Pol Turu

Resulta sorprenent com de senzill és en aquest país incomplir una norma jurídica, en especial si aquesta és la Constitució i qui ho fa són els principals partits polítics de l’Estat. Sí, efectivament em refereixo a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan que fa més de quatre anys està caducat per la falta de pacte entre partits. Els últims anys, el CGPJ ha estat sovint a l’ordre del dia de l’actualitat per les vicissituds relacionades amb la seva renovació. L’últim cop que ha estat notícia ha sigut arran del trencament de les negociacions per part del PP per a la seva renovació, sota el pretext de la intenció de reformar el delicte de sedició per part de l’executiu. Abans d’entrar en matèria, permeteu-me fer una breu introducció pels lectors més allunyats del món jurídic.

Comencem pel principi, el Consell General del Poder Judicial és un òrgan constitucional que no forma part del poder judicial perquè no imparteix justícia, sinó que es tracta de l’òrgan  de govern – que no d’autogovern – dels jutges. És important aquest matís, ja que la Constitució (CE) no reconeix al poder judicial la facultat d’autogovernar-se, és a dir, d’escollir als seus propis governants; sinó que atribueix el govern del poder judicial a un òrgan amb forta presència judicial diferent dels poders executiu i legislatiu.

L’article 122 CE assenyala la composició del CGPJ i el sistema de nomenament. Resumint de forma breu, en l’actual sistema els 20 vocals que formen el Consell els escull el poder legislatiu a través d’una majoria reforçada de 3/5 que impossibilita que un únic partit imposi la seva voluntat. Donades les circumstàncies actuals de composició de les Corts Generals, l’única manera de renovar el CGPJ és amb un acord entre els partits que configuren l’executiu (PSOE i Podemos) i el Partit Popular. El sistema ens pot agradar més o menys, segur que podem trobar arguments a favor i en contra d’aquest, però actualment és el vigent i, en conseqüència, s’ha de respectar.

El Consell General del Poder Judicial és un òrgan constitucional que no forma part del poder judicial perquè no imparteix justícia, sinó que es tracta de l’òrgan  de govern – que no d’autogovern – dels jutges.

Doncs bé, si el model és clar, per què no es produeix la renovació del CGPJ? En l’actualitat, el CGPJ té majoria de membres conservadors (per l’última renovació l’any 2013, durant la majoria absoluta dels populars) i intueixo que aquest partit no vol perdre la seva influència a l’òrgan. Per aquest motiu, fa quatre anys que incompleix el seu deure constitucional de negociar els nous candidats a vocals del Consell. Però la democràcia és així, i fa temps que el PP hauria d’haver acceptat que va perdre les eleccions generals i que, per tant, les majories han canviat. Quina lliçó de democràcia pot donar un partit que incompleix el principal text legal? I, quina mena de credibilitat té a l’hora de demanar complir la llei quan resulta que són els primers que la incompleixen?

Quan són preguntats per aquest tema, els populars condicionen la renovació del Consell a la prèvia reforma del sistema de nomenament, que segons ells polititza el Consell (ja que el nomenament recau totalment en els partits polítics) i advoquen perquè siguin els mateixos jutges i magistrats qui escullin els seus propis governants. És a dir, “com que no m’agrada el que diu la llei, la incompleixo i demano que es reformi prèviament com a condició de complir-la”. Algú creu que això encaixa en una lògica democràtica?

Tanmateix, el debat sobre el sistema de nomenament no és el veritable debat actualment, encara que els conservadors hagin volgut imposar aquest marc mental de manera tramposa. Cal redefinir el marc, és a dir, cal afirmar de manera clara que el debat actual no versa sobre la reforma del sistema de nomenament del CGPJ, sinó que el veritable debat que el PP vol evitar és que té  “segrestat” l’òrgan de govern dels jutges i està incomplint el seu deure constitucional de renovar-lo.

D’altra banda, cal destacar que tampoc va ser encertada la proposició de llei que, davant de la improbable renovació del Consell l’octubre del 2020, PSOE i Podemos van presentar al Congrés dels Diputats. Aquella proposta preveia modificar la majoria necessària per a nomenar els vocals del torn judicial (12 dels 20 membres), passant de la majoria reforçada de 3/5 a una majoria absoluta. Certament, no es tracta d’una mesura seriosa, ja que si aquests partits critiquen el PP per exigir una reforma de la llei com a condició per a renovar el Consell, el que tampoc resulta rigorós és canviar el model perquè no es pot aconseguir la majoria necessària per renovar-lo. Cal diàleg i voluntat d’arribar a acords.

Contemplo amb perplexitat i alhora incomprensió el poc rebombori social que causa aquesta qüestió. Certament, entenc que la falta de renovació del Consell pot no interpel·lar directament al ciutadà, el qual està més preocupat del possible desmantellament de la salut pública (referència especial a la Comunitat de Madrid) o dels efectes de la inflació en l’economia domèstica. Però cal recordar que la realitat també és que s’està incomplint la Constitució des de fa quatre anys, amb la consegüent imatge de degradació de la justícia i aquí no passa res.

Fa unes setmanes assistia a un diàleg sobre l’estat de la justícia en què els dos ponents, un catedràtic de dret constitucional i una magistrada del TSJ del País Basc, constataven que l’assumpte de la renovació del CGPJ estava generant una percepció de no independència de la justícia per part de la ciutadania. Aquesta percepció, als demòcrates, ens hauria de preocupar (i molt), ja que el poder judicial és qui en última instància ha de protegir els nostres drets i resoldre els conflictes entre ciutadans o entre nosaltres i els poders públics.

No obstant això, els ponents asseguraven, de manera encertada segons el meu punt de vista, que no hem de patir per la independència del poder judicial; especialment en els sectors més allunyats de les altes esferes de la judicatura. La independència suposa que jutges i magistrats no puguin rebre ordres o suggeriments amb relació a la seva tasca jurisdiccional, de manera que quedin únicament sotmesos a l’imperi de la llei. Malgrat això, puc entendre que un ciutadà vegi amb preocupació que l’ òrgan  que governa els jutges sigui nomenat pels partits polítics. Però, aleshores, hem de fer-nos la següent reflexió: seria millor que els jutges escollissin ells mateixos els seus governants? Jo considero que no.

L’assumpte de la renovació del CGPJ està generant una percepció de no independència de la justícia per part de la ciutadania.

D’una banda, perquè el poder judicial no és un poder autònom. La Constitució afirma que la justícia emana del poble, igual que els altres poders de l’Estat. Així que no es tracta d’un poder autònom aïllat de la sobirania (que, repeteixo, en el nostre estat democràtic i social de dret resideix en el poble). D’altra banda, quina mena de certesa tenim que, en un sistema en què els propis jutges nomenin els membres del CGPJ, aquests membres no actuaran d’acord amb els seus idearis polítics? I més encara tenint en compte que la majoria de la judicatura del nostre país és de perfil conservador. Per aquests motius, i d’altres que farien excessivament extenses aquestes línies, considero que és millor l’actual sistema, si bé penso que és millorable.

Ara bé, més enllà de posicionaments personals sobre el model de nomenament dels membres del CGPJ, com he afirmat abans, aquesta no és la veritable qüestió. L’autèntic debat és que el Partit Popular porta quatre anys sense complir la Constitució amb les greus conseqüències negatives que això  suposa, i res fa pensar que a curt termini tingui incentius per a fer-ho. Pel bé del poder judicial i, en general, de la democràcia, espero equivocar-me.

Pol Turu és estudiant de Grau de Dret a la Universitat Pompeu Fabra, i Administració i Direcció d’Empreses a la UOC. Té interès per l’actualitat política, el món del dret i l’economia. Forma part de deba-t.org des de l’octubre de 2022.

 

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.