[Rafa Julve – El Periódico de Catalunya]  No és el mateix exposar les teves idees en un plató de televisió, on la màxima rèplica que rebràs serà la dels teus rivals polítics, que fer-ho davant de més de 300 estudiants que no s’estaran d’aplaudir-te, xiular-te o riure’s dels teus arguments. Per això els candidats a presidir la Generalitat no ho tindran més difícil en el debat electoral que s’emetrà per TV-3 (encara no hi ha data) del que ho van tenir els representants dels seus partits a la Universitat Pompeu Fabra. En el primer intercanvi de cops dialèctics de cara al 25-N, i tot i els intents d’ICV-EUiA i el PSC, la qüestió sobiranista es va imposar a la de les retallades en un auditori ple de gom a gom i on les preguntes del públic i dels moderadors, Nacho Corredor i Eduard Güell, membres de Deba-t.org, van ser fins estilets perquè ningú es deixés anar en digressions.

L’expressió més utilitzada en les dues hores que va durar l’acte? L’Estat del benestar. Llavors, es va parlar molt de polítiques socials? No tant com pugui semblar. Dolors Camats (número dos d’Iniciativa per Barcelona) i Rocío Martínez-Sampere (número 5 del PSC) sí que van insistir a criticar-les «fracassades polítiques d’austeritat» i les retallades, i van exalçar l’educació i la sanitat públiques. També van coincidir amb en Jordi Cañas (número dos de Ciutadans), en Santi Rodríguez (número 5 del PPC) i, en menor mesura, amb l’Oriol Amorós (número 5 d’ERC), a l’hora de carregar contra la gestió de la crisi que ha fet el Govern d’Artur Mas, que en Jordi Turull (número 10 de CiU) va defensar recordant l’herència del tripartit i recorrent a un afegitó que van subscriure a ulls clucs el candidat republicà i Alfons López Tena (número 1 de Solidaritat): amb un Estat propi, l’Estat del benestar no correria perill a Catalunya.

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA / La discussió al voltant del sobiranisme va estar tan present a la primera part del debat que el moderador va haver de recordar als polítics que aquell bloc estava dedicat a parlar del model social. El comentari va desencadenar les rialles del públic. Però no va ser l’únic moment. També hi va haver riallades i aplaudiments quan en Jordi Cañas es va mofar del lema del PP Català, Junts Sumem, «perquè junts han sumat amb CiU per retallar l’Estat del benestar». I les rialles van tornar a aparèixer quan, després dels durs atacs de tots contra Ciutadans i el PP Català per qüestionar la immersió lingüística, Camats li va deixar anar al candidat de C’s: «Tu ets l’èxit de l’escola catalana. Has arribat al Parlament. Saps parlar en català i en castellà…».

A l’hora de recollir aplaudiments, López-Tena es va endur la palma amb el seu greatest hit «Espanya ens roba», encara que no per això va evitar algun comentari crític per utilitzar la «independència» com a solució a tot. Van ser ell i Amorós els que més van recórrer a aquesta paraula, i va ser gràcies a aquest terme que Turull va aconseguir una ovació. «¿Pot pronunciar independència?», li va preguntar el moderador. «No sé quin problema hi ha: in-de-pen-dèn-cia, però no ens enganyem, independents del tot no ho serem», va respondre. Minuts abans havia estat xiulat per dir que CiU «no està expulsant el talent» quan Martínez-Sampere es va referir a la necessitat d’emigrar de molts joves.

DE LA PRESSA A L’AUTONOMISME / En aquest bloc va quedar evidenciada la «pressa» que tenen per separar-se d’Espanya Solidaritat i ERC. El representant d’Esquerra va vaticinar que els partits d’esquerres no tornaran a governar si no és en una Catalunya independent. També es va demostrar l’aposta pel federalisme del PSC, al qual es va sumar Ciutadans («encara que sense asimetries», va dir Cañas); l’autonomisme del PP Català  i la reclamació del dret a decidir per part d’ICV-EUiA, que no vol que aquest debat oculti la diferenciació entre esquerres i dretes.

Aquesta reclamació del dret a decidir va ser el gran punt coincident de la majoria i l’arma llancívola contra el PP Català. A Santi Rodríguez no el va salvar apel·lar a la Constitució ni l’esforç de diàleg per evitar la resposta contundent dels seus rivals i del públic, al qual va advertir que vagi amb compte «amb els il·lusionistes perquè la independència no és la solució».