Al marge d’altres anàlisis, l’articulació de la societat civil catalana en relació a tot el procés de consultes sobre la independència celebrades a Catalunya els darrers mesos, ha posat de manifest dues coses fonamentals… I és que, d’una banda, en un moment de suposada desafecció per allò polític, milers de persones i centenar d’entitats, de diferents indrets de Catalunya, han demostrat que l’acció col.lectiva i la implicació, des de l’anonimat, de les persones en afers públics, pot acabar forçant debats que, temps enrere, haguessin semblat impossibles. ¿S’imaginen l’ex president de la Generalitat, Jordi Pujol, declarant-se independentista fa 2 anys? I, d’altra banda, no les consultes en sí, sinó determinades reaccions que han causat dins i fora del nostre país, han demostrat també que, en determinats sectors, hi ha poca voluntat per entendre, i és el que nosaltres hem defensat sempre, que no estem davant quelcom identitari (que no ens preocupa especialment, a més), sinó que estem davant d’alguna cosa que va més enllà i que s’articula a través de l’opció d’un sector social considerable (individus que sumen voluntats) que volen decidir el seu futur col.lectiu.
