Eduard Güell

About Eduard Güell

Eduard Güell, 22 anys, és llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, amb una estada a SciencesPo Paris. Actualment és estudiant de MA in Political Philosophy

El cor i la cartera: Respostes breus al relat

2019-01-25T17:43:42+01:00

En el segle XIX, la imaginació dels pobles exercia una funció clau en el desenvolupament de les comunitats nacionals del continent europeu, tal i com s’observa en publicacions com Imagined Communities de Benedict Anderson. La tesi d’aquesta obra és que els ciutadans s’associen entre ells en un nivell imaginari, malgrat no tinguin cap relació personal amb la resta i lluitin per interessos totalment diferents, i sovint oposats. Així, aquesta espècie d’esperit comunitari s’ha de concebre, s’ha d’expressar i ha de ser tangible. A Catalunya, ens trobem sobtadament (tota una Blitzkrieg política) immersos en aquest procés d’expressió i tangibilització comunitària. El relat [...]

El cor i la cartera: Respostes breus al relat2019-01-25T17:43:42+01:00

Democràcia, també digital?

2019-01-25T17:44:13+01:00

  L’Informe per a la Llei electoral de Catalunya de 2007, elaborada per una comissió d’experts per acord del Govern, incorporava la proposta d’introduir el vot per internet, com a forma de vot anticipat. Les potencialitats d’internet com a eina d’acció política just ara comencen a ser explorades, i el recorregut sembla infinit. Internet, eina desjerarquitzadora i horitzontal, permet trencar l’espai entre representant i representat. Al mateix temps, l’e-democràcia planteja problemes i molts riscos; però, avui, no tindria sentit projectar una Llei electoral sense abraçar alguna de les potencialitats que ja ofereix l’ús d’internet en el procés polític. La irrupció d’internet [...]

Democràcia, també digital?2019-01-25T17:44:13+01:00

It’s only rock’n roll (but I like it)

2019-01-26T23:25:26+01:00

Resta una setmana per la primera volta i sembla que ni Sarkozy ni Hollande han estat els veritables protagonistes d’aquestes presidencials. Ni el president més impopular en els 53 anys de la V República Francesa gaullista, ni el silenciós candidat socialista han sabut centrar la campanya. El que ha transformat els comicis ha estat l’espectacular ascens de l’extrotskista Jean-Luc Mélenchon i la progressiva acceptació del discurs de Marine Le Pen. Discursos que conjuguen més el pretèrit que el futur; semblen veritablement candidats d’una altra època. Però, paradoxalment, estan resultant atractius davant d’un electorat francès que aparentment està rebutjant la solidesa dels [...]

It’s only rock’n roll (but I like it)2019-01-26T23:25:26+01:00

Supersticions

2019-01-26T23:25:27+01:00

Diuen que aquesta època viu la ressaca de les grans utopies i està tancada en el pragmatisme. En un context abocat al pessimisme, es necessiten urgentment respostes i l’acció política només es dirigeix cap a una cosa: tapar forats. Són les condicions idònies per a que brotin les supersticions. Les properes eleccions presidencials franceses desperten interès a casa nostra, sobretot a l’esquerra ja que veu en el possible triomf dels socialistes francesos l’impuls que permeti ressorgir una socialdemocràcia que viu les seves hores més baixes. Hollande, però, davant té un partit de Sarkozy amb un discurs renovat i seguint una estratègia [...]

Supersticions2019-01-26T23:25:27+01:00

On ets Clermont-Tonnerre?

2019-01-26T23:25:57+01:00

«El món no troba repós», diu Roberto Mangabiera (analista polític brasiler, professor de Harvard). En l’actual context frenètic, on la política s’ha desdibuixat i s’ha simplificat fins a ser una eina (en mans no sempre de polítics), està succeint un canvi essencial en allò polític: no hi ha lloc per a l’emoció. Fredor, molta fredor. Ideològicament, els purismes han desaparegut ... O almenys no es volen mostrar en els aparadors que els partits engalanen mesos abans d’unes eleccions. Els partits ja ni tan sols busquen el centre, senzillament perquè ja no hi ha de centre; adopten postures transversals i apliquen mesures [...]

On ets Clermont-Tonnerre?2019-01-26T23:25:57+01:00

La lluita contra el narcotràfic, una lluita social

2019-01-26T23:26:43+01:00

Avui, en la societat global, hi ha més pobresa que abans. Això és així si entenem la pobresa com un concepte relatiu: la pobresa relativa mesura la percepció de mancances en relació amb l’entorn social. Exemples a Occident serien no poder anar de vacances almenys una setmana l’any, adquirir un habitatge, tenir accés a l’oci, etc. Sociòlegs, investigacions recents i informes, com l’informe Foessa, mostren  com ha augmentat la pobresa al nostre entorn en els darrers anys. La situació actual és que la bossa de població amb una renda mitja està reduïnt-se, originant un escenari social progressivament més pol·laritzat. Avui hi ha [...]

La lluita contra el narcotràfic, una lluita social2019-01-26T23:26:43+01:00

De la bombeta europea a la “raó poètica”

2019-01-26T23:26:47+01:00

La política viu moments baixos. Si la il·lustració va donar el poder a la raó, la globalització ha entregat definitivament el poder al diner, al garrot. Que les lleis les redacti un Banc Central i no el “poder” legislatiu n’ha estat la imatge: la política ja no mana, no té poder. S’han apagat les llums a occident. La democràcia representativa, imperfecta i elitista per definició, ja no ens il·lusiona. S’està convertint en una política de gestió, de l’anar fent, que toca de peus a terra i diu que “s’ocupa de les coses que importen a la gent”. Aquesta política amb minúscules, [...]

De la bombeta europea a la “raó poètica”2019-01-26T23:26:47+01:00

Serendipia

2019-01-27T00:32:26+01:00

Això ja s’acaba. Porto dos mesos aquí, m’emporto amistats i bons records, però sobretot experiències. Puc dir que m’he submergit en la ciutat i m’he adaptat al nou context, cosa que de ben segur m’ha canviat personalment. Després de descobrir la Londres de 'Biutiful', aquella invisible que de cop  irromp als diaris sacsejant botigues, i descobrir la Londres turística, aquella que forma cues a tots els museus (sí, al de Sherlock Holmes també), me’n vaig amb la sensació de què no he vist res. Amb la perspectiva que només dóna el temps, puc adonar-me d’allò que voldria importar per a casa [...]

Serendipia2019-01-27T00:32:26+01:00

Sobre causes i efectes

2019-01-27T00:32:27+01:00

Londres (i no només Londres) ha cremat. Durant dies la ciutat ha emmudit: botigues de roba, cafès i pubs tancats. Diuen que quan els pubs tanquen a Anglaterra, alguna cosa greu està succeint. “Això no és normal, no?” Li pregunto a la meva companya de pis després d’escoltar 5 sirenes seguides. L’ambient s’ha enrarit a Hackney (el "borough" on visc): torno a casa i l’estació de metro està tancada, els autobusos canvien el seu recorregut i veig gent corrent entrant als parcs públics. “These sort of people are low life”, em diu el meu cap, que es podria traduir per un: [...]

Sobre causes i efectes2019-01-27T00:32:27+01:00
Go to Top