i la divisió? Potser és que el seu poder i la seva riquesa, lluny de garantir-li pau interior, han servit per ampliar les seves inseguretats i, per tant, la seva necessitat de controlar la realitat de manera cada cop més autoritària.
Aquest comportament en gran mesura reflecteix un canvi radical d’orientació on Zuckerberg sembla estar seguint un camí de rendició davant Trump i les seves forces, com si cedís poder voluntàriament davant l’amenaça d’un lideratge més autoritari. La qüestió que queda és per què Zuckerberg, un home de 209 mil milions de dòlars, escull la submissió en comptes d’utilitzar la seva influència per lluitar contra les forces que poden posar en perill la seva empresa? Això fa que la seva rendició sembli una estratègia més d’autoprotecció que no pas una autèntica reflexió ideològica.
“Quan els bilionaris deixen d’aspirar a ser innovadors i decideixen ser autòcrates, la tecnologia deixa de ser una eina de progrés per convertir-se en una arma de divisió.”
És evident que Zuckerberg ha canviat de direcció, i que aquest canvi no és només personal. Ha optat per reforçar un sistema que premia l’odi, la mentida i la manipulació. En un món cada cop més dominat pels bilionaris, la pregunta que queda és: quin paper vol jugar Zuckerberg en la creació d’aquest nou ordre mundial? De moment, sembla que està més interessat en ser part d’aquell grup de poderosos que creen les regles del joc, no només a través de la tecnologia, sinó també a través d’una ideologia polaritzant i divisiva que podria determinar el futur de la política global.
Però i nosaltres, com a ciutadans, hauríem de retirar-nos de les xarxes socials, seguint l’exemple d’alguns ministres, com va dir la Yolanda Díaz “Ha llegado el momento de salir de X y no fomentar el odio”, o hauríem d’utilitzar les eines de verificació disponibles per combatre les fake news i promoure un espai digital més saludable? El que és clar és que el poder de Meta i altres plataformes no existiria sense la nostra participació. Això ens obliga a reflexionar sobre el nostre paper en aquesta realitat digital que ajudarem a construir o desmuntar.
“Today an oligarchy is taking shape in America.” — Joe Biden.
Aquestes paraules de l’expresident dels Estats Units posen en relleu una realitat que cada cop és més difícil d’ignorar. La fusió entre els interessos de les corporacions tecnològiques i la política està canviant la naturalesa mateixa de la democràcia nord-americana. Figures com Zuckerberg, Musk o Bezos són més que empresaris: són els arquitectes d’un sistema que posa en risc els valors fonamentals de les societats lliures.
Al final, la qüestió no és només si Zuckerberg està canviant per adaptar-se al poder. És fins a quin punt el seu exemple podria marcar una tendència entre els líders tecnològics, consolidant un futur on la ideologia i l’autoritarisme esdevinguin inseparables de la tecnologia. En lloc d’utilitzar les seves plataformes per fomentar el debat i la comprensió, Zuckerberg està obrint la porta a un món en què el control ideològic serà més poderós que mai.
La Blanca León Beyreu és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració. És sòcia des del març de 2024.
Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.
Leave A Comment