Des de fa més de trenta anys, des de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya després del franquisme, els comicis a la nostra cambra de representació popular es regeixen per un règim transitori, el de la Llei Orgànica del Règim Electoral General. Tot i tenir competències per fer-ho, Catalunya és avui l’única comunitat autònoma de l’estat espanyol que no compta amb una llei electoral pròpia.

Esquerra Republicana de Catalunya hem reivindicat i treballat per solucionar aquesta mancança, per tal de tenir una llei electoral catalana que permeti una adaptació a la realitat del país de la normativa electoral, amb l’objectiu que els nostres representants electes siguin més propers, més eficaços i representin millor els seus ciutadans al nostre Parlament. En els darrers anys, hem estat especialment actius  en utilitzar la nostra capacitat d’influència al Parlament i al Govern per  impulsar una llei electoral, tot i que el bloqueig tant del PSC com CiU ha impedit que acabés prosperant.

L’any 2007 es va constituir un grup d’experts plural per a l’elaboració d’un “llibre blanc” per a la llei electoral, sota l’impuls del departament de Governació dirigit aleshores per Joan Puigcercós. Aquest grup d’experts, que recollia sensibilitats de tot l’arc parlamentari català, va arribar a un conjunt de conclusions entre les quals hi havia el manteniment del nombre de diputats en 135, la creació de set demarcacions electorals (Barcelona, Central, Girona, Lleida, l’Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre), adjudicació d’un mínim de dos escons per circumscripció i repartiment dels següents segons població, substitució de les  llistes tancades per les llistes desbloquejades (es poden triar els candidats del partit), sancions per als partits amb excés de despesa electoral, etc.

Aquestes propostes, que podrien constituir el consens, formen part de la base a partir de la qual des d’ERC creiem que cal afrontar la creació de la llei electoral catalana. Malauradament, fins avui, la manca de consens i la priorització d’adaptar la llei a la maximització del resultat electoral propi per part de CiU i PSC, ha dificultat i bloquejat els diferents tràmits parlamentari de la futura llei electoral.

Una llei electoral pròpia és necessària, i no tenir-la és un signe d’immaduresa com a país que no podem acceptar, tenint en compte a més els reptes col·lectius que tenim al davant. Però s’equivocaria qui es pensa que amb una llei electoral es resoldrien o es taparien altres causes de la deslegitimació de la democràcia representativa al nostre país. Només cal recordar que la darrera vegada que es va reactivar aquest debat al Parlament fou per donar una resposta a la imputació de diversos militants dels dos partits principals en la trama de corrupció del “Cas Pretòria”, com si la corrupció es solucionés amb una nova llei electoral.

La desafecció creixent cap a les institucions representatives té una multitud de causes, entre les quals n’hi ha de sistèmiques el poder dels mercats financers globalitzats o el poder creixent d’una Europa no prou democràtica, però d’altres com la manca de transparència o la percepció de les eleccions com un festival de la partitocràcia. Una llei electoral pròpia, al costat de molts altres debats, ha de servir per contribuir a tornar la confiança en les nostres institucions democràtiques, ja que més enllà de la democràcia només queda la barbàrie.