Just en els mateixos instants en què el sector del taxi iniciava les votacions per decidir si acceptar l’oferta del Govern de la Generalitat i desconvocar la vaga, a la Universitat Pompeu Fabra iniciàvem el primer col·loqui del cicle Nous Paradigmes amb representants d’Uber i del Taxi. A dos quarts d’onze del matí i davant d’un públic nombrós, Roger Montañola (General Manager a Diplolicy), Juan José Ganuza (professor d’economia a la UPF) i Carlos Fernández (membre de l’executiva nacional del Sindicat del Taxi de Catalunya) es disposaven a aportar una mica de llum al debat sobre el conflicte del taxi.
L’acte va començar amb una ronda d’intervencions per presentar la primera capa del conflicte. Montañola, en representació dels interessos d’Uber, va explicar l’aterratge de la plataforma a Espanya l’any 2014 i el seu pas del model operatiu UberPOP a l’ús de llicències VTC. Per la seva banda, Fernández va centrar-se en repassar l’ús tradicional de les llicències VTC (el lloguer de limusines, el transport privat de luxe o l’acompanyament de comitives funeràries) i en com la incursió d’Uber n’hauria pervertit la naturalesa i hauria envaït, deslleialment, el nínxol de mercat del taxi. Per cloure la ronda introductòria, el professor Ganuza va fer una taxonomia del model de negoci d’Uber, ressaltant les seves contribucions a l’economia digital i als negocis P2P i centrant el focus del debat en l’efecte d’aquests models de negoci sobre els drets laborals i del consumidor i en la posició de les institucions públiques al respecte.
Roger Montañola, que va demostrar una clara superioritat d’oratòria respecte del representant del taxi, no va tardar en voler fixar el marc del debat i centrar-lo en els drets del ciutadà i del consumidor. Així, per exemple, va retreure al sector del taxi que l’oferta de places no hagués variat en els darrers quaranta anys, quan sí ho havia fet la demanda o que es parlés de “destrucció del sector del taxi” quan “alguns estudis” estimen que la seva facturació hauria incrementat un 25% en aquests darrers anys. Fernández, que malgrat tot no es va deixar arrossegar cap al tatami argumental del representant d’Uber, va esgrimir la diferència d’armes entre tots dos sectors: mentre la tecnologia de captació de clients pot ser la mateixa (heus aquí l’aplicació mòbil MyTaxi), els taxis, en tant que servei públic, han d’oferir tarifes subjectes a una estricta i sovint asfixiant regulació, mentre que les VTC poden operar (i especular) en base a les lleis del mercat. Només amb l’establiment d’una normativa més clara per les VTC – prosseguia Fernández – acceptaria el sector del taxi la “lliure competència” que els primers reclamen.
Enmig de l’intercanvi dialèctic entre el taxi i Uber, les intervencions quirúrgiques del professor Ganuza van permetre posar el contrapunt acadèmic i més equidistant al debat. Així doncs, l’acadèmic va remarcar la necessitat d’unes institucions fortes i independents que poguessin fixar una regulació clara i no segrestada pels interessos de cap de les dues parts. Per Ganuza, el debat s’hauria hagut de centrar tant en els drets laborals, com en la fiscalització de l’activitat de la nova economia digital o el model de promoció de la innovació que haurien d’adoptar les institucions estatals i europees. D’altra banda, també va subratllar la liberalització del sector del taxi i l’actualització del negoci cap a un model digital com a principals temes rellevants del debat. En relació al primer punt, el professor també va fer notar la tendència general en obviar el cost d’oportunitat de la no-liberalització que assumeixen tots els ciutadans.
Crèdits d’imatge: Toni Albir. EFE
En el transcurs del debat, també es van poder sentir d’altres arguments, com ara l’acusació de precarització laboral i evasió fiscal d’Uber; l’especulació amb el preu de les llicències de taxi; l’avenç imparable de la revolució tecnològica-digital o els reptes mediambientals i el canvi del model de mobilitat urbana. Com no podia ser menys, també va haver-hi temps per discutir sobre els mitjans de protesta i la proporcionalitat en la forma de demanda i negociació emprats per tots dos sectors. Al respecte, Montañola va retreure la manca de voluntat de diàleg del sector del taxi, així com la perniciosa moral extreta de les vagues del taxi (en al·lusió al pols agressiu mantingut entre el sindicat majoritari de Tito Álvarez i la Generalitat): “lia-la parda i aconseguiràs el que vols”. En resposta, Fernández va defensar que el debat i el diàleg es produirien només en el marc d’una normativa més clara per les VTC. Al final del debat, i amb totes dues posicions més clares, va romandre la sensació que tot just s’assistia al final del primer acte. Com han demostrat els esdeveniments de les setmanes següents, sembla que encara tenim obra per molt de temps.
Ferran Dalmau i Fradera, estudiant de 4t de Filosofia, Política i Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Membre de deba-t.org des del novembre de 2015.
