Astrid Martínez Miralles.

El proper dia que t’aixequis i et triïs la roba pel dia, pregunta’t, per què vesteixes com vesteixes? La resistència i la reivindicació no s’han fet només amb crits i pancartes, també amb la moda. La roba no és innocent, és una arquitectura social i política, que no deixa de ser una altra forma d’autoexpressió que, sovint, deixem de banda perquè creiem que actualment només té un valor superficial i estètic. Moltes de les tendències que veiem per Instagram o en revistes tenen i han tingut un paper important en les identitats sociopolítiques de diversos grups al llarg de la nostra història, normalment amb un caràcter desafiant.

“La roba no és innocent, és una arquitectura social i política, que no deixa de ser una altra forma d’autoexpressió que, sovint, deixem de banda perquè creiem que actualment només té un valor superficial i estètic.”

La moda és una forma de capital social, que en el nostre cas fa referència al conjunt de relacions i connexions interpersonals basades en una sèrie de valors tant socials com culturals, de reciprocitat i confiança des d’on es pot construir un gust reconegut dins d’un grup. Per tant és un llenguatge que diu qui som, d’on venim i com ens posicionem dins la nostra societat; és per aquesta raó que té un contingut polític. Això s’explica parcialment per l’habitus, concepte desenvolupat pel sociòleg Pierre Bordieu, que parla del conjunt de característiques internes, formes de pensar, sentir i actuar que adquirim, que reflecteixen la nostra classe social i experiència vital; i pel seu camp, l’espai social específic de la persona. Segur que molts de vosaltres mentre llegiu aquest article pensareu: “jo vesteixo com vesteixo per gust, perquè m’agrada”. És ben cert que vestim per estètica i gust, però són dos factors que a la fi, reflecteixen igualment el nostre camp i habitus en el que ens movem.

“És ben cert que vestim per estètica i gust, però són dos factors que a la fi, reflecteixen igualment el nostre camp i habitus en el que ens movem.”

Així doncs, en una societat com la nostra, sempre hi haurà un habitus i un camp que crearà tot de gusts i preferències dominants, i faran que la resta de persones els intentin adoptar com a tendències. Tanmateix, la moda té un poder simbòlic que naturalitza aquestes tendències que sovint presenten diferències socials i que depenen del context polític, social i econòmic. Mentre molts vesteixen roba i estètica, d’altres utilitzen l’estil com a forma de reivindicar-se i qüestionar les normes com a motiu d’expressió davant d’un malestar col·lectiu.

Si mirem enrere trobarem diversos exemples molt icònics que han ideat moltes peces de roba que avui dia portem, i que ni ens adonem. Les flapper girls dels anys vint, enmig de canvis socials posteriors a la Primera Guerra Mundial, les dones joves van desobeir els cànons de feminitat tradicional: portaven el cabell curt, amb molt de maquillatge, vestits curts i rectes mentre fumaven, parlaven de sexe i reclamaven més autonomia davant d’un sistema essencialment patriarcal.

“Mentre molts vesteixen roba i estètica, d’altres utilitzen l’estil com a forma de reivindicar-se i qüestionar les normes com a motiu d’expressió davant d’un malestar col·lectiu.”

Penso que els punk són un col·lectiu molt digne de mencionar en termes de vestir política. Aquest col·lectiu sorgit a Gran Bretanya durant els anys setanta, feia servir la moda com un arma per expressar la seva desafecció política envers el sistema, escollint una estètica provocadora totalment contrària a la tendència. És una crítica social i visual envers el capitalisme, conservadorisme i hipocresia d’aquell moment. Peces de roba com els texans trencats, les caçadores de cuir i samarretes amb logotips i missatges polèmics van aparèixer amb els punk. Al camp cultural britànic, el punk representa un anticapital simbòlic, no valora el prestigi, sinó l’ofensa. Dues icones i referents del punk foren el grup de música Sex Pistols, concretament el seu vocalista Sid Vicious, i també la mítica dissenyadora Vivienne Westwood, qui va iniciar el seu llegat amb una petita boutique anomenada “SEX”, encara vigent a King’s Road, Londres.

“Al camp cultural britànic, el punk representa un anticapital simbòlic, no valora el prestigi, sinó l’ofensa.”

Un altre cas interessant és el de la “resposta cultural” russa dels gopnik (Loeb, 2020). Caracteritzats pel seu xandall Adidas com a uniforme, els joves de classe treballadora es trobaven enmig d’un context inestable; el Glastnost i Perestroika van obrir les portes a influències occidentals, especialment entre els joves urbans, mentre els joves de la perifèria quedaven culturalment exclosos. D’aquí es va generar una “nova masculinitat” basada en la força física, violència i resistència a l’Occident, que reclama ser la representació autèntica del poble rus. D’aquesta manera, el seu estil prové d’una combinació de cultura obrera, ruralisme i nostàlgia soviètica que a través d’una peça com el xandall, van crear un ressonància simbòlica profunda en una societat en transformació. El cas gopnik ens recorda que la moda no és només una qüestió de tendències, sinó de relatar les tensions en un territori, la tradició i el canvi, el poder i la resistència.

“vestir-se no ha estat mai només vestir-se.”

Aquests mecanismes simbòlics se segueixen reproduint en l’actualitat, però de manera més subtil. Al cap i a la fi, vestir-se no ha estat mai només vestir-se. Pot ser una manera de posicionar-te: de dir d’on vens, què defenses, i sobretot, de qui vols (o no) formar part. La cosa és que rarament hi ha moda apolítica, ni l’estil més aparentment neutral i minimalista pot evitar transmetre’ns un missatge. Des d’un simple vestit o camisa, a unes botes llampants i estampades, totes les peces constitueixen un llenguatge social modificat al llarg de la nostra història fins al presenta moda és una eina potent per comprendre, imaginar i expressar. Tornem a la pregunta del principi, per què vesteixes com vesteixes com vesteixes? Potser la resposta, en el fons, sempre ha estat política.

L’Astrid Martínez Miralles és estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra. És sòcia des del juliol de 2024.

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.