Un dels millors professors que he tingut al llarg de la carrera ens feia un dia una reflexió similar: “Us adoneu de en quin país vivim? Fa més de 30 anys que estem en democràcia i tot i així, quan hi ha eleccions, els mitjans sempre destaquen que la jornada ha transcorregut amb normalitat”. El fons de la reflexió era altament suggerent: si considerem que estem en una democràcia consolidada, quin sentit té destacar que unes eleccions s’han desenvolupat “amb normalitat”? No és sobrera aquesta informació? És a dir, no resulta una obvietat que les eleccions es desenvolupin “amb normalitat”, sent aquest un element consubstancial en una democràcia consolidada? Que potser cabia esperar que no fos així?

La democràcia, tal i com és vigent en la nostra societat, contempla un seguit de drets i formes d’expressió, entre els quals, voldria referir-me al Dret a Vaga. Més enllà dels motius i causes concretes que porten als ciutadans a usar-lo, qualsevol demòcrata hauria  d’assumir-lo, acceptar-lo i respectar-lo pel sol fet de tractar-se d’un element o mecanisme que el demos al qual pertany ha decidit reconèixer com a propi i legítim. I si és legítim és per una simple raó: perquè d’entre els principis que fonamenten la democràcia, un dels més bàsics és que correspon a la majoria determinar les regles; és així com el designi de la majoria equival a un designi legítim.

Reprenent el fil sobre la “normalitat” dels esdeveniments democràtics, crec que es pot establir un consens força fonamental sobre què entendríem per una jornada electoral desenvolupada “amb normalitat”: bàsicament, consistiria en que els ciutadans, amb absoluta llibertat, poguessin decidir si votar i a qui votar. Seria “anormal”, per tant, tota alteració d’aquest dret civil. Per exemple, que s’impedís a algú exercir el seu dret a vot. Com és d’esperar en una democràcia com la nostra, crec poder afirmar que no s’altera aquest dret i que, en conseqüència, resulta absurd destacar la “normalitat” d’una jornada electoral. Senzillament no es pot esperar el contrari perquè la “normalitat” d’una jornada d’eleccions és propi d’una democràcia.

Anàlogament, el que determinaria la “normalitat” del Dret a Vaga, mecanisme legitimat per la nostra democràcia, seria que aquells qui volen dur-la a terme no es veiessin privats del seu dret a fer-ho. Participar d’una Vaga és un Dret i no un Deure i, per tant, la “normalitat” d’una Vaga exigeix també el rigorós respecte de la decisió de no  participar-hi. Tanmateix, a diferència del que passa amb les eleccions, les darreres  jornades de Vaga no poden considerar-se com a “normals” des d’un punt de vista democràtic.
De forma reiterada, un seguit d’individus perverteix i segresta l’exercici d’aquesta pràctica democràtica. Per alguns, les jornades de Vaga han esdevingut una mena de parèntesi en la democràcia, la oportunitat per imposar mitjançant la violència el que no han aconseguit en les urnes. La gran majoria de ciutadans que exerceix la Vaga ho fa en el més democràtic dels sentits però, com a societat, no aconseguim despendre’ns d’aquesta minoria violenta que aprofita la jornada de Vaga per imposar autoritàriament les seves idees. Em nego a establir una causalitat necessària entre les Vagues i un conjunt d’accions violentes, intransigents i profundament antidemocràtiques, però la correlació comença a esdevenir perillosament alta. És que potser estem disposats a acceptar la coacció, l’amenaça i la violència com a elements “normals” o propis de la celebració d’una Vaga?

El seguit de lamentables accidents que vulneren el dret a Vaga, i també hi incloc implícitament el dret a no fer-ne, són a més d’un greu perjudici a l’esmentat Dret un greu desafiament a la democràcia com a sistema polític pel qual ens regim. Què en deuen pensar d’aquests fets els qui des de fa un any han omplert els carrers reclamant una Democràcia Real (ya!)? Ja que el del 15-M és un Moviment que es defineix com a pacífic i democràtic, no tinc cap dubte que els seus integrants també ho lamenten profundament. Vull pensar que el seu compromís amb la democràcia passa també per què en la nostra societat les idees no s’imposin d’altra manera que democràticament.

En el sí d’una democràcia consolidada, indicar que una jornada electoral s’ha desenvolupat “amb normalitat” bé hauria de resultar absurd. Tant de bo arribi el dia en que també sigui absurd dir si la jornada de Vaga ha transcorregut “amb normalitat”.