Joel Hernandez Machin i Jana Madern Busquets*

El terme “crisi dels refugiats” va complir deu anys el passat 2025. Així és com des de mitjans de la passada dècada s’ha conegut un dels fenòmens migratoris de més dimensions al continent Europeu des de finals de la Segona Guerra Mundial. Amb l’esclat de les tensions a l’Orient Mitjà i a zones del continent africà, l’any 2010 començà un episodi de desplaçament massiu de víctimes de la guerra, de la fam, o de la inestabilitat, que es dirigiren majoritàriament cap a la veïna Europa. Com a mostra d’aquesta dinàmica, l’any 2015 gairebé un milió de refugiats arribaren a les costes europees, la majoria provinents de Síria, l’Afganistan o l’Iraq. Aquest mateix any, prop de 3.500 persones van perdre la vida durant el trajecte cap a Europa.

Enmig del desastre humanitari, la societat civil, de forma gairebé unànime, sostingué i, fins i tot, impulsà, l’acció d’ajuda humanitària, essent les manifestacions sota el lema “Refugees welcome” i l’organització social els exemples més tangibles i visibles del compromís d’una societat unida, l’europea, que no trigaria a patir els efectes de la polarització i la fragmentació en el decurs de la dècada del 2010.

“El consens permissiu i solidari que caracteritzà l’inici del fenomen a partir de l’any 2010 ràpidament evolucionà cap al desacord restrictiu”

Els darrers han estat i són temps de crispació política, de politització social i radicalització del discurs. Evidentment, els afers migratoris no n’han quedat exclosos, i el consens permissiu i solidari que caracteritzà l’inici del fenomen a partir de l’any 2010 ràpidament evolucionà cap al desacord restrictiu, fomentat per partits polítics aleshores minoritaris, que donà un tomb al tauler de joc de la política migratòria a escala europea. L’Europa desbordada per les creixents demandes d’asil i l’arribada de migrants i l’acceptació social de la narrativa d’una crisi existencial de la identitat europea amenaçada per l’islamisme intercanvià el “Refugees welcome” pel “Stop the boats”, contradient la mirada humanista del projecte europeu.

És en aquest context de “politització” de les dinàmiques migratòries que el cas de Síria il·lustra tant la magnitud dels desplaçaments com la resposta per part de la Unió Europea. L’inici de la guerra a Síria, el 2011, va suposar una de les crisis migratòries més transcendents del segle, posant a prova els mecanismes internacionals d’ajuda humanitària i la capacitat de la UE de donar una resposta a aquestes persones migrants que s’alineés amb els seus valors fundacionals. El fenomen migratori sirià va passar al centre del debat públic i polític, iniciant un seguit de mesures de contenció i de pactes i polítiques que definirien la gestió europea dels fluxos migratoris en la dècada següent.

Des de l’esclat del conflicte l’any 2011, més de sis milions de sirians han fugit del seu país, la majoria establint-se a Turquia, el Líban i Jordània. El paper de Turquia és especialment rellevant en el marc d’aquesta crisi si es considera el pacte signat entre Turquia i la Unió Europea l’any 2016. Mitjançant aquest acord, Turquia es comprometia a adoptar les mesures necessàries per frenar les rutes irregulars cap a les illes gregues, acceptant el retorn de qualsevol persona que hi arribés de manera irregular des del seu territori. A canvi, per cada ciutadà sirià retornat de les illes, els estats membres de la Unió Europea es comprometien a reubicar, per vies legals, un refugiat sirià que hagués restat esperant a Turquia. A més, el pacte incloïa una ajuda financera de 6.000 milions d’euros per part de la UE, i el compromís d’accelerar el procés de facilitació de visats per a la ciutadania turca. Pactes com aquest desmunten la narrativa que Europa és el principal destí dels refugiats sirians i demostren que la resposta europea a la crisi migratòria es basa més en l’externalització de fronteres que en l’acollida efectiva de les persones que fugen de la seva terra natal. És en aquest context que el terme “Europa Fortalesa” guanya notorietat, juntament amb el discurs xenòfob i racista.

“El reforç del control migratori i les fronteres […] posen en relleu la voluntat política dels 27 d’establir una política migratòria dura i, tanmateix, discriminatòria”

Amb la caiguda del règim d’Assad, que ha suposat el retorn, de moment, de prop d’un milió de refugiats sirians, Europa espera girar full de forma ràpida i donar per tancada la porta del flux migratori que va originar l’anomenada crisi. Ara, amb el nou Pacte Migratori i d’Asil, la Comissió Europea posa el focus sobre les arribades al Mediterrani. El reforç del control migratori i les fronteres, els acords amb tercers països o entre altres mesures de solidaritat per la disminució de la tensió en països d’arribada, posen en relleu la voluntat política dels 27 d’establir una política migratòria dura, i, tanmateix, discriminatòria.

Des del 2022, les fronteres dels països del centre de la Unió Europea han vist incrementar el nombre d’arribades de refugiats a causa de la guerra entre Rússia i Ucraïna. Amb la deterioració de les relacions de la UE amb Rússia i els seus aliats, els estats membre de l’est pateixen que Rússia usi aquests fluxos migratoris com a “arma de guerra”. La Comissió s’ha referit a aquest fenomen com a fet inacceptable i en paraules de la seva presidenta, “La UE no pot permetre que els autòcrates utilitzin els valors europeus contra nosaltres”.

“la UE ha establert una política en l’establiment d’una jerarquia “de facto”, discriminatòria en funció de l’origen“

Països com Polònia han rebut més de dos milions de refugiats des de l’inici de la guerra. Tanmateix, la gestió, el suport i el tracte mediàtic que han rebut no és comparable al dels migrants que arribaren de Síria o que diàriament arrisquen la vida al Mediterrani. Això mostra que la UE ha establert una política en l’establiment d’una jerarquia “de facto”, discriminatòria en funció de l’origen. Alguns experts identifiquen un fenomen d’acceptació social dels refugiats basat en els mèrits (econòmic, legals i morals), que agreugen la victimització per generar legitimitat. Molts dels immigrants que arriben a les nostres costes manquen d’un estatus legalment reconegut, i en alguns casos, són percebuts com a econòmicament insostenibles, mentre que els refugiats de la guerra d’Ucraïna, amb reconeixement legal, en alguns casos capacitat econòmica o acadèmica, i víctimes de la guerra, són percebuts com a més mereixedors d’entrar a la UE.

Això podria explicar la doble moral i tracte discriminatori de la UE en la seva política migratòria, avantposant criteris econòmics i prejudicis en funció de l’origen als valors humanistes que, d’acord amb els tractats de la Unió, haurien de guiar l’acció de la UE. L’actual és encara un context de securització en el qual l’arribada de persones de certs països és vista com una amenaça a la seguretat nacional, i que es fa palès en el clam “Stop the boats”, sovint utilitzat pels partidaris xenòfobs en referència a les barcasses de migrants que es dirigeixen a aigües europees.

“el canvi més substancial és el d’una societat civil europea que ha passat de mostrar-se favorable a ser insensible a l’arribada de persones migrants”

A la llum de l’anterior, la darrera dècada i mitja ha estat de transformació en l’àmbit migratori, no tant en l’àmbit polític com en el si de l’opinió pública. Si bé és cert que els estats membres s’han acollit cada vegada més a la securització i l’externalització de les fronteres, el canvi més substancial és el d’una societat civil europea que ha passat de mostrar-se favorable a ser insensible a l’arribada de persones migrants.

A escala general, manca una comprensió de la migració com a part d’un seguit de canvis econòmics i socials, tant en els països d’origen com en els de recepció. Sovint es construeixen narratives simplificadores, cadascuna sostinguda per dades concretes però insuficients per descriure la complexitat del fenomen. Per donar coherència a aquestes històries, partits polítics, organitzacions internacionals i mitjans de comunicació seleccionen només les evidències que les sostenen, ignorant o menystenint qualsevol dada que les contradigui. Així, la veritat es distorsiona de manera sistemàtica i deliberada.

Parlar de migració no és tan simple com reduir les persones migrants a víctimes, heroïnes o delinqüents. En el context actual de polarització política i social, ampliar el discurs sobre la migració perquè abasti tots els eixos i es basi en dades més que en opinions és fonamental per construir polítiques (i narratives) tan eficaces com justes.

*El Joel Hernandez Machin i la Jana Madern Busquets són estudiants del grau en Global Studies de la Universitat Pompeu Fabra i socis de deba-t.org.

Referències bibliogràfiques

Azhari, T. (2025). Syrian returns in Lebanon start under UN-backed plan, marking major shift. Reuters. Disponible a https://www.reuters.com/world/middle-east/syrian-returns-lebanon-start-under-un-backed-plan-marking-major-shift-2025-07-09/

De Haas, H. (2024). Changing the migration narrative: On the power of discourse, propaganda and truth distortion (IMI Working Paper No. 181 / PACES Project Working Paper No. 3). University of Amsterdam.

European External Action Service (EEAS). (2016). EU-Turkey relations. Disponible a https://www.eeas.europa.eu/node/4397_en

Garcés, B. (2020.). Four years of the EU-Turkey deal. CIDOB. Disponible a https://www.cidob.org/en/publications/four-years-eu-turkey-deal

Houtum, H. van, & Bueno Lacy, R. (2020). The autoimmunity of the EU’s deadly b/ordering regime: Overcoming its paradoxical paper, iron and camp borders. Geopolitics, 25(3), 706-733. https://doi.org/10.1080/14650045.2020.1728743

International Rescue Committee. (2022). What the EU-Turkey deal means. Disponible a https://www.rescue.org/eu/article/what-eu-turkey-deal

Leo Lucassen. (2018). Peeling an onion: the “refugee crisis” from a historical perspective. Ethnic and Racial Studies, 41:3, 383-410, DOI: 10.1080/01419870.2017.1355975

Petillo, K. (2023). From aid to inclusion: A better way to help Syrian refugees in Turkey, Lebanon and Jordan. European Council on Foreign Relations. Disponible a https://ecfr.eu/publication/from-aid-to-inclusion-a-better-way-to-help-syrian-refugees-in-turkey-lebanon-and-jordan/

Schäfer, R. (2025). Negotiating deservingness and solidarity: A comparative analysis of Syrian and Ukrainian refugees in the German newspaper Die Zeit (Tesi de màster). Université de Liège, Faculté des Sciences Sociales. Disponible a http://hdl.handle.net/2268.2/24341

UNHCR. (2025). A million Syrians have returned home, more support needed so millions more can. Disponible a https://www.unhcr.org/news/press-releases/million-syrians-have-returned-home-more-support-needed-so-millions-more-can

Les opinions, reflexions i anàlisis publicades a Contras-t, el bloc de deba-t.org, representen únicament el punt de vista de les persones que signen els articles. deba-t.org és una plataforma plural que té com a objectiu fomentar el pensament crític des del diàleg entre diferents idees i ideologies.