Les eleccions al Parlament Europeu del passat 25 de maig han posat de manifest, a Espanya, la problemàtica del vot des de l’exterior. La reforma de la Llei Orgànica del Règim Electoral General el 2011 (LO 2/2011, de 28 de gener) va modificar el procediment de vot des de l’exterior i va introduir el “vot pregat”.
Anteriorment a aquesta modificació, els espanyols inscrits en el cens de residents-absents (CERA) rebien al seu domicili les paperetes per votar en cada convocatòria electoral. No obstant, amb la modificació de 2011, per rebre les paperetes i per poder exercir el dret a vot és obligatori sol·licitar a l’Oficina Electoral corresponent el desig exprés de votar en cada convocatòria electoral. D’aquí que es parli de “vot pregat”.
L’existència del “vot pregat” a Espanya entra en contradicció amb l’article 23.1 de la Constitució pel qual s’estableix que “els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics, directament o a través dels representants, lliurement escollits en eleccions periòdiques per sufragi universal”. En conseqüència, el dret a vot no està garantit pels espanyols residents a l’estranger, que no estan inclosos dins del sufragi universal, sinó en un sufragi censatari encobert.
La problemàtica del vot pregat va més enllà de l’obligació de sol·licitar el vot, sinó també cal afegir-hi els processos burocràtics i els terminis excessivament curts a complir. La LOREG estableix que els residents a l’exterior han de retornar el formulari oficial en un termini de vint-i-cinc dies després de la convocatòria oficial de les eleccions. Pel que fa a l’enviament de les paperetes, s’ha de fer per correu certificat no més tard de 34è dia després de la convocatòria i del 42è dia en cas d’impugnació d’alguna de les candidatures. Així doncs, els terminis són molt curts, i encara més quan es viu lluny d’un consolat o ambaixada. En cas dels espanyols temporalment a l’estranger, les inscripcions s’han de fer presencialment al consolat corresponent.
Aquests terminis tan curts juguen un rol decisiu en el cas de la recepció de les paperetes, En les eleccions al Parlament Europeu, van arribar més tard per la impugnació d’una de les candidatures (Verdes Ecopacifistas).
A les dificultat exposades per sol·licitar i exercir el dret a vot des de l’exterior, se li afegeix la manca d’informació per part dels consolats. En conseqüència, el “vot pregat” es demostra com indueix a l’abstenció (només el 4,2% de l’electorat exterior, d’un total de 1,7 milions) va poder exercir el seu dret a vot, segons l’Oficina Electoral Central).
L’auge de l’emigració (d’un 46% segons el CERA) en els últims anys ha fet augmentar la taxa d’abstenció entre els espanyols a l’estranger i la consciència sobre el problema. El moviment dels emigrants espanyols, Marea Granate, s’ha organitzat per fer una campanya de denúncia del “vot pregat” i dels problemes que han arribat a Marea Granate de part dels emigrants, així com incentivar la denúncia dels problemes particulars a la Junta Electoral.
L’exercici del dret a vot s’ha tornat en una odissea pels milers d’espanyols que viuen a l’estranger des de 2011. Els requisits necessaris per a la participació electoral s’han revelat com un dèficit democràtic, ja que impedeixen d’un dret essencial en democràcia com és el vot. La reforma de la LOREG el 2011 hagués hagut de preveure els mecanismes necessaris per garantir l’exercici d’aquest dret a la població emigrant. En lloc d’això, amb el pretext d’evitar duplicitats en el cens ha establert les bases per diluir el vot d’aquesta població, afectada per la crisi i crítica amb el bipartidisme.
Les següents eleccions que es viuran en aquestes circumstàncies són les generals i caldrà esperar a veure si es deroga el “vot pregat” o no. La campanya engegada per Marea Granate ha estat també amb vistes a les eleccions generals, i que la veu dels emigrants no sigui silenciada. En aquest sentit, demanen a les administracions la derogació del “vot pregat”, l’ús de les noves tecnologies per afavorir la participació electoral de la població a l’estranger i de crear una circumscripció electoral exterior que permetria la representació dels interessos d’aquesta població en tant que emigrants.
Marta Guitart, llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra i membre de deba-t.org. “Màster en “Democràcies Actuals: Federalisme, Nacionalisme i Multiculturalitat” a la UPF. Tesina: The EU in Bosnia: An Incomplete Mission”