Joan López López

La política és conflicte. Quan aquest desapareix o, millor dit, és substituït per un altre, desapareix també el tema de fons de la discussió política. Una pandèmia mundial, tres eleccions generals, una guerra a Europa, moltes altres a la resta del món, dos presidents dels Estats Units, dos monarques al Regne Unit, més de 5 anys i 2.030 dies. Tot això ha passat mentre l’òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ha estat caducat.

Tanmateix, convé precisar que a partir de la reforma de la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (LOPJ) duta a terme l’any 2021 el llistat de funcions d’un CGPJ en funcions es va veure sensiblement retallat. Aquesta circumstància es suma a la profunda crisi patida a la institució, especialment a partir de la dimissió del seu president, Carlos Lesmes. En fi, un desgovern.

Quan semblava que les negociacions s’encallaven i que la interinitat del CGPJ amenaçava d’esdevenir permanent -valgui l’oxímoron-, PP i PSOE i un deus ex machina de la Unió Europea van aconseguir tancar un acord per renovar els vocals de l’òrgan caducat. Paradoxalment o no, un afer que tradicionalment s’ha concebut com a estretament vinculat a la sobirania estatal es resol a institucions supraestatals. El destí és capritxós i també va voler que el comissari encarregat de l’assumpte, Didier Reynders, no fos ni popular ni socialista sinó liberal. L’aparença d’imparcialitat va aparèixer en el moment i en la persona adequades. Comença ara, però, la següent batalla: quin serà el sistema d’elecció que sorgeixi de la reforma de la LOPJ a la qual s’han compromès els partits majoritaris?

La Constitució Espanyola (CE) estableix en el seu article 122 que el CGPJ estarà format per 20 vocals: 12 entre jutges i magistrats i 8 juristes de reconegut prestigi amb 15 anys d’experiència professional. A més, limita a 5 anys el seu mandat i imposa una majoria qualificada de tres cinquens per a l’elecció dels 8 juristes al Congrés (4 vocals) i Senat (4 vocals). Els 12 jutges o magistrats són escollits seguint aquest mateix sistema, però per determinació legal (article 567 LOPJ). La voluntat del text constitucional és, tal i com ho veig, triple: que l’elecció es faci per consens, que el mandat del CGPJ no coincideixi exactament amb la legislatura (4 anys) i que hi hagi majoria a l’òrgan de jutges i magistrats.

La voluntat del text constitucional és, tal i com ho veig, triple: que l’elecció es faci per consens, que el mandat del CGPJ no coincideixi exactament amb la legislatura (4 anys) i que hi hagi majoria a l’òrgan de jutges i magistrats.

Tan important és el que diu la norma com el que aquesta no diu. Els preceptes citats, que constitueixen un autèntic mandat constitucional, diuen que el CGPJ s’ha de renovar cada cinc anys per una majoria de tres cinquens de les Corts. No diuen que el CGPJ s’ha de renovar cada cinc anys per una majoria de tres cinquens, sempre que no hi hagi eleccions pròximament. Tampoc diu que s’ha de renovar sempre que no perjudiqui els interessos d’un partit. Tot això que la norma no diu està clarament present al debat de renovació del CGPJ i de la seva reforma.

L’elecció dels vocals del CGPJ és monopoli de les Corts Generals. Aquest és sens dubte l’aspecte més criticat pels partidaris de la reforma, que majoritàriament advoquen per un sistema d’elecció que es resumiria en els jutges elegint a jutges. El principal argument per defensar aquesta posició és la major independència que atorgaria a l’òrgan suposadament el fet que no hi intervinguin polítics en la seva confecció. També ajudaria a evitar bloquejos com els viscuts per manca de majoria al parlament.

En primer lloc, cal advertir que la fórmula actual ha estat validada des del 1986 pel Tribunal Constitucional (TC), que recorda que el CGPJ és un òrgan de govern del poder judicial, com diu la CE, però en cap cas d’autogovern d’aquest. A més, quan la CE diu que 12 dels vocals s’han d’elegir entre jutges i magistrats no s’ha d’entendre que s’hagin d’elegir necessàriament per jutges i magistrats.

En segon lloc, la participació dels representants de la sobirania popular en el nomenament dels vocals del CGPJ garanteix un equilibri de forces ideològiques a l’òrgan coincident amb el que es dona a les urnes. D’altra banda, aquest format neutralitza l’evident descompensació que hi ha entre conservadors i progressistes a la carrera judicial i seria, al meu parer, coherent amb l’esperit de la Carta Magna quan diu al seu article 117 que la justícia emana del poble.

En tercer lloc, els partidaris del model pel qual els jutges elegeixen els jutges centren els seus arguments en la independència d’aquests respecte del poder polític. Però sovint obliden que, a part d’aquesta independència externa, hi ha també una manifestació interna dins del propi poder judicial. La lògica que pretenc exposar és la següent: si el parlament escull els vocals i això suposa una influència en aquests que vulnera la seva independència (externa), que una majoria de jutges elegeixi els vocals suposaria d’igual manera una influència en aquests que vulneraria també la seva independència (interna).

En quart lloc, la participació dels jutges ja està garantida en el sistema vigent ja que les Corts no voten els vocals del CGPJ d’entre els milers de jutges i magistrats que hi ha a Espanya sinó que ho fan sobre la base d’unes propostes fetes per les mateixes associacions professionals.

Els partidaris dels model pel qual els jutges elegeixen els jutges […] sovint obliden que la independència d’aquests té també una manifestació interna dins del propi poder judicial.

Per entendre les tensions que existeixen a l’hora de renovar el CGPJ cal atendre, al meu parer, a les seves principals funcions. El CGPJ, entre d’altres qüestions, s’encarrega de proposar el nomenament dels magistrats del Tribunal Suprem (que hauran de jutjar els membres de les Corts, en la seva condició d’aforats) i de dos magistrats del Tribunal Constitucionals (que hauran d’enjudiciar la constitucionalitat de les lleis que emanin de les Corts). En conseqüència, prima facie la solució pot passar per dues vies: o modificar les atribucions del CGPJ o modificar el règim de l’aforament. A més, el CGPJ també informa de determinades iniciatives del govern que, tot i no tenir un caràcter vinculant, poden incidir notòriament en la seva credibilitat i reputació envers la ciutadania.

Han estat anys i anys de conflicte: conflicte polític, jurídic, judicial i doctrinal. No obstant això, la problemàtica sembla -i només sembla- apaivagar-se just en el moment en què tot s’ha de decidir. El sistema actual d’elecció dels membres del CGPJ té mancances, com s’ha vist, però és coherent amb el nostre sistema polític. Seria un error clamorós desposseir de legitimació democràtica l’òrgan de govern d’un poder de l’estat, emanat precisament de la sobirania nacional, sense incidir en les causes que expliquen efectivament la lluita política que hi ha darrera d’aquest debat.

El Joan López López és jurista i està cursant el màster en Estudis Jurídics Especialitzats a la Universitat de Barcelona. És soci des del maig de 2023.

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.