Al nostre parer, quan alguns analistes destaquen que aquest Parlament constituït avui és menys independentista que l’anterior (fent la suma dels quatre diputats de SI i els 10 d’ERC) fan una lectura simple. O, com a mínim, discutible…
En podríem treure d’altres conclusions: en aquest Parlament hi ha més partits declaradament independentistes que fa set anys. O en aquest Parlament hi ha més diputats independentistes, deixant de banda el projecte pels propers anys que tinguin al partit on militen, en comparació amb l’anterior. Ara bé, la conclusió que hom podria extreure és que en aquest Parlament hi ha més diputats a favor del dret a decidir que mai. I els trobem, com a mínim, en cinc dels set partits amb representació parlamentària. És una dada que sí ens sembla rellevant…
En tot cas, deixant aquesta discussió per les tertúlies, hauríem de destacar que, probablement, la realitat és que la independència del Parlament de Catalunya no és la desitjable, no ja per la limitació de la seva sobirania, que també, sinó per la dependència que els diputats tenen en relació als seus partits. Una llei electoral (inexistent en el cas de Catalunya), potser, podria arreglar alguna cosa.
