Avui. 27 d’abril del 2016, hem pogut gaudir d’un col·loqui amb la periodista, escriptora i ex política Pilar Rahola.  Aquest col·loqui s’ha realitzat en el marc de la visita dels estudiants del CMU Chaminade de Madrid. Amb ella hem pogut parlar sobre temes relacionats amb l’actualitat política, les relacions entre Catalunya i Espanya i sobre el fenomen del terrorisme islamista.

Pilar Rahola i Martínez (Barcelona 1958). Nascuda al si d’una família de fortes conviccions republicanes i antifeixistes. Diversos familiars s’han dedicat a la política.
Prové d’una família republicana i antifeixista, amb diversos familiars dedicats a la política. Entre d’altres, Pere Rahola, ministre de la República, Frederic Rahola i d’Espona, primer Síndic de Greuges de la democràcia, i l’escriptor Carles Rahola, afusellat pel franquisme el 1939. Està casada i té tres fills, dos d’ells adoptats a Barcelona i Sibèria, respectivament. És llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona.

Fou l’única representant d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) al Congrés dels Diputats durant la V i VI legislatura, de manera que ERC recuperava la representació en aquesta cambra perduda a les eleccions generals espanyoles de 1986.Va fer-se militants d’ERC abans de ser candidata per Barcelona a les eleccions municipals de 1995, a partir de quan va ser tinent d’alcalde de Barcelona. L’any 1996 va abandonar ERC, poc després va fundar amb Àngel Colom el Partit per la Independència (PI), que no va obtenir representació parlamentària. Després del fracàs polític del PI va abandonar la política activa per tornar a centrar la seva carrera en l’escriptura i el periodisme.

És situada a l’òrbita de Convergència Democràtica de Catalunya, i el 2013 va ser nomenada membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, un organisme assessor d’experts que treballa per tal d’assessorar la Generalitat de Catalunya en el procés d’independència de Catalunya.

És autora de diferents llibres publicats en català i castellà, i és columnista diària a La Vanguardia. Ha escrit en altres diaris, com El País, el diari argentí La Nación; el Diario de América, editat als EUA. El seu llibre Carta al meu fill adoptat ha estat traduït a diversos idiomes. El 2010 va publicar una biografia d’Artur Mas.

Des de 1987 fins a 1990, va ser directora de l’editorial Pòrtic, amb diverses col·leccions literàries a les seves mans. Va publicar, entre d’altres, Bella del senyor d’Albert Cohen i La foguera de les vanitats de Tom Wolfe. A més, fins a 2003 va ser directora de la Fundació Acta, per a la difusió del pensament i el debat

Com a periodista, va estar en diversos conflictes com la guerra entre Etiòpia i Eritrea, la guerra dels Balcans, la primera guerra del Golf (des de Jerusalem), la caiguda del mur de Berlín, la crisi constitucional russa de 1993 i el procés d’independència dels països bàltics. Ha estat col·laboradora en diversos programes de televisió com Els matins de TV3 i 8 al dia de 8tv —ambdós amb Josep Cuní— o Crónicas marcianas i La noria de Telecinco. A la ràdio va presentar Vis à vis, programa d’entrevistes —exclusivament a homes— que es va emetre a Ona Catalana de 2000 a 2003 i que el 2006 es va adaptar a la televisió per emetre per Barcelona TV. Des de 2007 va col·laborar en el programa de ràdio Julia en la Onda a Onda Cero, amb Júlia Otero, on donava la seva opinió sobre diversos temes, com el catalanisme, els drets de la dona i el conflicte araboisraelià.

Ha donat conferències en universitats d’Argentina, Colòmbia, Brasil, Mèxic, Costa Rica, Israel, Perú i Xile. També les ha donat en diverses ciutats estatunidenques, entre elles Miami, San Diego, Palm Beach, així com a Puerto Rico, al Palau Legislatiu d’Uruguai i a Panamà.

Ha participat en el Fòrum de Porto Alegre i és doctora honoris causa per la Universitat de les Arts i les Ciències de la Comunicació de Santiago de Xile, centre acadèmic no reconegut per la Comissió Nacional d’Acreditació de Xile, un reconeixement atorgat per la seva lluita en favor dels drets fonamentals (juny de 2004). També ha estat guardonada amb el Premi Javier Olam (2004), atorgat per la Comunitat de Xile el Dia de l’Holocaust, així com amb el Premi Cicla (2005), atorgat a Jerusalem, per la seva lluita contra l’antisemitisme. És membre d’honor de la Universitat de Tel Aviv des del 2006, i ha guanyat el premi Menorà d’or, juntament amb Simone Weil, atorgat per la B’nai Brith de França. El novembre de 2007 va rebre el premi a la millor articulista de premsa, atorgat per la “Asociación Profesional Española de Informadores de Prensa, Radio y Televisión”. També ha rebut el premi Scopus 2007, el guardó més prestigiós que atorga la Universitat Hebrea de Jerusalem, i que li ha estat concedit per la seva lluita en favor dels drets humans. Va participar, com a convidada d’honor, a la Conferencia anual nord-americana d’AIPAC (American Israel Public Affairs Commitee) del 2008, on va donar una conferència sobre l’antisemitisme i l’esquerra.

Premi Senador Angel Pulido, 2009, per la seva lluita contra la intolerància. Premi Mass Media Award, 2009, atorgat per la American Jewish Committee, per la seva lluita a favor dels drets humans. Ordre del President de la Universitat de Tel Aviv, concedit el 2009. Premi Daniel Pearl Award, atorgat per la Anti Defamation League americana, per la seva lluita per un periodisme honest i valent. El 2011 va rebre a Ginebra el premi Morris Abram Human Rights Award per l’organització UN Watch, per la seva defensa de la dona a l’Islam i la seva lluita global pels drets humans. També el 2011 el Gremi del Cava Català li atorgà la distinció de “Cofrare de Mèrit”. El 2011 va rebre també el “Premi Bones Pràctiques de Comunicació no Sexista”, atorgat per l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, per practicar “un periodisme rigorós i de qualitat, fent visibles les dones i les seves actuacions”. El 2012, rebé el premi Samuel Hadas atorgat per l’Ambaixada d’Israel i rebut juntament amb Jordi Pujol, Felipe González i José María Aznar, per la seva contribució a l’entesa entre el poble jueu i els pobles d’Espanya. El 2012 rep la Medalla al Mèrit Sardanista “per la seva tasca de reivindicació i al·lusió a la sardana al llarg de les seves intervencions públiques i col·laboracions a mitjans de comunicació”.

El 2013 el Keren Kayemet va plantar un bosc de 2.500 arbres al seu nom, per la seva contribució a la lluita contra l’antisemitisme. El bosc és a Yatir, al Nègev. També va rebre, el 2013, el premi Jerusalem atorgat a Buenos Aires pel Keren Kayemet, per la seva lluita per les llibertats.

 

Anar a la fitxa del col·loqui
By |2018-09-23T20:00:24+00:0027 de abril, 2016|general|Comentarios desactivados en Col·loqui amb Pilar Rahola, periodista, escriptora i expolítica