Bòsnia i Hercegovina (BiH) va estar present als mitjans de comunicació, de manera diària, a l’inici de la dècada de 1990, a causa de la llarga i violenta guerra entre 1992 i 1995. Gairebé vint anys més tard, Bòsnia torna a aparèixer amb imatges de forts enfrontaments entre manifestants i policia. El pati del darrere d’Europa torna a reclamar la nostra atenció.
El dimecres 5 de febrer, una protesta contra la privatització (en condicions de corrupció) i posterior tancament de quatre empreses a Tuzla es va estendre a dotze altres ciutats, inclosa la capital, Sarajevo, convertint-se en protesta per motius polítics i contra el govern central. Les raons: la crítica situació econòmica gairebé un 45% d’atur La complicada estructura institucional i territorial de Bòsnia i Hercegovina complica la presa de decisions i el desenvolupament del país. La paràlisi política que viu el país des de 1995 no ha trobat contestació al carrer per la por dels ciutadans a tornar a viure les escenes de la guerra. De fet, les imatges viscudes aquests dies tenen aquest impacte sobre la població. No obstant, aquestes protestes han aconseguit creuar les fronteres ètniques. Tot i que l’acció se centra a la Federació de Bòsnia i Hercegovina (població Bòsnia Musulmana i Bòsnia Croata), també s’han viscut manifestacions de suport a la República Srpska (població Sèrbia). La base de la inacció institucional troba els seus orígens en el “cleavage” ètnic, institucionalitzat amb el General Framework of Peace Agreement in Bosnia and Herzegovina (1995), tractat de pau que va posar fi a la guerra i que contenia la nova constitució del país balcànic. La nova constitució de Bòsnia establia un sistema institucional altament descentralitzat, a partir del “power-sharing” (partició de poder). Els instruments de “power-sharing” s’han desenvolupat a partir de la Guerra Freda per a societats en situació de post-conflicte i ètnicament dividides. El seu objectiu principal és la participació i la cooperació entre les elits (fins ara rivals) per aconseguir la pau i el funcionament del país. Existeixen dues teories principals de “power-sharing”: el “consociationalism”, proposada per Arendt Lijphart (1977), i l’“integracionisme”, per Donald Horowitz (1993). Les constitucions adoptades en els Balcans han adoptat la fórmula de Lijphart. Bòsnia i Hercegovina va servir com a laboratori de la seva aplicació als Balcans. Lijphart defineix el “consociationalism” per quatre característiques principals: grans coalicions entre les elits polítiques, proporcionalitat, dret de veto, i l’autonomia. L’aplicació estricta d’aquests trets en el cas de Bòsnia i Hercegovina provoca que les qüestions ètniques ocupin el centre de l’activitat política, i que qualsevol mesura en favor d’una comunitat sigui vista com una amenaça en contra d’una altra. El “consociationalism” s’expressa a Bòsnia i Hercegovina, a grans trets, de la manera següent: Donades aquestes característiques i la dominació de la qüestió ètnica al país, cada comunitat planteja aspiracions diferents (Bosnians Musulmans, una major centralització; Bosnians Croats, la independència; i els Bosnians Serbis, l’adhesió a Sèrbia, sense veure cap futur a Bòsnia i Hercegovina). Aquest fet demostra l’incompliment de la condició essencial de Lijphart: la voluntat de totes les parts de treballar juntes, de compromís i de viure en el mateix estat. El cas de Bòsnia i Hercegovina també es caracteritza per la forta intervenció estrangera en el procés de pau, l’establiment del “power-sharing” i en l’aplicació dels acords. La intervenció de la Unió Europea es va començar a fer visible a partir de 1997, a través de condicionalitat política i econòmica per poder establir pactes de bilateralitat. La UE assoleix així un rol de constructor d’un estat membre (EU Member State Builder), pel qual no té experiència i que ha de fer front a dos desafiaments: State-building i la democratització, amb l’objectiu que el país compleixi els requisits d’accés a la Unió Europea. Aquesta missió presenta múltiples problemes, entre els quals un procés extremadament dirigit des de l’exterior (amb els problemes que això presenta en termes de legitimitat democràtica), la imposició de decisions exteriors a un context complex ètnicament, la poca intervenció, passivitat i apatia dels polítics nacionals, i per últim el poc protagonisme donat a la societat civil. La societat civil, no obstant, ha despertat davant la situació econòmica precària del país i contra el conjunt de la “classe política”. La població ha aconseguit superar les pors al retorn a un conflicte ètnic i ha decidit expressar-se. Una protesta aparentment aïllada s’ha estès a través del país i dels grups ètnics, i el que és més important, s’ha anat organitzant i formulant una llista de demandes als seus polítics. La Unió Europea ha d’estar present en aquest procés. Les decisions polítiques s’han de prendre a nivell polític i de les institucions, però tenint ben present la voluntat de la població. Els representants polítics bosnians, alguns dels quals han dimitit aquests dies, no disposen de la legitimitat suficient per conduir les reformes necessàries. És moment de donar la veu a la societat civil, i a la Unió Europea li correspon seguir el procés de ben a prop i recolzar-lo d’acord al que li correspon i se n’espera. La pau i la democràcia hi són en joc. Incendi a un edifici del govern local. La seu del Govern central i altres edificis governamentals també han estat objectiu de les protestes. Mapa de Bòsnia i Hercegovina, amb les seves dues entitats: Federació de Bòsnia i Hercegovina (en verd) i República de Srpska (en groc). Referències bibliogràfiques: Lijphart, A. (1977) Democracy in Plural Societies (New Haven, London, Yale University Press). Horowitz, D. (1993) ‘Democracy in Divided Societies’ Journal of Democracy, 4, 4 Referències de premsa: Balkan Insight: www.balkaninsight.com The Independent: www.independent.co.uk Marta Guitart, llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Pompeu Fabra i membre de deba-t.org. “Màster en “Democràcies Actuals: Federalisme, Nacionalisme i Multiculturalitat” a la UPF. Tesina: The EU in Bosnia: An Incomplete Mission” [1] http://www.independent.co.uk/voices/editorials/people-power-is-making-itself-felt-in-mismanaged-bosnia-9117505.html
