Pau Dalmau

About Pau Dalmau

Pau Dalmau és Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Pompeu Fabra i Sciences-Po París. Membre impulsor de Deba-t.org, ha participat i coordinat l'equip del Deba-t.lab (laboratori de Deba-t.org). Actualment treballa en una consultora de Marketing, el projecte d'uns joves emprenedors.

A Europa, amb Independència

2019-01-25T17:43:43+01:00

Es sent sovint en determinats cercles allò de que “a dia d’avui, en plena era de la globalització, parlar d’independència resulta antic, arcaic, d’una altra època, contradictori...”. No deixa de ser graciós, tanmateix, que a la vegada s'esgrimeixi el discurs de l’Estat-Nació, propi del S.XIX,  per defensar la unitat del Reyno de España. En efecte, si per “Independència” entenguéssim el mateix que fa un segle l’argument seria interessant... però no és el cas. Què significa “Independència” avui? Més concretament, quan a Catalunya es parla d’Independència, a què es fa referència? Aquell qui apreciï el debat mínimament rigorós i profund sap de [...]

A Europa, amb Independència2019-01-25T17:43:43+01:00

EUROVEGAS: Pokerface

2019-01-25T17:43:44+01:00

Sembla que l’afer Eurovegas arriba al seu fi, almenys pel que fa a Catalunya. Ho fa vertiginosament, d’una forma que ben pocs esperaven i que, de ben segur, només uns quants havien previst. La qüestió d’Eurovegas ha sigut motiu de controvèrsia en els darrers mesos, aixecant partidaris i detractors insospitats... però em pregunto si hi ha algú d’entre nosaltres, els ciutadans  comuns, que opinés amb gaire coneixement sobre què era exactament Eurovegas. Ben bé, era com si en aquests mesos calorosos una aurèola vaporosa impedís la visió nítida de la proposta. Què seria exactament Eurovegas? D’una banda, seduïen les promeses de [...]

EUROVEGAS: Pokerface2019-01-25T17:43:44+01:00

Una Identitat Europea

2019-01-25T17:43:45+01:00

Mario Monti, primer ministre Italià, construïa recentment en una entrevista a The Wall Street Journal el seu ideal d’Europa: “Una Europa que abraci el respecte a les generacions futures, que anés de la mà d’una disciplina pressupostaria Germànica, que tingués el sentit de l’obertura de mercat com millor es troba a la Gran Bretanya, als països Nòrdics o a Polònia. I amb sentit Institucional, que ha sigut la contribució històrica de França.”[1] L’ideal de Monti implica la busca d’una nova (o evolucionada) espècie política - l’Europea- amb un ADN particular heredat dels seus antecessors. El que es planteja, en el fons, [...]

Una Identitat Europea2019-01-25T17:43:45+01:00

Cap als Estats Units d’Europa: el Perquè

2019-01-25T17:43:45+01:00

La recent història d’Europa pot ser interpretada de moltes maneres: la melodia de fons certament destil·la idealisme i, sovint, evoca a grans personatges històrics, de voluntat generosa, desitjosos de construir una Europa unida. D’altra banda, si es para atenció a la lletra de la cançó, aquesta resulta lleugerament més realista: no exclusivament, però sí en gran mesura, la integració d’un seguit de països europeus no és un fi per se sinó que és fruit de la necessitat. D’aquesta manera, les successives cessions de sobirania cap a un ens supranacional europeu no han sigut sinó respostes col·lectives a reptes col·lectius: el repte [...]

Cap als Estats Units d’Europa: el Perquè2019-01-25T17:43:45+01:00

Una nova Llei Electoral: un consens per a l’honradesa de la nostra Política

2019-01-25T17:44:14+01:00

Després de més de tres dècades d’autogovern i de recobrament de les institucions democràtiques, que a Catalunya necessitem una llei electoral pròpia és un reclam àmpliament transversal entre partits polítics i societat civil. Tanmateix, els diversos processos de negociació de l’esmentada llei han defallit successivament; hi ha consens en el què –una nova llei electoral- però no en el com –especialment pel que fa el disseny d’un nou sistema electoral -. Voldria fer referència a aquest darrer punt:   En tant que el sistema electoral emprat resulta el mecanisme bàsic de conversió de la voluntat popular en representació política, pot semblar [...]

Una nova Llei Electoral: un consens per a l’honradesa de la nostra Política2019-01-25T17:44:14+01:00

França decideix, Europa sofreix

2019-01-26T23:25:26+01:00

És intrínsec a la naturalesa humana la gran complexitat del que som, del que fem, del que representem i del que ens envolta... i, tanmateix, ens encaparrem en capturar-la en enunciats simples i grans proclames; esboços ràpids de la realitat. El fet és que després de la primera volta de les presidencials franceses gairebé qualsevol breu titular requereix matisos. Hollande (28,63%) guanya la primera volta, però ni de bon tros amb la diferència que alguns sondatges havien arribat a atorgar-li. Sarkozy (27,18%) aconsegueix no quedar gaire allunyat del socialista, però no pot evitar passar a la història com el primer president-candidat [...]

França decideix, Europa sofreix2019-01-26T23:25:26+01:00

De la normalitat de la Vaga i de la Democràcia

2019-01-26T23:25:27+01:00

Un dels millors professors que he tingut al llarg de la carrera ens feia un dia una reflexió similar: “Us adoneu de en quin país vivim? Fa més de 30 anys que estem en democràcia i tot i així, quan hi ha eleccions, els mitjans sempre destaquen que la jornada ha transcorregut amb normalitat”. El fons de la reflexió era altament suggerent: si considerem que estem en una democràcia consolidada, quin sentit té destacar que unes eleccions s’han desenvolupat “amb normalitat”? No és sobrera aquesta informació? És a dir, no resulta una obvietat que les eleccions es desenvolupin “amb normalitat”, sent [...]

De la normalitat de la Vaga i de la Democràcia2019-01-26T23:25:27+01:00

Ré-industrialisation… ou pas?

2019-01-26T23:25:28+01:00

A poc més d’un parell de mesos per la primera volta de les presidencials  franceses els candidats ja fa dies que es posicionen al voltant dels eixos que marcaran la primaverenca contesa electoral. Sens dubte, un d’aquests està sent el de la Indústria nacional. Pel de moment encara President de la República, Nicolas Sarkozy, aquest és un dels pilars prioritaris per a tornar a situar l’Hexagone al camí de la prosperitat. Pel que fa als altres dos principals candidats, el socialista François Hollande i la frontista Marine Le Pen, no han tardat gaire en autoproclamar-se i reivindicar-se com a “candidat/a de [...]

Ré-industrialisation… ou pas?2019-01-26T23:25:28+01:00

El bon joc al campionat electoral

2019-01-26T23:25:59+01:00

La metàfora esdevé, a vegades, la forma de transmetre més vivament les sensacions i emocions del que es vol dir. D’aquesta manera trobem com en tertúlies i articles d’opinió s’incorre sovint en l’ús de símils futbolístics per referir-se a la política. És el que em disposo a fer. Quan era més petit tenia una autèntica passió pel futbol. El vivia molt intensament, dins i fora del camp. En el meu afany per impregnar-me d’aquest esport, esperava impacient els grans esdeveniments futbolístics - l’Eurocopa i el Mundial- que superaven en transcendència la nogensmenys trepidant temporada. Aquests tenen lloc cada 4 anys i [...]

El bon joc al campionat electoral2019-01-26T23:25:59+01:00

La Tragèdia grega

2019-01-26T23:26:00+01:00

Els esdeveniments es precipiten per moments: amb l'article a mig fer corria el rumor de que Papandreu dimitia en saber-se perdedor de la confiança dels seus. Les últimes notícies, en canvi, apunten a la formació d’un Govern d’unitat i la retirada del referèndum...Tanmateix, quina jugada mestra creia haver ingeniat Papandreu al proposar un referèndum sobre el rescat grec? Segurament la seva mort política hauria estat més aviat un homicidi que no pas un suïcidi, la qual cosa li podia semblar menys patètica. Però a mesura que es succeeixen els fets la jugada esdevé cada cop més complexa, fins al punt que [...]

La Tragèdia grega2019-01-26T23:26:00+01:00
Go to Top