Al deba-t.lab portem un mes desenvolupant dos treballs paral·lels: un sobre el futur de l’Estat de Benestar pel Centre d’Estudis Jordi Pujol i l’altre sobre com abordar un canvi en l’estratègia per lluitar contra el narcotràfic. En el primer dels treballs observem com la crisi actual empeny els governs d’ara a pagar les despeses dels anteriors, tot generant encara més una actitud de rebuig per part de la ciutadania envers la pròpia política. Responsabilitat és un mot que hem de recuperar en les nostres activitats diàries, perquè diem “mai més ens tornarà a passar” i passa. Com a espècie els excessos ens acaben causant mal.

Per tant, ens proposem repensar la forma en la que es proveeixen el bens i serveis i com obtenir-ne els recursos. Algunes idees passen per canvis en la gestió dels recursos de les administracions públiques, el personal, racionalització d’estructures i territori o l’apertura de nous mercats, introduir noves taxes socials i augmentar els ingressos. Ara bé, cap idea nova no va acompanyada de costos… Els canvis tenen preu i tot just ara quan pensàvem que estàvem a la societat del canvi, aquesta vol seguir igual que fa 5 anys. La història és un procés de canvi on qui no s’adapta, cau per ésser subjecte d’estudi i tinta d’impremta.

I parlant de responsabilitat, individual i col·lectiva, la nostra societat fa ulls cecs a la realitat d’Amèrica Llatina on milers de milers de persones es veuen assetjades i privades d’oportunitats a la vida a causa d’un dels mercats més pròspers que de rebot causa la pèrdua de milers i milers d’euros en polítiques de irremeiable fracàs per combatre’l. D’això va el nostre segon treball.

El narcotràfic es troba entre els mercats negres que generen més riquesa. El resultat? Marginació, exclusió, violència, crims, corrupció, por… Tot plegat per la superioritat moral d’ un Occident que ha decidit què esta bé i que no; l’alcohol o el tabac serveixen d’exemple com a productes d’elevat consum a les societats occidentals, però amb conseqüències que generalment es negligeixen en la seva valoració i al final esdevenen opcions personals. Mentre que el consum d’aquestes dues substàncies s’ha pogut modular aplicant impostos, regulació i permís, la resta han esdevingut fantasmes a perseguir que generen una gran despesa per la societat. Responsabilitat.

Si estem al stage de la societat de la informació hem d’evolucionar cap a la societat del coneixement, i això no vol dir altre cosa que escapar de la superficialitat del que passa per saber que passa i si cal arreglar-ho. Hem confiar què amb el coneixement les nostres accions es guiaran amb responsabilitat i per tan pensant en els demés. El nostre cervell ens permet comprendre la individualitat com cap altre espècie en el planeta, ara bé, estem tots interconnectats i no podem oblidar que sols no fem res.