Clàudia Castel Gallart i Àgueda Menéndez Morro*

El canvi climàtic és un fenomen que afecta -i afectarà- a la mobilitat humana. En l’actualitat, es pot observar com s’ha convertit en un factor determinant més de les dinàmiques migratòries, incidint i accelerant directa o indirectament sobre les causes tradicionals dels fluxos migratoris, com són leseconòmiques, socials, polítiques, demogràfiques i ambientals. L’abast i la complexitat de les interaccions entre els factors climàtics i els altres determinants dificulta la categorització d’aquelles persones per les quals el canvi climàtic ha estat l’únic impulsor del seu projecte migratori i suposa la impossibilitat metodològica de crear una categoria exclusiva de migrants climàtics.

Per tal d’entendre la complexitat del fenomen, cal adoptar una mirada més àmplia que integri la diversitat de moviments (interns, temporals, internacionals, etc.), però que també prengui en consideració la realitat de les poblacions immòbils, els individus més vulnerables per als quals la migració no és una opció. A més, aquest esforç no només ha de centrar-se en el pla teòric, sinó que és d’especial rellevància en l’àmbit jurídic, on trobem una manca de potencial reconeixement i protecció de les persones que es veuen forçades a moure’s per raons climàtiques.

(Im)Mobilitats Climàtiques

La migració és un fenomen inherentment multicausal i complex, en el que el paper de l’acció humana és primordial i on els factors ambientals gairebé mai són l’únic determinant (Boas et al., 2019). El canvi climàtic global, com l’augment del nivell del mar, les sequeres o els desastres sobtats, influeix en les decisions migratòries perquè afecta als impulsors pre-existents de la migració, com són els factors econòmics, polítics, socials, demogràfics o ambientals. Si bé els efectes del canvi climàtic són més pronunciats sobre les dimensions ambientals o econòmiques, la decisió de migrar o de quedar-se és també fruit de les característiques personals, com l’edat, el sexe o la classe, i dels obstacles o facilitadors que permeten aquesta migració, com les xarxes de relacions socials, els costos de moviment o els marcs legals (UK Government Office for Science, 2011).

Diversos estudis suggereixen que el canvi ambiental influeix en la migració a través de la seva afectació sobre els cinc grans factors de la migració: econòmics, ambientals, socials, polítics i demogràfics). Fruit d’aquesta interacció, s’han distingit sis modalitats de mobilitat humana que plantegen reptes polítics diversos i significatius, que es divideix en la mobilitat (migració i desplaçament) i la immobilitat (la no-migració) (UK Government Office for Science, 2011).

En primer lloc, s’identifica una migració on els individus tenen els recursos i la llibertat per prendre decisions sobre si es mouen o no. Dins d’aquesta categoria trobem la migració que planteja reptes operacionals (M1): moviments que alteren els volums i patrons de migració ja existents de manera gradual o petita, com pot ser l’augment de la migració rural-urbana cap a les ciutats; o la migració que planteja reptes geopolítics (M2): moviments de persones no planificats, impredictibles i concentrats que esdevenen un repte geopolític quan són molt nombrosos, ràpids o creuen fronteres internacionals sensibles. En segon lloc, existeix un desplaçament forçat a causa del canvi climàtic amb necessitats de protecció i assistència, que inclou tant el desplaçament que planteja reptes operacionals (D1), que pot ser gestionat mitjançant la planificació d’emergències rutinàries; o el desplaçament que planteja reptes geopolítics (D2), que solen ser permanents i de gran abast. Finalment, una tercera categoria en que la migració és costosa i l’impacte ambiental pot reduir el capital necessari per moure’s. En aquesta, trobem la immobilitat voluntària (S1), que és la decisió lliure de romandre en una ubicació malgrat l’impacte del canvi ambiental, o la immobilitat involuntària (S2), que comprèn aquelles poblacions que es troben atrapades en llocs vulnerables al canvi ambiental perquè no poden permetre’s el luxe de migrar (UK Government Office for Science, 2011).

“Aquesta immobilitat involuntària augmenta el risc d’emergències humanitàries”

Les poblacions immòbils, que no poden o no volen moure’s, s’enfronten a un doble dilema: són aquelles més vulnerables als canvis ambientals i, alhora, són les que tenen menys capacitat per escapar-ne (Waters, 2025). Aquesta immobilitat involuntària augmenta el risc d’emergències humanitàries i pot provocar el desplaçament no planificat i problemàtic d’un gran número de persones quan les condiciones esdevenen intolerables.

L’àmbit jurídic

Segons Castro i Sen (2022), la majoria de les persones opten per romandre al seu lloc de residència, ja que la migració és l’última opció. Això es deu al fet que les comunitats intenten, primer, adaptar-se a les noves circumstàncies a pesar de la inseguretat alimentària, la manca d’habitatge segur o els fenòmens climàtics extrems que poden posar en perill la seva vida; i, quan no queda alternativa, opten per marxar. En aquests casos, és responsabilitat de l’Estat l’atenció a les persones que sofreixen les conseqüències del canvi climàtic, tot i que cal tenir en compte que, sovint, els països que pateixen les majors repercussions del canvi climàtic són aquells que menys contribueixen a la seva acceleració (IDMC, 2025). Això és rellevant per l’aplicació de la doctrina del dany transfronterer, vigent en el Dret Internacional, que suposa que un Estat té l’obligació d’assegurar-se que les activitats que es desenvolupen dins de la seva jurisdicció no causen dany més enllà d’ella (Mayer, 2017). Eventualment, aquest principi podria emprar-se per fonamentar una exigència de responsabilitat internacional d’un país, a conseqüència de la generació d’un dany a un altre, de manera que la immobilitat no només rebria l’atenció de polítiques públiques nacionals, sinó que també prendria rellevància en l’àmbit internacional.

“Aquells que decideixen no passar una frontera nacional, no estan exempts de reptes i dificultats”

D’altra banda, una reduïda quantitat d’individus i comunitats opten per desplaçar-se quan la situació climàtica impedeix el desenvolupament d’una vida digna. Aquells que decideixen no passar una frontera nacional, no estan exempts de reptes i dificultats. Donada la gran magnitud de desplaçats interns existents en el món (sovint per motius atribuïbles a l’acció humana directament), la comunitat internacional els ha prestat especial atenció a través de publicacions com els ‘Principis Orientadors del Desplaçament Intern’ (CDH, 1998) que estableixen uns estàndards de protecció mínima que haurien de respectar els Estats en relació amb els seus propis desplaçats interns. Curiosament, és de les poques iniciatives que pretenen protegir les persones migrades que inclou, dintre de l’àmbit de protecció, les motivacions climàtiques. Es pretén evitar la discriminació envers les comunitats que es desplacen, i s’exigeix a les autoritats estatals una mínima protecció i assistència de les necessitats bàsiques, durant el desplaçament i un cop establertes al lloc d’acollida. Resultarà de gran interès veure l’efectiu comportament dels Estats en els supòsits de migracions climàtiques.

Per acabar, ocasionalment, les persones decidiran travessar fronteres nacionals per instal·lar-se a un lloc segur, amb menors riscos derivats de la crisi climàtica. Aquestes mobilitats generalment es produiran cap a països veïns, de manera que només una petita proporció arribarà al Nord Global, donat que la vulnerabilitat al clima és menor en el seu context (ACNUR, 2023; Piguet, Pécoud i de Guchteneire, 2011). Això no obstant, es produiran en un context polític generalitzat d’aversió a la immigració, que en dificultarà el seu reconeixement i protecció.

*La Clàudia Castel Gallart és sociòloga per la Universitat de Barcelona i actualment es troba finalitzant el màster Media and Refugee/Migration Flows a la Universitat d’Atenes. L’Àgueda Menéndez Morro és jurista i politòloga per la Universitat de Barcelona, amb experiència acadèmica en la investigació de migracions forçades i drets humans, i sòcia de deba-t.org.

Referències bibliogràfiques

ACNUR. (2023). Tendencias globales: desplazamiento forzado en 2023. https://www.acnur.org/media/tendencias-globales-de-desplazamiento-forzado-en-2023

Boas I. et al. (2019). Climate migration myths. Nature Climate Change, 9(12), 901-903. https://doi.org/10.1038/s41558-019-0640-4

Castro, B., & Sen, R. (2022). Everyday Adaptation: Theorizing climate change adaptation in daily life. Global Environmental Change, 75, 102555. https://doi.org/10.1016/J.GLOENVCHA.2022.102555

Felipe B. et al. (2024). Los impactos del cambio climático en la movilidad humana entre Senegal y España: reflexiones desde las ciencias sociales. Casa África. http://hdl.handle.net/20.500.14352/124267

Gonzalez, C. G. (2020). Migration As Reparation: Climate Change and the Disruption of Borders. Loyola University Chicago School of Law, 66. https://lawecommons.luc.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1696&context=facpubs

IDMC (Internal Displacement Monitoring Centre). (2025). Global Report on Internal Displacement 2025. https://doi.org/10.55363/IDMC.XTGW2833

Mayer, B. (2017). Climate Change Reparations and the Law and Practice of State Responsibility. Asian Journal of International Law, 7(1), 185-216. https://doi.org/10.1017/S2044251315000351

Philip, T. (2018). Climate Change Displacement and Migration: an Analysis of the Current International Legal Regime’s Deficiency, Proposed Solutions and a Way Forward for Australia. Melbourne Journal of International Law, 19(2). https://classic.austlii.edu.au/au/journals/MelbJIL/2018/22.html#fnB168

Piguet, E., Pécoud Antoine, & de Guchteneire, P. (2011). Migration and Climate Change: An Overview. Refugee Survey Quarterly, 30(3), 1-23. https://doi.org/10.1093/rsq/hdr006

UK Government Office for Science. (2011). Migration and global environmental change: future challenges and opportunities.

https://assets.publishing.service.gov.uk/media/5a74b18840f0b61df4777b6c/11-1116-migration-and-global-environmental-change.pdf

Waters, M. C. (2025). Preparing for climate migration and integration: a policy and research agenda. Journal of Ethnic and Migration Studies, 51(1), 4-23. https://doi.org/10.1080/1369183X.2024.2438449

Referències jurídiques

Convención sobre el Estatuto de los Refugiados. Adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva resolució 429 (V), de 13 de desembre de 1950. Disponible a https://www.refworld.org/es/leg/trat/agonu/1951/es/39821

Principios Rectores de los desplazamientos internos. Adoptats per la Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides amb codi E/CN.4/1998/53/Add.2*, de 11 de febrer de 1998. https://docs.un.org/es/e/cn.4/1998/53/add.2

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.