Julia Jiménez Sánchez
La polarització d’un país pot veure’s determinada per qüestions simbòliques o pràctiques quant a l’acció dels partits polítics. La política actual en el nostre país viu un dels moments més convulsos en la seva història. Dècades enrere l’aspecte ideològic estava resumit en un sistema bipartidista sense ànims de ser canviat. Fins que, en la darrera dècada, han sorgit partits diguem-ne “marginats del sistema establert”, que van agrupar als sectors més radicals de cada bàndol.
Els exemples més clars son el de Vox, partit que fou fundat l’any 2013 per membres del Partit Popular. Aquestos el consideraven massa moderat i que no defensava de manera suficient els interessos d’Espanya. En paraules extretes de la seva pàgina web es descriuen com “el único que lucha contra la corrección política asfixiante” (VOX). I, d’altra banda, trobaríem Podemos, sent un partit polític espanyol creat el gener de 2014 arran de la signatura d’una publicació digital del publico.es, per part d’una trentena d’intel·lectuals, personalitats de la cultura, del periodisme i de l’activisme social i polític. Aquests dos partits situats als extrems van posar sobre la taula debats que no s’havien tingut fins al moment.
Però, el tema a abordar aquí és la polarització dels joves a Espanya. Preguntes com: per què les joves cada cop se situen més en l’eix esquerre ideològic davant la posició més conservadora dels joves? Les xarxes socials han incentivat aquesta separació o potser l’educació? La realitat actual ha comportat que es deixi de relacionar certes idees amb els joves pel simple fet de ser-ho. No obstant, la veritat és que la generació Z és la que ha fomentat un activisme polític, uns debats relacionats amb la identitat personal i una educació lliure i oberta en tots els paràmetres.
“La polarització política ha augmentat desigualment entre els joves: les dones s’han inclinat més cap a l’esquerra (el 37% és al pol esquerre, 14 punts més que la generació anterior), mentre que els homes s’han desplaçat cap a la dreta (del 12% al 19% en la darrera generació).” Article 14
Les xarxes socials han estat un terreny que ha s’ha explotat com a font d’informació en els darrers anys però, com a gran fenomen, també encaren certes dificultats com ara la desinformació o les conegudes com a fake news. Els partits polítics han fet ús d’aquesta eina com a estratègia comunicativa per apropar-se a sectors més joves, tot i que moltes vegades els missatges a transmetre no eren més que populismes i atacs a un altre partit per tal d’aconseguir vots sense tenir en compte la veradicitat de la informació.
També es podria abordar l’activisme polític de la mà de l’educació. Crec fermament que el debat sobre la inclusivitat i certes identitats excloses ha fet que es generi una onada reaccionària per part dels joves. No tinc clar si pel fet de sentir que s’atacava la seva identitat com a homes cis i heterosexuals o bé si per la por i el desconeixement de saber que hi ha més d’una identitat que trastoca els límits establerts de manera binària a la nostra societat. Aquesta incertesa o desconeixement s’ha convertit en odi i ràbia cap a certs col·lectius socials.
“El concepte delictes d’odi presenta problemes i limitacions que en dificulten l’abordatge. (…) les conductes discriminatòries no tipificades com a delicte no són sancionades, fet que deixa en situació de vulnerabilitat grups i col·lectius discriminats i pot provocar una desprotecció dels grups i col·lectius vulnerabilitzats.” Institut de Drets Humans de Catalunya.
Moltes vegades, partits com VOX expressen certa estabilitat en els seus discursos, com per exemple, el manteniment de la família tradicional, davant els discursos més disruptius plantejant una formació familiar molt més diversa. Aquesta aparent estabilitat comporta que els joves sentin que tenen el control sobre el sistema i que no hauria de canviar davant nous debats sobre diversos aspectes. Podemos i PSOE han estat defensors actius dels drets del col·lectiu LGTBIQ+. El govern socialista va ser clau en l’aprovació del matrimoni igualitari al 2005, i més recentment han treballat en la llei trans, que busca despatologitzar la transsexualitat i garantir el dret a l’autodeterminació de gènere sense necessitat d’informes mèdics. Aquests partits han ajudat a canviar els estàndards tradicionals de família i sexualitat a Espanya, a més de promoure una societat més inclusiva i diversa en termes d’identitat de gènere i orientació sexual.
No obstant, tota aquesta idea té l’arrel en l’impacte que genera pels joves les diverses càrregues familiars o socials. Les diferències generacionals i familiars influeixen en la politització dels joves més del que podríem arribar a creure, ja que la teva ideologia o pensament pot anar en consonància amb la de la teva família. Però també pot ser completament contrària, i aquí és quan es genera el debat i la tensió a les llars entre progenitors/es i fills/es.
Com a conclusió, la polarització política entre els joves a Espanya és molt clara avui en dia, amb moltes noies activistes d’esquerres, defensant una societat més justa i inclusiva, mentre que molts nois s’han mogut cap a postures més conservadores. Els partits com Vox i Podemos han aprofundit aquesta divisió, portant debats que abans no es tractaven. Les xarxes socials han ajudat a visibilitzar les lluites socials, però també han fomentat la desinformació i l’odi. Per aquests motius, crec que l’educació inclusiva és clau per trencar prejudicis, però encara hi ha molta resistència al canvi, tant en la societat com dins les famílies. En definitiva, la polarització no és només una qüestió política, sinó social i generacional. Nosaltres, la joventut d’avui, estem canviant les regles del joc, però encara hi ha molt camí per recórrer.
La Julia Jiménez Sánchez és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. És sòcia des del juny de 2024.
Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.
Leave A Comment