Deba-t.org va reiniciar dimecres les seves activitats del club.deba-t.org, dirigides a joves catalans d’entre 20 i 30 anys implicats amb la societat a través del periodisme, l’empresa, la política, la cooperació o altres formes d’activisme social, amb el cocktail-col.loqui “Cap a on anem? Catalunya i la cooperació” amb Rafael Vilasanjuan (ex secretari General mundial de Metges sense fronteres) i Borja Juez (habitual de les nostres trobades, de 28 anys, i fundador de l’ONG The South Face).

Vilasanjuan -responsable de negociar amb els talibans o Sadam Hussein el desplegament de metges al seu territori en diferents conflictes– i Juez, van dialogar, en un col.loqui amb la participació de tots els assistents, sobre el model de cooperació que hauria d’afrontar Occident en general, i el nostre país en particular, tot just en un moment com aquest, sobre quin model hauriem de seguir en el futur més immediat i què podem fer des de les institucions del nostre país. La dilatada experiència de Rafael Vilasanjuan i l’energia amb la que ha engegat el seu projecte en Borja Juez, van ser un bon punt de partida per reflexionar al voltant d’un tema que també hauria d’estar entre les prioritats de l’agenda mediàtica i política.

“Juez va apropiar-se d’aquella frase de Nelson Mandela que diu que l’educació és la millor arma amb la qual canviar el món i després d’unes vacances va fundar TSF… Avui ell i el seu equip es dediquen a finançar els estudis universitaris d’algunes joves de Kenya sense recursos“, va dir Nacho Corredor (fundador de Deba-t.org) per iniciar el diàleg entre Juez i Vilasanjuan.

L’ésser humà no està fet per patir. Si ho voleu ho podem veure des d’una perspectiva humanista…”, va dir Vilasanjuan, que va considerar la iniciativa de Juez com “una maravella. La cooperació també necessita emprenedors i m’encanta que hi hagi noves generacions que vulguin veure realitats diferents amb els seus propis ulls. Sou la generació de les petites causes“.

El diàleg va començar relatant quina havia estat la història de les ONG, el paper que haurien de fer i quins models de finançament són els més adequats. “És important que la missió social d’una ONG quadri amb la capacitat d’independència que pugui tenir. Podriem acceptar una petita part de finançament públic, o privat, però que mai un finançador tingui capacitat de condicionar el teu projecte”, deia Vilasanjuan. “No tenim cam mena de subvenció“, va contestar Juez, qui va explicar com van refusar l’ajuda de Nacions Unides per diferències en els seus criteris de cooperació. “Ens deien que els millors estudiants haurien de venir a Europa. I no, aquests estudiants s’han de quedar al i pel seu país”, relatava.

Segons Vilasanjuan “som responsables del que passa a Àfrica. Hem de potenciar les classes mitjanes, que són garantia d’èxit per una societat”. “No invertir en cooperació allà, suposa invertir en política social aquí demà”, afegia en relació als moviments migratoris.

Al torn d’intervencions es va abordar el paper que ha de tenir Occident, si és que n’ha de tenir, a l’Àfrica, així com les diferents retallades a tot Occident per ajuda al desenvolupament i com des de diferents àmbits en els quals estaven implicats els assistents es podia ajudar a impulsar iniciatives com les de Juez. Entre els participants del col.loqui-cocktail hi havia en Jordi Villanueva (secretari General dels joves liberals europeus), Oriol March (periodista del diari ARA), Fernando De Páramo (presentador de Temps de Luxe a Onda Cero), Maiol Sanaüja (director del Cercle d’Estudis Sobiranistes) o Paul Vich Serra (millor expedient d’ESADE).