Inclusió i arrelament a propòsit de l’enlluernat de Nadal

Pol Turu i Gracia

Quan arriba el mes de desembre s’inicia una de les activitats preferides de bona part de nosaltres: passejar pels nostres pobles i ciutats per gaudir de l’enlluernat de Nadal. A Barcelona, certes persones arrisquen la seva vida per aconseguir una fotografia del Passeig de Gràcia que els reportarà menys de 100 likes a alguna xarxa social, mentre que la resta de ciutadans preferim no posar en risc la nostra integritat física i simplement gaudim d’un escenari lluminós que es reprodueix als carrers del nostre país any rere any.

En l’enlluernat de Nadal, habitualment, podem trobar-hi representats regals, avets, estrelles, missatges que ens evoquen melodies nadalenques de l’estil “Fum fum fum” o, simplement, formes geomètriques variades sense un significat tan profund. Aquest any, però, el barri del Raval ha estat notícia per la instal·lació de “llums d’hivern”, consistents en “bombetes inclusives” que volen representar la multiculturalitat. De fet, en declaracions a Betevé, els mateixos comerciants han assegurat que “les llums de caràcter religiós no tenen sentit en un barri multicultural.”

La multiculturalitat pot definir-se com la qualitat d’aquelles societats en què conviuen dues o més col·lectivitats culturals. Les causes d’una societat multicultural són múltiples: minories nacionals, col·lectivitats indígenes, minories ètniques o poblacions immigrades. Sens dubte, en el cas del Raval, la diversitat cultural es deu fonamentalment al darrer factor. De fet, segons dades de l’Idescat, a 1 de gener del 2023 la població total del districte de Ciutat Vella, del qual el barri del Raval en forma part, era una mica superior a les 105.000 persones, de les quals 54.420 estrangeres. És a dir, el 51,57% de la població al districte de Ciutat Vella era població immigrant. Òbviament, si ens abanderem del respecte a la dignitat humana com a dret fonamental, hem de possibilitar que les persones que venen al nostre país puguin mantenir les seves tradicions com a element intrínsec del lliure desenvolupament de la seva personalitat, però sense que això es converteixi en un factor d’alienació respecte de la resta de la població.

Hem de possibilitar que les persones que venen al nostre país puguin mantenir les seves tradicions com a element intrínsec del lliure desenvolupament de la seva personalitat, però sense que això es converteixi en un factor d’alienació respecte de la resta de la població.

Un cop feta aquesta premissa, estimat lector, em permetreu que us interpel·li. Si per qualsevol motiu us n’haguéssiu d’anar a viure a la Xina, demanaríeu que canviessin les característiques decoracions d’animals per unes decoracions més neutres durant l’any nou xinès, o simplement gaudiríeu d’una festa tradicional i mil·lenària que forma part de la seva cultura?

Em disculpareu per l’excessiu reduccionisme a l’estúpid del paràgraf anterior, però crec que exemplifica una situació grotesca que està succeint al Raval i que, en cas de reproduir-se a algun altre lloc del món, trobaríem ridícula. Però el pitjor de tot, i aquí és on cal centrar l’atenció d’aquest debat, és en els efectes de posar “llums inclusives” en un determinat barri amb un elevadíssim percentatge de població migrant. El missatge que s’està transmetent és: millor no reivindicar les tradicions locals en favor d’un suposat respecte cap a les diverses cultures existents al barri. I aquest perillós missatge, el del fals respecte cap a la pluralitat de cultures, ens situa en una situació molt perversa: la marginalització del Raval i la creació d’un gueto, és a dir, d’una zona separada per a un determinat grup de població suposadament diferent de la resta de la ciutat.

El Raval és un barri més de Barcleona i diferenciar-lo […] només ens allunya de l’objectiu de plena inclusió i arrelament

Convé que ens oposem completament a aquesta situació. El Raval és un barri més de Barcelona i diferenciar-lo de la resta de la ciutat mitjançant un enlluernat suposadament respectuós amb la multiculturalitat només ens allunya de l’objectiu de la plena inclusió i arrelament de la població immigrant.

Perquè, siguem clars d’una vegada, avui en dia les festes de Nadal han deixat de ser un element nítidament religiós per esdevenir una tradició nacional. Som molts els que, sense ser catòlics, hem posat sempre el pessebre, hem celebrat l’any nou o hem participat cada 5 de gener a la cavalcada dels Reis Mags. I no només això, també hem cantat “Sant Josep i la Mare de Déu”, “El noi de la mare” o “A Betlem me’n vull anar”. El que us vull transmetre és que, si bé és cert que l’origen del Nadal està indubtablement vinculat al cristianisme -com gairebé la totalitat de la nostra cultura-, actualment les festes nadalenques han sobrepassat la procedència religiosa i han esdevingut una tradició comuna. Per tant, aigualir-les en un determinat barri per motius d’origen cultural de part de la població només comporta una situació d’aïllament dels veïns respecte la resta de la ciutat.

A partir d’aquesta situació concreta que he exposat, he volgut reflectir el veritable tema transcendental que em té preocupat: la (manca de) generació de condicions per a la inclusió i l’arrelament de les persones que han vingut a contribuir positivament al nostre país. Segurament és un dels majors reptes que tenim al davant i parlar-ne des d’una òptica respectuosa i alhora exigent amb nosaltres mateixos ha de ser la manera d’abordar aquesta empresa. He de reconèixer que jo no disposo d’un remei màgic per a garantir la plena inclusió de la població immigrant, però em permetré proposar algunes idees que considero positives.

El veritable tema trascendental que em té preocupat: la (manca de) generació de condicions per a la inclusió i l’arrelament de les persones que han vingut a contribuir positivament al nostre país.

En primer lloc, el concepte d’inclusió suposa la integració de les persones dins de la societat i la seva plena relació amb la resta de membres en paràmetres d’igualtat. Un dels factors clau per a garantir la inclusió és la possibilitat de tenir un treball estable i digne, que alhora esdevingui una palanca de generació d’oportunitats. Així, el sou obtingut d’aquesta feina ha de permetre disposar d’un habitatge digne que possibiliti iniciar una vida decent. Per contra, amb un lloc de treball en l’economia submergida, o directament sense feina, és impossible garantir la plena inclusió de qualsevol persona, especialment aquella que ha migrat cap al nostre país i que només compta amb la força del seu treball.

En segon lloc, el concepte d’arrelament va més enllà. No m’estic referint al concepte jurídic d’arrelament social previst a la normativa d’estrangeria, sinó a l’acció d’arrelar-se. El Gran Diccionari de la Llengua Catalana conté tres accepcions de la paraula arrelar, dues de les quals m’interessa reproduir. La primera: “Fixar-se profundament una idea, un sentiment, un costum, etc., de manera que esdevé difícil d’extirpar o d’extingir.” La segona: “Establir-se, fixar-se en un lloc, especialment adquirint-hi béns arrels.” Ambdues definicions presenten elements interessants pel concepte que vull transmetre, que podria ser el següent: establir-se o fixar-se en un lloc generant una idea i un sentiment de pertinença que esdevé difícil d’extirpar. En definitiva, l’arrelament no només busca integrar i incloure les persones a la societat, sinó generar les condicions i les oportunitats perquè aquestes persones decideixin amb plena voluntat, conscientment i amb volició de perpetuïtat formar part de la societat.

L’arrelament no només busca integrar i incloure les persones a la societat, sinó generar les condicions i les oportunitats perquè aquestes persones decideixin amb plena voluntat, conscientment i amb volició de perpetuïtat formar part de la societat.

I com s’aconsegueix l’arrelament? Des de la meva òptica, integrant les persones en la tradició i la cultura de la societat, de tal manera que les adoptin amb llibertat i amb plena voluntat com a pròpies. Això passa, a Catalunya, d’una banda, per garantir l’aprenentatge i l’ús del català arreu i a tothom, sense prejutjar la llengua que una persona parla segons l’origen que ens sembla que pot tenir. I, de l’altra, per no amagar la nostra cultura i les tradicions pròpies, com l’enlluernat de les festes de Nadal, en els barris en què conviuen persones amb orígens culturals molt variats. Si de debò ens considerem partidaris de l’arrelament de les persones migrants a la societat, a parer meu, hem de tenir clars aquests postulats.

Finalment, aprofitant l’avinentesa de poder escriure el darrer article de Contras-t d’enguany, permeteu-me que acabi desitjant-vos a tots, sòcies i socis de deba-t.org i altres persones que heu arribat fins a aquestes darreres línies, unes bones festes i un feliç 2025.

El Pol Turu i Gracia és jurista per la Universitat Pompeu Fabra, cursant el màster en Estudis Jurídics Especialitzats a la Universitat de Barcelona i president de deba-t.org. És soci des de l’octubre de 2022.

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.