Quan estava mirant les eleccions americanes, dimarts a la matinada, no podia evitar pensar en les eleccions que van succeir fa quatre anys. Només tenia setze anys i, en aquell moment, cursava classes al High School i no vaig entendre tots els detalls ni la gran importància d’aquell esdeveniment. En aquell moment no podia votar o pagar impostos i, per tant, no n’estava massa interessada… però hi havia una excepció. En Barack Obama és un home negre i jo, com a dona negra, sentia que ell representava un moviment basat en l’avenç d’una minoria dins d’una societat posracial. Per mi Obama va ser un símbol d’una societat més avançada i tolerant, i no vaig pensar en les seves polítiques ja sigui fiscals, econòmiques o mediambientals.
Però, ara que tinc vint anys i sóc una estudiant universitària, puc analitzar i reflexionar més profundament sobre la passada legislatura. Hi ha hagut avenços importants com la introducció d’incentius econòmics (amb el rescat de bancs i l’ampliacio de l’assegurança mèdica) i, qui pot oblidar la mort del terrorista Osama Bin Laden. A més, sóc de Califòrnia, un Estat molt progressista, per tant, estava envoltada de defensors de la presidència d’Obama. I, tot i que estàvem en una depressió econòmica, del nivell de la Gran Depressió, sentia que era impossible solucionar els greus problemes econòmics originats a la presidència de George W. Bush. Aquestes eleccions m’han ensenyat la necessitat d’aprendre els temes per mi mateixa, i m’han fet adonar del meu desconeixement de molts assumptes com a jove votant.
En el meu món personal, amb les meves creences i l’entorn que m’envolta, no em van donar peu a pensar en els problemes o en les queixes a la presidència d’en Barack Obama. Al meu entendre, l’opció correcta de vot era òbvia. A les xarxes socials, hi havia moltes paròdies i imatges rient-se de’n Romney . Òbviament, algunes de les imatges paròdiques es basaven en fets (per exemple, la seva posició en l’avortament o en els drets per les dones) però aquestes podien ser provinents d’un únic punt de vista. Però, quan un amic va publicar les seves raons per no votar a Obama, em vaig quedar sorpresa. El meu amic va destacar les controvèrsies de la presidència Obama, sobretot en afers internacionals, cosa que no havia sentit mencionar abans. En algunes parts de l’Orient Mitjà, Obama ha usat atacs de drons contra ciutadans indiscrimidament, matant gent de totes les edats (incluint dones i nens), sense cap mena d’ética.
Una cosa que no podia preveure era el paper d’Espanya en el meu creixement com a votant més formada. Veig que les eleccions no només són importants per als EUA, sinó també per a tot el món. Quan explicava a altres estudiants espanyols que sóc dels Estats Units o Califòrnia, el normal és que diguéssin algunes coses sobre el temps, Hollywood, i estereotips com fer surf. Però, moltes vegades els estudiants em preguntàven per les eleccions i sobre la meva opinió sobre els candidats. Em sentia forçada a crear una opinió autèntica. No podia limitar-me a dir que l’Obama em sembla un home simpàtic. Necessitava explicar més raons per defensar la meva opinió. Fins i tot vaig conèixer a estudiants que sabien més de les eleccions que jo mateixa. Sí, vaig votar Obama, però estava agraïda de què la situació em va donar l’oportunitat per aprendre més i despertar la condició de ciutadana cívica com a votant més seriosament que no com una abstencionista.
A la fi, desprès de controvèrsies, debats, i una campanya intermiable, Obama va guanyar les eleccions. Però, ara què? Tot i que l’Obama ha demostrat que és un home molt intel·ligent i treballador, encara hi ha molts comentaris ofensius al món de les xarxes socials, titllant el president de mico i d’altres ofenses. A part, la situació econòmica és molt fragil. Per exemple, el President de la Cambra, en John Boehner, va advertir a Obama de la imminent crisi fiscal, anomenada “precipici fiscal” i que poden conduir a retallades en les despeses i augments d’impostos que podrien generar una segona depressió.
I a tot això, què passa amb els republicans? Penso que el Partit Republicà necessita canviar la seva imatge per reflectir el canvi demogràfic de la població nord-americana. A l’any 2040, hi ha una predicció de que la minoria en els Estats Units comprisa la mayoria de americanos. Per tant, es esencial que el partit republicà no alienar una part creixent de l’electorat o els votants. Condoleeza Rice va dir en una entrevista per la CBS que el partit havia donat “missatges contradictoris” durant la campanya i es necessita discutir seriosament sobre un canvi en la retòrica. Amb la victòria d’Obama estic segura que els Estats Units estan en bones mans i espero que els dos partits puguin treballar junts per crear un país més fort del que era abans.
Enllaços:
http://newsone.com/1259985/minorities-timelapse-map-majority-2040/
http://www.foxnews.com/politics/2012/11/09/days-after-victory-obama-faces-fiscal-cliff-as-budget-office-warns-recession/
http://www.politico.com/news/stories/1112/83627.html
