Fa més de 30 anys que Catalunya aplica transitòriament la legislació espanyola per regular el sistema electoral català, mentre tenim la competència per elaborar una llei electoral catalana.

La legislació espanyola estableix un sistema basat en una determinada distribució d’escons per província, derivant en què el vot d’una persona de Barcelona ( o del Baix Llobregat, Manresa o Sabadell) val molt menys que el d’un ciutadà que voti a la província de Tarragona, Lleida o Girona. Determinant que la província més poblada es troba  discriminada en relació als escons que li pertocarien. Diguéssim que no es compleix el principi democràtic d’igualtat de vot: una persona, un vot.

Per resoldre aquesta desproporcionalitat des d’ICV proposem un sistema electoral basat en una circumscripció única nacional de tot Catalunya per a l’elecció dels diputats i diputades i una provisió territorial dels mateixos per vegueries, amb l’objectiu de definir un sistema de representació proporcional i un sistema que asseguri la representació adequada de totes les zones del territori de Catalunya. Fent compatible la proporcionalitat amb la presència dels territoris amb menys població.

Tanmateix, creiem que aquesta llei electoral ha d’incorporar una rebaixa de l’edat legal per exercir el dret a vot als 16 anys i garantir el dret a vot de les persones migrades amb un mínim de tres anys de residència.

De totes maneres, des d’ICV creiem que cal superar el debat de la representativitat. Hem d’abordar la limitació de l’obertura dels àmbits polítics a la intervenció de la sobirania popular;  la progressiva subordinació de les llibertats garanties individuals a la seguretat del funcionament dels espais de poder.

Avui la indignació ciutadana demana a crits, sí més proporcionalitat, però sobretot més transparència i més participació,  decidir: democràcia directa. I és en aquest sentit on creiem que aquesta llei ha de ser més útil.

Més transparència i lluita contra la corrupció política. Necessitem una llei que permeti a la ciutadania conèixer quin és i d’on prové el finançament dels partits polítics, controlar les donacions que reben aquests partits, en definitiva evitar un altre cas Palau (indicis clars de finançament irregular de Convergència), i limitar la despesa electoral de manera real i efectiva.

Més participació. Hem de deixar de pervertir la paraula participació. Perquè participació no és votar cada 4 anys, no és fer una campanya de tant en tant. Participació és decidir. Hem de dotar-nos de mecanismes reals que treguin poder a la democràcia
representativa i es dirigeixin a la ciutadania. Hem de construir una democràcia directa amb propostes com referèndums vinculants o revocatius per determinar si una determinada llei és referendada pel poble o no.   Hem d’innovar amb la participació la ciutadania en l’elaboració de les polítiques públiques com per exemple l’elaboració d’uns pressupostos participatius.

I sobretot explorar i explotar la infinitat d’oportunitats per apropar les decisions a la ciutadania que ens ofereixen les noves tecnologies, per exemple amb la incorporació del DNI electrònic. Treballar per trobar l’enfoc dirigit cap a la ciutadania que li permeti fer ús de les noves tecnologies en aquesta xarxa d’individus participants.

En aquest sentit,personalment crec que a part de tenir el repte d’elaborar una llei electoral catalana aviat també caldrà abordar una reforma de l’actual Constitució Espanyola de 1978 (una constitució que com jo molts joves no hem votat mai). Però no una reforma com la que no fa ni un any van pactar PP i PSOE. Una reforma on la ciutadania prengui la paraula. La reforma de la constitució islandesa que va elegir 25 islandesos d’entre 522 per la seva elaboració, ens ha de donar algunes pistes de per on cal anar.
Per tot això, des d’ICV creiem que ja ha arribat l’hora de que Catalunya tingui una llei electoral pròpia que reculli les reivindicacions populars. Es tracta de tenir voluntat política fer-ho possible.