El passat 20 d’octubre de 2016, deba-t.org va organitzar una taula rodona sobre comunicació política. Com de costum, vam convidar persones enteses en la temàtica que exposaren les seves opinions sobre les qüestions que anaven sorgint al llarg de la conversa.
Per una banda, va venir Patrycia Centeno, experta en imatge política i exerceix com a consultora d’estètica per a diferents formacions polítiques i corporatives. A més, escriu el blog “Política i Moda“, col·labora amb diversos mitjans de comunicació i ha publicat dos llibres sobre aquest tema. Per l’altra, Xavier Peytibi, politòleg expert en relacions internacionals. Exerceix com a consultor de comunicació política i pública. A més, és professor de diversos màsters i programes de postgrau en universitats espanyoles. Ha escrit i col·laborat en diversos llibres sobre comunicació política i escriu un blog sobre aquest tema.
Al llarg de l’acte es varen plantejar diversos temes, especialment la comparativa entre la comunicació política al continent americà, no només l’estatunidenca, sinó també a Llatinoamèrica. S’entenia, doncs, que aquests llocs han estat referencials per l’àmbit de la comunicació política. A la vegada, relacionarem la tendència americana amb l’europea i fins a quin punt pot ser contraproduent, o no, intentar adoptar les mateixes estratègies, donada la divergència entre ambdues realitats continentals. El que semblava ser un punt de consens entre ambdós ponents, fou el fet de creure que a Europa s’estava tendint a una humanització de la política i fins a quin punt això podia ser l’inici d’un procés de feminització de la política.
Així mateix, l’estètica i la moda de la classe política també sortiren com a temàtiques de debat i veient quins polítics han sabut trencar alguns esquemes i innovar i quins segueixen sent més conservadors en la seva estètica, però veient que, efectivament, els homes han seguit una tendència molt similar i poc variant des de principis del segle XX, i com les dones sí que han sabut trencar més esquemes tot i que han tingut més dificultats a l’hora de fer-ho.
Finalment, un dels altres temes centrals de la taula varen ser les estratègies comunicatives que duen a terme els diferents partits catalans i espanyols, quins han estat els seus encerts i quins han estat els seus errors a escala comunicativa. Aleshores, s’exposaren també les diferents alternatives que solen seguir les formacions polítiques a l’hora d’exposar les seves propostes, i contra-argumentar els partits adversaris en un procés polític determinat.
En conclusió, doncs, fou una taula rodona rica en contingut que va permetre aprendre, de forma distesa, quins són molts dels elements de la comunicació política i aprendre com analitzar els comportaments i les accions polítiques dels i de les nostres representants que, de ben segur, podrem aprofitar de cara al futur.
