Avui Catalunya és l’única Comunitat Autònoma que no disposa de llei electoral pròpia, el que provoca que el procés electoral es desenvolupi d’acord amb la llei estatal. El govern d’Artur Mas s’havia proposat impulsar una llei electoral en aquesta legislatura però finalment, sembla que han desistit.

El Partit Popular Català, des de fa legislatures, reclamem al conjunt de forces polítiques un esforç de diàleg per tal de disposar d’una nova llei electoral per Catalunya que doni resposta a la realitat electoral i territorial catalana. Així doncs, el PPC proposem, sobretot, una llei proporcional, que permeti que tots els vots tinguin un pes similar. No pot ser que un partit guanyi en vots i perdi en escons unes eleccions, situacions com aquestes des-incentiven a l’elector per anar a les urnes, com va succeir a Catalunya a l’any 1999. Així mateix, la llei també ha de requerir un consens ampli d’acord amb l’atomització electoral que viu Catalunya. Catalunya és la Comunitat Autònoma que té més forces polítiques dins el seu parlament, forces que han tingut una representació homogènia en termes d’escons, amb variacions no excessivament significatives, durant el conjunt del període democràtic, per tant, hauria de ser inconcebible fer una llei electoral catalana sense el consens d’una gran majoria de forces polítiques.

D’altra banda, a part de l’estricte repartiment d’escons, que és com es vehicula la investidura d’un president i la posterior formació de govern i la confiança del parlament envers el govern per poder governar l’administració, cal establir un conjunt d’exigències i principis que assegurin una classe política que pugui tenir un grau de fiscalització i coneixement més ampli per part de l’elector. En aquesta línia, s’han de buscar mecanismes, que poden anar des de com es produeix l’elecció en les llistes electorals fins a les obligacions dels diputat en quant al seu treball envers el territori i el contacte amb els seus votants.

En conclusió, una nova llei electoral és una necessitat de Catalunya després de 32 anys regulats per un sistema transitori, que requereix un consens ampli, que doni resposta a la necessitat d’un dret de sufragi proporcional, on el vot de cadascú s’acosti el més possible al de la resta d’electors i on s’asseguri un major apropament i fiscalització del representant envers els seus electors.