Falten menys de dues setmanes per a què comenci la campanya electoral. Algú ho diria? A falta d’una cita el 20 de novembre per concloure el cicle electoral que va començar fa tot just un any, la sensació és que portem dotze mesos vivint en campanya electoral contínua. De fet, en l’actualitat es pot dir que entre eleccions generals, autonòmiques – amb les diferències de data de Catalunya, Euskadi, Galícia i ara també Andalusia – , municipals i europees cada any hi ha alguna elecció.

La pregunta que cal formular-se és: són necessàries les campanyes electorals? D’una banda, les campanyes electorals actuals – tot i que en els darrers anys s’ha donat un impuls a la utilització de les noves tecnologies – estan dissenyades amb patrons del s.XX, període durant el qual s’utilitzaven per a transmetre el missatge als electors en un context en que la relació entre els polítics i la ciutadania no podia ser de contacte directe.

L’extensió d’Internet a la majoria de llars i la utilització de plataformes socials com twitter o facebook ha alterat el paradigma de relació entre ciutadans i polítics, permetent una relació més directa i, sobretot, ràpida. És en aquest sentit que la reserva dels dies anteriors a la cita electoral per a fer la campanya ha perdut sentit, ja que la ciutadania té accés a un major grau d’informació en un termini de temps més curt, de manera que la campanya, potser, ja no és necessària.

D’altra banda,  cada any acostuma a haver-hi alguna cita electoral, de manera que l’excitació de la campanya, prevista legalment per dues setmanes, es fa extensiva a aquells períodes entre eleccions, la qual cosa impossibilita la presa de decisions i obliga a viure en un clima de tensió continuada amb motiu de la proliferació de missatges simplistes, el qual, sincerament, crec que no pot resultar bo per la salut ni dels polítics que la protagonitzen – els quals sembla ser que pateixen en massa un trastorn cognitiu anomenat pensament dicotòmic – ni dels que ens veiem per raó de feina, estudis o senzillament interès per la vida a escoltar-los.

La resposta s’esdevé ara sí evident. Probablement, les campanyes electorals han perdut la seva utilitat i sentit original a causa, en primer lloc, de la seva obsolescència per la ràpida evolució dels mitjans de comunicació i de les noves tecnologies; i en segon lloc, per la seva incapacitat de distingir el que és el període de campanya electoral del cicle no electoral, la qual cosa ha contribuït sens dubte a l’allunyament ciutadà del govern de les coses de tots.

Per tot això, la negociació de la nova llei electoral per Catalunya seria una bona oportunitat per plantejar amb seriositat la possibilitat d’eliminar les campanyes electorals o bé reduir-les substancialment.