Quina imatge ténen d’Espanya a l’exterior?
El món creu que Espanya està millor del que està i, d’alguna manera, consideren que es tracta d’un paradís terrenal. Malgrat que la qualitat de vida és bona, el gran problema d’ Espanya és què és un país que no s’enfronta amb els seus dimonis i que té un debat polític protagonitzat per eslògans i proclames oportunistes.
I com s’interpreten les tensions que hi ha entre Catalunya i la resta de l’Estat?
Aquest és l’exemple que millor il·lustra que Espanya és un país en el qual no hi ha un autèntic debat i pacte nacional. D’alguna manera, em recorda al que va passar al franquisme… A qualsevol país, quan suprimeixen una cultura, la reacció, amb el pas dels anys, és omplir el buit, i anar a l’altre extrem… Això és el que ha passat i passa a Catalunya, a Escòcia i Gran Bretanya… És quelcom que passa a tota Europa, on hi ha una tendència cap a la secessió. Tota l’antipatia, arrelada gairebé a l’ADN, i adquirida a través de segles, els consumeix.
En el cas català, és aplicable el dret a decidir dels pobles?
No ho sé, però el cas és que cada vegada que vaig a Madrid noto més preocupació de l’elit política i econòmica pel que està passant a Catalunya… I cada vegada que vaig a Catalunya noto que hi ha una creixent tendència a reivindicar el què és seu i a aferrar-se a la cultura del catalanisme, creant així una societat que se sent diferent a la de la resta de l’Estat.
Quina impressió en té de Zapatero?
Sempre m’ha caigut bé, però tinc amics que diuen que li falta espina dorsal i que no és un tipus molt intel·ligent. Jo diria que és un bon home, que s’ha enfrontat a determinats problemes amb debilitat, però què no tot és culpa seva. Va gestionar una crisi econòmica quan la situació ja començava a ser caòtica…
I què passa amb el jutge Garzón?
És una vergonya! Si li preguntes a un nord-americà, o algú altre de qualsevol part del món, a qui coneix d’Espanya, et respondrà que a Penélope Cruz, a Pedro Almodóvar i a… Baltasar Garzón! És un jutge que va fer la justa tasca de desenterrar el passat per donar-li sepultura digna, i que la seva recompensa ha estat experimentar la venjança i el càstig dels seus propis col·legues i del seu propi país… S’ha hagut d’anar al Tribunal de l’Haia , on sí li reconeixen els seus mèrits… L’elit política espanyola no ha volgut enfrontar-se a la realitat dels crims contra la humanitat del franquisme.
I què li sembla?
Espanya té el deure fer-ho! Em sembla lamentable, no solament per a sí mateixa, sinó també per la història… Espanya va ser l’avantsala del feixisme a la Segona Guerra Mundial!
ETA és una anomalia a Occident….
Fa poc va renunciar a la violència i ningú els va creure… Quan van assassinar a Carrero Blanco, probablement, van fer un favor a la democràcia i a la humanitat, i moltes persones van alegrar-se a tot el món… La raó de d’ésser d’ETA va perdre el seu sentit a la Transició… Des d’aleshores no serveix per res la seva violència.
I la lluita armada entre Estats?
A més de viure a Espanya, vosté passa gran part de l’any entre guerra i guerra… I diu que la paraula és la seva única arma!
No sé fer una altra cosa! Però això tampoc significa que tot el que faci sigui perillós…Encara que quan ho és, ho assumeixo! Tinc curiositat, intriga i passió per saber i explicar el que passa a tot el món… Ser corresponsal de guerra és potser una forma de resoldre els conflictes intel·lectualment.
Funciona?
M’agrada pensar que el que faig és alguna cosa més que entretenir als meus lectors. Si no puc convèncer a ningú de res, no pagaria la pena. És una pretensió molt gran, sobretot perquè vivim en una cultura d’entreteniment i tenim al cap una guerra virtual… La guerra existeix als videojocs, al cinema, i encara que les vegem també per televisió, encara no som conscients de l’autèntica dimensió que tenen. Quants joves espanyols senten de debò el que va significar la Guerra Civil espanyola? Molt pocs! Els éssers humans tenim tendència a experimentar les coses… Després, per raons pràctiques, seguim endavant, tractant d’oblidar… De manera que no aprenem gairebé mai del passat.
Però l’única forma d’aprendre no és vivint les coses en primera persona…
El patiment és necessari per conèixer la veritat. Encara què, per frenar les guerres, tampoc cal experimentar-ho en carn viva… N’hi hauria prou amb ser solidaris amb els mitjans que tenim al nostre abast i ser políticament actius! Exigir-li més als nostres governants… Per què tenim governants mediocres? Perquè no els hi exigim res! Ens conformem i, per tant, hauríem de culpar-nos a nosaltres mateixos… Quanta gent es queixa de Berlusconi a Itàlia?
